Algoritmes més complexos per als pacients del Vall d’Hebron

Generar algoritmes més complexos que permetin tractar millor els pacients és l’objectiu d’un repositori comú amb totes les dades dels dispositius que envolten i monitoren els malalts que l’hospital Vall d’Hebron incorporarà a finals d’any. Segons ha explicat a l’ACN el doctor Ricard Ferrer, cap del servei de medicina intensiva de l’hospital, permetrà millorin “el maneig dels malalts” tant per part dels metges com del cos d’infermeria. Aquesta mesura arriba cinc anys després de la inauguració de l’UCI intel·ligent, un servei pioner a l’Estat en dispositius mèdics connectats i en l’ús secundari de dades. Aquesta UCI té una extensió de 3.500 metres quadrats i 56 boxs, tots individuals, que la van convertir en la més gran de l’Estat espanyol. Es va concebre a partir de dispositius mèdics connectats a un sistema informàtic. El repte ara és, segons els professionals, que no només es connectin dispositius concrets o individuals, com els ordinadors, sinó que hi hagi “un sistema integral on totes les dades que monitoren els pacients vagin a un repositori comú”. Amb això, el que es pretén aconseguir és que els algoritmes “treballin directament sobre aquesta base de dades comuna”.

“El que volem és que cada dispositiu, inclús el llit del malalt, estigui equipat amb un ordinador que informi contínuament de l’estat del pacient”, ha dit Ferrer, que també ha afegit que a l’hospital ja disposen de molts dispositius que “internament incorporen algoritmes”, com els respiradors o les bombes d’infusió.

El cap del servei recorda que, gràcies a les millores, “el temps assistencial” està dedicat íntegrament al pacient i no als “processos administratius”. Ferrer ha destacat que la unitat té reptes tecnològics, però també sostenibles, i ha assegurat que fins ara les UCI només estaven pensades “per salvar la vida dels pacients”. “Ara sabem que l’aplicació de la tecnologia es pot fer consumint menys energia, utilitzant menys material fungible i reciclant millor el material”, ha assenyalat. La humanització, segons Ferrer, també és bàsica. Per això, el Vall d’Hebron té diversos projectes en marxa, com per exemple el fet que les mascotes puguin acompanyar els pacients que així ho demanin, o que els malalts en situacions de mobilització precoç puguin sortir fora de l’hospital per “connectar” amb l’exterior.