Camins de Vida a Rubí
El centre de salut mental Ferran Salsas i Roig impulsa un projecte d’inclusió social a través de rutes per conèixer el patrimoni local
El guia de les sortides, usuari del servei sanitari, és també qui va concebre la idea
La proposta, inicialment destinada a un col·lectiu determinat, s’ha obert a tota la comunitat
El grup s’atura enmig de l’era del parc de Ca n’Oriol, un dels pulmons verds de Rubí, abans d’acabar la ruta. La quinzena de persones que el formen han sortit a les nou del matí des del CAP Anton de Borja del carrer Edison i han anat resseguint el torrent dels Alous fins al mirador de Can Tiraïres, el punt més elevat de la ciutat, seguint les explicacions del guia, Sergi Cano, que els parla de la història de les masies que van trobant pel camí, de l’agricultura, dels orígens de la vila... Ara, a l’era, a l’hora convinguda, s’hi acosten dos representants de l’Associació de Veïns Districte 5 de Ca n’Oriol, José Manuel Torres i Antonio Santiago, que els transportaran als inicis del barri, un dels molts que es van edificar als anys seixanta i setanta al Vallès per acollir les onades d’immigració peninsular. Recorden quan encara les vinyes i els camps envoltaven la masia de Ca n’Oriol, i quan van aparèixer les primeres cases senzilles, que els mateixos nouvinguts van aixecar amb les seves mans. El grup els escolta amb atenció i, en acabat, reprèn la ruta cap a la següent estació del trajecte: el jaciment romà del parc de Ca n’Oriol, del qual en Sergi els farà l’explicació.
Pacient expert
L’escena té lloc durant la darrera ruta de l’any de Camins de Vida, un projecte d’inclusió social engegat el febrer passat pel centre de salut mental Ferran Salsas i Roig de Rubí, i que consisteix en visites guiades a diversos llocs d’interès cultural, històric i patrimonial del municipi a càrrec del que els professionals del centre anomenen “pacient expert”. En aquest cas, Sergi Cano, llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que no només fa de guia, sinó que és també qui va concebre el projecte i hi va donar forma.
“L’activitat sorgeix arran d’unes caminades que ja fèiem al centre de salut mental. En Sergi, que hi participava, ens va proposar incloure-hi tot aquest vessant de coneixement cultural, social i mediambiental de Rubí. Nosaltres des del centre i des del Consorci Sanitari de Terrassa li hem facilitat els mitjans de difusió, els materials per a la visita, l’acompanyament..., però ha estat ell qui ha desenvolupat la idea, el projecte”, explica el treballador social Eduardo García Moreno.
La proposta intenta transcendir el col·lectiu dels usuaris dels serveis de salut mental locals –als quals anava dirigida exclusivament en un primer moment– i s’ha fet extensiva a tota la comunitat, amb la voluntat d’acostar diverses realitats socials de la localitat vallesana.
“El que es dona a conèixer no és només patrimoni cultural i històric de Rubí, sinó també d’entitats. Es tracta de conèixer més bé la comunitat, la ciutat en l’aspecte humà, l’associacionisme social, per dir-ho d’alguna manera”, hi afegeix García. Amb aquest propòsit, es recorre a aquesta figura del pacient expert, una persona avançada en el seu procés de rehabilitació que pot exercir el paper de guia i que, segons explica García, té la capacitat de traslladar als professionals sanitaris les necessitats que eventualment detecti en la resta de participants de l’activitat.
Durant la primera etapa, més experimental, aquesta en què només hi participaven persones que fan seguiment en un centre de salut mental, Camins de Vida va organitzar cinc rutes, que van arribar a zones com ara la plana de Can Bertran, el Padró, Can Fatjó, el Rubí medieval, el dels ibers i el dels romans, fins a la plana de Can Cabanyes, al juny, amb visita inclosa a l’antic celler cooperatiu de l’arquitecte modernista Cèsar Martinell.
Dilluns passat, es va fer la sisena ruta –la primera de la segona etapa, oberta a tota la comunitat rubinenca– i va discórrer per un tram del torrent dels Alous fins a Ca n’Oriol, el parc i la masia, antiga vil·la romana que dona nom a tota la zona. Per a aquesta nova etapa, Cano prepara altres sortides més centrades en el patrimoni rural i natural.
En la part de difusió del patrimoni històric de Rubí, Cano ha tingut la col·laboració del Centre d’Estudis Rubinencs (CER), del qual és soci i membre de la junta, i al qual va plantejar també la seva idea. Entitat fundada el 1988, el CER forma part de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i fa, entre altres activitats, una imprescindible tasca de recerca, preservació i divulgació de la història i del patrimoni locals, i publica també dos butlletins anuals amb articles d’experts. L’entitat rubinenca va mostrar de seguida interès pel projecte Camins de Vida i té previst presentar-lo a la Fira de Centres d’Estudis del Vallès, que s’ha de celebrar el maig vinent a Sabadell.
Rubí disposa d’un ric patrimoni històric i arquitectònic –en són un exemple les restes ibèriques i romanes; l’església de Sant Pere, d’origen romànic; les masies i els edificis modernistes, com els projectats pel reconegut arquitecte Lluís Muncunill i el mateix celler cooperatiu de Martinell; les cases dels indians i els antics vapors tèxtils, testimonis de la tradició industrial de la ciutat–, però l’experiència de les rutes guiades per un pacient expert és perfectament exportable a altres municipis de Catalunya.
El projecte ha tingut bona resposta a Rubí des que es va dur a terme la primera ruta, ara fa set mesos. A aquesta acollida favorable, hi contribueixen també els coneixements i les aptituds comunicatives de Sergi Cano, que sol recórrer a la ironia en moltes de les seves explicacions.
“No me la perdré”
Així ho destaca, per exemple, la María Dolores, que va participar en l’última ruta d’enguany, la de dilluns passat al torrent dels Alous i al parc de Ca n’Oriol. Va decidir apuntar-se a la sortida animada pel treballador social Eduardo García. “Ha estat una ruta molt i molt amena i en Sergi ho explica molt bé. Espectacular, és un noi encantador”, diu. Hi ha anat acompanyada d’una amiga, la Sira, originària de l’Equador i que es mostra igual d’entusiasmada.
La María Dolores explica que les més de dues hores que han estat caminant i escoltant el guia se’ls han fet curtes. Assegura haver après coses de la seva ciutat que ignorava completament i acaba la valoració del dia amb el millor elogi que podria adreçar a en Sergi i als seus Camins de Vida: “No em vull perdre la pròxima.” Serà el 29 de gener, a les masies de Can Feliu i Can Xercavins.
