Societat
Els cavalls amics
L’equinoteràpia actua com un recurs complementari per rehabilitar persones amb problemes de salut mental
Es basa en els beneficis físics i psíquics derivats de la interacció amb l’animal
Els metges de l’antiguitat grega i romana ja van descobrir el poderós lligam existent entre l’home i el cavall i la utilitat d’aquest vincle a l’hora d’assolir l’equilibri personal. Però han hagut de transcórrer segles per veure la teràpia assistida amb cavalls convertida en un recurs més per rehabilitar persones amb diverses problemàtiques, físiques o mentals.
En els darrers anys, també a Catalunya han proliferat centres que ofereixen aquesta mena d’assistència, encara no prou coneguda però valorada pels experts per a la millora de l’autoestima, la confiança i el desenvolupament emocional.
“L’equinoteràpia és aprofitar els beneficis que et dona un cavall a nivell biomecànic i del comportament i és aplicable a un ventall molt ampli de casos”, expliquen l’educadora social Mònica Goya i la fisioterapeuta Núria Canyadell, fundadores de l’associació Epona d’equinoteràpia, situada al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a Bellaterra.
“De la teràpia assistida amb cavalls es deriven diversos programes terapèutics: hi ha la hipoteràpia, que és fisioteràpia a dalt del cavall; l’equitació terapèutica, que treballa problemes cognitius, normalment síndromes o problemes d’aprenentatge, i la social, que inclou problemes conductuals i de salut mental.” Des de fa anys, l’associació treballa amb persones amb diversos problemes. Entre els de salut mental hi ha depressions, trastorn bipolar, esquizofrènia, psicosis... i, més recentment, arran de la pandèmia, una “allau” de casos de joves amb intents de suïcidi i autolesions.
Tot i destacar-ne l’efectivitat per si mateixa, confirmen que la dels cavalls és una teràpia complementària a les mèdiques tradicionals: “La persona no ha de deixar d’anar al seu psiquiatre, ni de prendre la medicació que li digui el metge.” Situen en un cas a part les persones amb trastorns de l’espectre autista, un col·lectiu amb el qual la teràpia amb cavalls –sostenen– és especialment indicada.
En l’aplicació de la teràpia, aclareixen que no es pot destriar el cavall de l’entorn i l’equip de professionals que la porten a terme. Què aporta tot això a l’usuari? “D’entrada, l’oportunitat de partir sense motxilla, sortir de la seva zona de confort i adequar-se a un ambient que li està demanant fer un canvi. A més, la seva motivació serà intrínseca, perquè li agrada el que està fent i no se sent manipulat. Això, per nosaltres, és fonamental perquè la persona pugui canviar.” És el cas de l’Itziar, una noia de 16 anys amb retard evolutiu que va començar la teràpia assistida amb cavalls molt aviat. El resultat de tots aquests anys és molt satisfactori per a la seva família. “Li ha anat molt bé. Tenia dificultats per comunicar-se però s’ha obert. A més a més, ella és feliç; la veus, que quan ho fa és feliç”, explica la seva mare, la Maica, mentre espera que acabi la sessió del dia.
Formació especialitzada
Al campus de la UAB, les responsables d’Epona han trobat l’espai idoni per als cavalls que utilitzen per a la seva feina. “Perquè un cavall sigui terapeuta, ha de viure com a cavall. Partim d’això. Llavors, aquí, no estan tancats en una quadra, viuen en grup a l’aire lliure. Tenen sempre menjar a disposició perquè el seu estómac està dissenyat per menjar moltes vegades al dia, no tres cops, ni dos. Mai se’ls fa mal, no s’utilitzen filets, que se’ls claven al paladar, ni res que els pugui lesionar, i busquem la col·laboració amb ells.” Asseguren que als cavalls els eduquen com si fossin nens de 5 anys: “Intentem explicar-los a la seva manera què volem d’ells. I ells col·laboren amb tu.”
Defensen un enfocament holístic o integral de l’equinoteràpia, és a dir, un treball interdisciplinari a càrrec de l’equip de professionals de què disposen –psicòlegs, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, educadors socials– que tingui en compte “totes les facetes de la vida” de l’usuari, inclòs l’entorn familiar, social, laboral, etc. en què es desenvolupa.
Més enllà del vessant de la salut, hi ha també l’aspecte de la formació. Actualment, són pocs els centres universitaris públics a Catalunya que ofereixin un postgrau específic en equinoteràpia. Epona imparteix el d’equinoteràpia i coaching prosocial de la UAB, mentre que la Fundació de la Universitat de Girona té el màster en intervenció terapèutica assistida amb cavalls.
Activitat al Parc Sanitari de Sant Joan de Déu
Anna BalcellsEl Parc Sanitari de Sant Joan de Déu també aplica l’equinoteràpia en els diferents nivells assistencials i diferents àrees que componen la seva xarxa de salut mental. Com ara el Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) de Ciutat Vella, que ofereix un programa de teràpia assistida amb cavalls al centre de Cal Francés, al Parc Agrari del Baix Llobregat. En les sessions, hi ha una primera part important de contacte amb el cavall. “Preparar-lo, alimentar-lo, tenir-ne cura, seleccionar els que participaran en l’activitat... el cavall té l’habilitat de fer de regulador, de mirall, tant per la seva magnitud física com pels efectes que genera. No és només el fet de muntar-lo, també es treballa el peu a terra”, explica la psiquiatra Berta García de Miguel, coordinadora del SRC Ciutat Vella. Una de les novetats en l’activitat d’enguany és que incorpora el rol de pacient expert, un participant de l’any anterior que, atès el grau de rehabilitació assolit, dona suport a companys primerencs i als professionals que acompanyen. També per primer cop s’afegeixen al grup persones hospitalitzades a la unitat de subaguts i SERPI de Numància per afavorir el procés d’alta a la comunitat.
