Salut
Realitat virtual per al benestar
Badalona Serveis Assistencials aplica la realitat virtual immersiva a diferents àmbits del treball sanitari
La realitat virtual ajuda tant els pacients a relaxar-se en petites intervencions quirúrgiques com els professionals a gestionar millor l’estrès
Amb la pandèmia, com que hem estat confinats, hem utilitzat la tecnologia per aproximar-nos
Donem per fet que totes les possibilitats que ofereix la tecnologia s’estan aplicant a la vida dels ciutadans. No és així. Posem per cas, la realitat virtual. Badalona Serveis Assistencials (BSA) –organització pública, de titularitat municipal, que presta serveis de salut i socials al Barcelonès Nord i al Baix Maresme– ho està portant a la pràctica. Un dels canvis que ha propiciat la pandèmia ha estat adonar-nos que som capaços de comunicar-nos en la distància, que potser no podíem ser presencialment en una reunió, però que es podia fer igualment. El boom de les videotrucades s’ha desinflat una mica, ha fet pòsit i ara intentem trobar l’equilibri entre l’“accés” a les coses i l’“experiència” de les coses. In medio virtus: en el punt mitjà hi ha l’equilibri. En tot cas, la pandèmia i la necessitat de no perdre el contacte amb algun tipus de pacients ha fet accelerar, segur, l’entrada d’alguns recursos. En el cas de BSA, podem parlar de diferents propostes, totes dins d’una mateixa estratègia, i en diferent fase d’implantació. No es tracta de flors d’un dia, sinó que es vol avaluar i estandarditzar. Comencem pels professionals de BSA. Amb ells s’està treballant en el programa Benestar, un curs psicoeducatiu d’atenció plena –mindfulness– i gestió emocional de vuit sessions que utilitza la realitat virtual per ensenyar tècniques destinades a disminuir l’estrès laboral, prevenir i reduir la síndrome d’esgotament professional (burnout) i augmentar el benestar dels treballadors en organitzacions sanitàries. Se n’han beneficiat més de 150 persones. La valoració, fins ara, és que es redueix –asseguren– el cansament emocional. La iniciativa està liderada pel metge de família i professional de la Direcció d’Innovació i Tecnologies de la Informació José Ferrer i per la metgessa de família del CAP Morera-Pomar Núria Moran. Eines per afrontar els reptes diaris, cultivar més consciència dels pensaments i emocions per regular-los i millorar el benestar emocional. Les sessions tenen una durada de 10 a 15 minuts i són supervisades pels professionals que desenvolupen l’estudi inclòs en el projecte. Explica José Ferrer: “Les ulleres ens permeten fer una immersió completa en el contingut que s’està abordant.” No calen gaires recursos per fer aquest viatge. “Caminar per un jardí zen, passejar per una platja aïllada... La persona és present en una realitat, de gran qualitat d’imatge, que l’envolta 360º.” I segueix: “La realitat virtual també ens dona eines que il·lustren què és el que vols explicar quan parles de respiració atenta, per exemple. Si crees un avatar de la persona, se la pot acompanyar a fer un escaneig dels punts de tensió del seu cos, i no fer-ho només amb la imaginació, amb el cap. Hi ha moltes persones que tenen dificultats per imaginar-ho i els angoixa i frustra. Ara, és molt diferent amb un avatar que escaneja el seu cos amb una llum que el va recorrent.”
Menys sedacions
L’experiència és positiva i s’obre tot un panorama de possibilitats. José Ferrer explica: “Hem començat a fer proves amb pacients en casos en què per a una cirurgia necessiten una mica de sedació. Escollim la relaxació. Són casos en els quals no fa falta anestèsia general, només local. Imaginem per exemple un cas de bloqueig de columna. Posem el pacient en escenaris relaxants, com pot ser el fons marí. És com una meditació guiada abans, durant i després de la cirurgia. Reduïm la medicació i evitem efectes secundaris.” Un altre àmbit en què es podria utilitzar aquest recurs és el de les cures, que algunes són molt doloroses. “Si al pacient li podem posar les ulleres tindrem una tècnica de distracció amb una potencialitat enorme. Ens permet «jugar» amb la percepció del dolor. Com que té una dimensió física i una de psicològica, si actuem sobre el cervell...” Segons això, les persones amb dolor crònic també se’n podrien beneficiar. “Hi ha força evidència científica. Tot i això, en el nostre cas podem dir que es tracta de proves pilot.”
