Més de 600 anys d'història
L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va néixer l'any 1401 amb la fusió dels sis hospitals que hi havia llavors a Barcelona. L'espectacular complex modernista, obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, es va acabar de construir l'any 1930
L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la institució sanitària més antiga de l'Estat espanyol, té més de 600 anys d'història. Els seus orígens es remunten a l'any 1404, quan es van fusionar els sis hospitals que hi havia llavors a Barcelona. Batejat amb el nom d'Hospital de la Santa Creu, el centre, concebut primer per atendre els pobres i els peregrins segons la caritat cristiana, es va fer petit i obsolet a finals del segle XIX. Va ser llavors quan es va plantejar la necessitat de construir un altre edifici que es va poder començar a erigir gràcies al llegat del banquer Pau Gil. El projecte de construcció és obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que va dissenyar el que acabaria sent l'edifici civil més rellevant del Modernisme. L'arquitecte va tenir, entre altres col·laboradors, els escultors Pau Gargallo i Eusebi Arnau.
La primera pedra del monumental complex sanitari es va col·locar el 15 de gener de l'any 1902, però l'hospital, tal com el coneixem actualment, no es va poder acabar fins al 1930, ja que el projecte va estar aturat durant alguns períodes de temps per falta de recursos econòmics. Al seu nom original hi va ser afegit el nom del seu mecenes, de manera que es va dir, oficialment, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, tot i que ha acabat sent conegut com a Hospital de Sant Pau.
L'increment del nombre de pacients i els avenços tecnològics van fer necessària alguna petita ampliació a mitjan segle passat, i per això hi van ser incorporats alguns edificis, entre els quals l'institut d'urologia.
Patrimoni de la Humanitat
L'any 1991 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 1997 la Unesco el va declarar Patrimoni de la Humanitat. També va obtenir la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, l'any 2001.
El conjunt arquitectònic es va projectar per ocupar nou illes de cases de l'Eixample. Consta d'un edifici principal dedicat a l'administració i de 27 pavellons, dels quals només se n'han de rehabilitar 19, que són els que tenen més valor arquitectònic. De la resta de pavellons alguns ja han estat enderrocats per poder construir l'hospital i els demés es tiraran a terra quan comenci la rehabilitació.
El futur «centre» de la Mediterrània
V.PLa voluntat de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona és situar a les antigues dependències de l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau un viver d'organismes i entitats que enforteixin la imatge de la ciutat com a capital de la Mediterrània. Aquest projecte, que té ja l'aval del govern espanyol, complementaria la seu del secretariat de la Unió per la Mediterrània (UpM), que se situarà al Palau de Pedralbes. Un cop traslladada tota l'activitat sanitària al nou centre hospitalari, ja està prevista la rehabilitació del recinte, el conjunt modernista més important d'Europa. El pressupost estimat de la rehabilitació és de 178,3 milions de pessetes i està previst que les obres comencin aquest mateix estiu, ja que n'hi ha una part que es paga amb diners del fons de Zapatero, i que s'acabin l'any 2016. Des del Departament de Salut de la Generalitat ja fa dos anys que s'analitzen diferents possibilitats perquè l'espectacular complex modernista no caigui en desús. A banda de convertir-se en un futur en el centre de la Mediterrània, amb l'Institut Europeu de la Mediterrània com un dels primers inquilins, el projecte de rehabilitació preveu també altres usos de caire cultural, com podria ser la creació d'un museu del modernisme.
