Salut

SALUT

Un recull d’eines permetrà avaluar l’impacte en salut de les actuacions municipals

Ha estat creat per la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb ISGlobal, i ja s’ha provat a Granollers, Mataró i Viladecans

La Diputació de Barcelona, en col·laboració amb ISGlobal, ha creat un recull d’unes 80 eines científicament validades que permeten mesurar i avaluar l’efecte que poden tenir sobre la salut de les persones les intervencions a l’espai públic i altres tipus d’actuacions impulsades des de l’administració municipal. El recull s’adreça a ajuntaments i altres entitats municipalistes i ja s’ha provat a Granollers, Mataró i Viladecans.

En el recull hi figuren eines com per exemple el programa MWIA (Mental Well-being Impact Assessment), per valorar l’impacte d’un projecte sobre la salut mental, o el Pedestrian Environmental Quality Index, que permet informar als planificadors de barris sobre les necessitats de vies per caminar, entre d’altres.

L’ús d’aquestes eines per part dels ajuntaments pot ajudar a determinar si una actuació planificada té sentit o no per millorar el benestar o la qualitat de vida al municipi o, en el cas d’actuacions ja realitzades, valorar i comprovar el veritable abast del seu impacte en salut. Les eines s’han testat en el marc del Projecte Transformador “Barris i comunitats: motors de transformació social” impulsat per la Diputació de Barcelona, concretament amb una prova pilot als municipis de Granollers, Viladecans i Mataró.

En el cas de Granollers, es va fer un projecte per detectar i abordar la soledat en dones de diferents generacions i orígens socioculturals, aplicant l’eina Photovoice. El resultats han permès donar veu i espai de relació a les dones, empoderant-les i abordant alhora problemàtiques com l’escletxa digital.

En el cas de, Viladecans el projecte ha permès avaluar l’impacte en les activitats organitzades per l’Espai emocional, copsant abans i després la millora en el benestar emocional dels participants a través del qüestionari WHO-5 Wellbeing Index. Un altre exemple és el cas de Mataró, on l’aplicació d’aquestes eines ha estat avaluar l’impacte de la instal·lació d’un parc de salut al Parc de Cerdanyola. Per fer-ho es va aplicar una altra de les eines del recull, concretament el MOHAWk (Method for Observing pHysical Activity and Wellbeing), basat en l’observació contínua per registrar les característiques i els comportaments de cada persona que ingressava en una zona d’observació. Els resultats mostraven, per exemple, que amb la introducció del nou Parc de Salut augmentava la ràtio d’activitat física per persona i s’observaven canvis en altres comportaments vinculats al benestar, com ara l’atenció a l’entorn o la interacció entre persones usuàries. Els resultats de l’observació van permetre a l’ajuntament detectar la necessitat de dinamitzar el Parc de Salut per ampliar els beneficiaris i els usos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Adeu a les ‘discos’ de muntanya

Olot/ Ripoll

Angoixa, depressió... i exàmens

Barcelona
Xevi Masachs
Director de l’Esportiu de Catalunya i autor de “Endavant, Girona! Les claus de l’èxit”

“L’estabilitat i un projecte sòlid ajuden el Girona a tenir èxit”

Girona
administracions

El ple de les deixalles de Figueres, al juny

figueres
administracions

Llançà treballa el pla estratègic per a la marca de l’escamarlà

llançà
equipaments

Barcelona estrena la biblioteca Fort Pienc Ana María Moix

Barcelona
Olot

Radiografia del sindicalisme olotí d’abans del 1936

Olot
LA CRÒNICA

Arbres en setge a Platja d’Aro

Societat

Tarragona recupera la Fira d’Abril després de quatre anys

Tarragona