Quant als professionals, un altre àmbit és la formació. La realitat virtual s’utilitza dins del pla de formació de BSA, amb professionals de medicina i infermeria d’urgències, atenció primària i residents per a l’aprenentatge en la presa de decisions clíniques en entorns d’urgència. També s’està cursant una formació en què els alumnes “viuen” de manera immersiva gràcies a ulleres de realitat virtual simulacions de casos clínics sobre violència masclista, per tal de poder experimentar en un entorn segur i assolir els coneixements i habilitats necessaris per fer-hi front en la vida real. Les sessions sobre les tècniques d’abordatge i gestió de situacions amb violència masclista són impartides per Belén Valverde-Alirangues, infermera i estudiant de doctorat de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Eina per als TEA
Una altra de les aplicacions de la realitat virtual a BSA és la que duen a terme diversos centres d’atenció a la salut mental i addicions quan la prescriuen a pacients per al tractament de trastorns com ara les fòbies. Es tracta d’exposar l’usuari de manera progressiva a la seva por i ajudar-lo a disminuir l’ansietat que li provoca per tal que la pugui afrontar en la vida real un cop s’hi hagi habituat. Aquesta tecnologia també és útil per abordar les addiccions, ja que pot ajudar a reduir l’ansietat per consumir tòxics i el descontrol dels impulsos cap al consum, dos factors predictius d’una recaiguda. La realitat virtual permet fer teràpies d’exposició en contextos relacionats amb drogues com ara l’alcohol, el tabac, el cànnabis, la cocaïna, etc., i arribar a reduir gradualment la resposta que provoquen al desig de consumir.
En l’àmbit de la salut mental, la novetat és el nou programa de realitat virtual per al suport d’infants i adolescents amb trastorns de l’espectre autista (TEA): Autis+. Esther Lobo, cap del Servei de Salut Mental i Addiccions, explica: “Des de BSA ja fa anys que treballem amb la realitat virtual en qüestions de salut mental, però només ho fèiem en el cas dels pacients adults; amb les fòbies, per exemple, a través de l’exposició virtual. Era l’àmbit en què hi havia més experiència i més evidència.”
Amb la pandèmia, com que hem estat confinats, hem utilitzat la tecnologia per aproximar-nos. Hi havia la necessitat de trobar maneres d’acostar-nos a les persones més enllà de l’espai físic. “Això ens va dur a fer un pas endavant. Ens vam plantejar com podem acostar-nos als pacients i intervenir sense que calgui ser al seu costat, i com podem aconseguir que les famílies puguin saber com se senten els pacients.” Quan parlàvem dels adults i la realitat virtual aplicada a les addiccions, podíem “dur” el pacient als llocs que l’angoixen, com pot ser el bar, i veure metge i pacient el mateix, poder treballar com es va sentint en cada moment. Aquestes ulleres, és clar, són una eina enorme. Serveixen també per treballar l’ansietat social en nens. Comenta: “Les persones amb trastorn de l’espectre autista són molt literals i han de fer el seu recorregut. Costa molt extrapolar, abstraure. Haurien de treballar amb escenaris reals.” La realitat virtual els acosta a aquests espais. Un cop ja han tingut les primeres experiències, poden fer-ho a casa seva, sols, o fins i tot, si cal, amb el desplaçament d’algun professional. A BSA tracten prop de 400 nens menors de quinze anys amb TEA. Més exemples. Una de les dificultats que es presenten amb els TEA és l’alta sensibilitat sensorial. Una sirena d’ambulància, un so que pot semblar que tothom té incorporat en el dia a dia, pot posar el nen en estat d’alerta i fer que es tapi les orelles i s’amagui. La realitat virtual permet recrear com se senten aquests infants i que la família se’n faci el càrrec
Passegem per entorns coneguts
“Tinc molt clar, després del camí que ja hem recorregut, que les ulleres de realitat virtual són una altra via per intervenir; de la mateixa manera que es fan intervencions físiques i verbals, també se’n fan de virtuals”, manté Esther Lobo, cap del Servei de Salut Mental i Addiccions. En el cas dels menors amb TEA, es fan intervencions individuals i grupals, en entorns –virtuals– que es poden controlar. Una de les utilitats és ajudar els infants amb TEA a interpretar el llenguatge corporal. “Poden assajar les habilitats socials, tolerar l’espera, la frustració... Tot això els dona un bagatge.”
Dels nens, als grans. Fa unes setmanes, es va inaugurar la sala immersiva sensorial al centre sociosanitari El Carme (CSSC) per a l’abordatge no farmacològic de la malaltia d’Alzheimer i altres demències. El projecte és Emotiva, el poder de l’emoció. Anna Ferré, cap del Servei de Geriatria i Cures Pal·liatives, explica: “Les sales immersives no requereixen ulleres, són en tres dimensions i hi poden participar diverses persones. Qualsevol de les persones que són al sociosanitari se’n pot beneficiar, en principi gent gran. Tot és poc per estimular-los, per evitar que s’avorreixin en estades que poden ser pesades. Psicoestimulació, neuropsicologia... i també relax, benestar.”
