“Els hospitals del Gironès han d'estar junts”

Volíem simplificar una mica l'estructura del col·legi. D'entrada, vam canviar l'empresa que s'encarregava de la signatura digital, Healthsign, perquè portava pèrdues. I la vam canviar per una altra de més potent que està implantada a tot Espanya i que es diu Firma Profesional. És un canvi important perquè ens dóna molts més serveis i d'una manera més econòmica. També hem canviat la nostra estructura d'assegurances. Teníem un model que es va implantar fa vuit o nou anys i vam optar per tornar al model anterior a aquest i tenir el servei completament externalitzat. Tenir la nostra pròpia corredoria no funcionava, teníem molt pocs guanys i tampoc no podíem oferir unes assegurances gaire competitives.

Quan nosaltres vam voler fer aquest canvi, va ser quan va aparèixer aquesta problemàtica. Això va provocar una crisi a la corredoria i, des del primer moment, els nostres assessors ens van aconsellar tallar les relacions amb les dues persones implicades. Vam decidir resoldre-ho indemnitzant el gerent, la demandant i els altres treballadors de la corredoria que també volien plegar. I finalment vam optar per externalitzar el servei.

Com que es tracta d'una denúncia per assetjament verbal, era la paraula d'una persona contra la paraula d'una altra, i era difícil esbrinar el que era veritat i el que no. Al gerent no el podíem acusar perquè aleshores corríem el risc que ens demandés per vulneració de drets fonamentals, ja que no hi ha cap prova contra ell. A més, l'afer va provocar un degoteig de notícies sobre aquest tema que no afavoria la nostra imatge. Els advocats ens van aconsellar que hi poséssim fi d'aquesta manera, perquè, en cas contrari, ens vèiem sense gerent, sense treballadora i pagant sous durant mesos fins que arribés el judici. A la demandant la vam indemnitzar amb una quantitat que no era la que demanava, però que tampoc era la que li pertocaria pels sis mesos que feia que hi treballava. Cal dir que ni al gerent ni a la treballadora no els havíem contractat nosaltres.

Això és el resultat de voler moure coses que estaven molt assentades. Si vols fer canvis interns potents, et pots trobar amb resistències d'aquest tipus. Mai ens hauríem pensat que les coses anirien per aquesta via de les demandes per assetjament sexual i per encobriment dels fets contra mi. Ha estat molt desagradable, però també n'hem après. I ara tenim completament externalitzat el servei, la qual cosa és molt més còmoda per al col·legi. Hem simplificat molt i molt l'estructura, perquè aquest col·legi havia viscut una certa hipertròfia d'empreses i ara ens hem quedat amb una estructura simplificada i senzilla amb la qual volem donar un servei millorat als col·legiats.

Amb el doctor Casanovas, hi tinc trobades trimestrals pautades. Des que ell va assumir la gerència única de l'ICS i de l'IAS, l'ambient i el clima han millorat força. El doctor Casanovas té una llarga experiència i coneix bé el terreny. S'ha posat una mica més de seny. Hi ha un diàleg més fluid entre totes les persones involucrades en el projecte d'unificació de serveis dels hospitals Josep Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt. No era un problema de model, perquè tots els facultatius, tant d'un centre com de l'altre, veien clar que una unió podia ser bona, però el tema era com es posava en marxa, perquè els canvis sempre fan por. L'arribada de l'anterior gerent, el doctor Martínez Ibáñez, va ser com l'aterratge d'un paracaigudista provinent de l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona. Dos anys després, encara no sabia on era la Rambla i això xoca amb la gent d'aquí.

El que demano és que escolti els facultatius i que tingui en compte les seves pors i les seves demandes. Perquè hem portat el pes de les retallades d'una manera molt digna. La qualitat de la sanitat no se n'ha ressentit, i això ha estat gràcies, en part, a l'esforç de tots els professionals. I crec que ho ha de tenir en compte.

Tots els metges del Trueta, i jo mateix, li hem explicat que el model que creiem que és millor no només per a Girona sinó per a tota la demarcació és aquest: un gran hospital i una massa crítica potent. Cada vegada més, es tendeix als serveis territorials que tinguin diversos hospitals alhora. I, per tant, necessitem un gran hospital amb una massa crítica molt important si no volem que part de l'activitat que fem acabi sent desplaçada cap a Barcelona. Necessitem un gran hospital per fer tranquil·lament la cirurgia cardíaca, per continuar fent cirurgia pediàtrica i neurocirurgia, cirurgia toràcica... Algunes d'aquestes especialitats ja estan molt consolidades i d'altres les hem d'acabar de consolidar. Si tenim un gran hospital a la demarcació, amb 700.000 i 800.000 persones de base més els turistes de l'estiu, ho podem aconseguir. Si no ho fem bé, ens podem quedar amb els hospitals comarcals, i els grans hospitals estaran a Barcelona. Ho necessitem per a la població, per a la Facultat de Medicina, els MIR... És una aposta estratègica de futur per a tota la demarcació. Necessitem més això que qualsevol altra autovia.

Trigarem encara uns anys a tenir-lo. Em consta que el doctor Casanovas ha fet un pla funcional del nou Trueta que aviat es presentarà públicament. Aleshores s'haurà de veure on ha d'anar situat. Crec que, en aquesta qüestió, els polítics haurien de fer cas del que diuen els metges. Com a demarcació, ens convé molt més això que no pas continuar amb dos hospitals que estan separats per tres quilòmetres de distància i sobretot si tenim la voluntat que funcionin conjuntament.

És un tema tabú! Entenc que hi ha qüestions urbanístiques, que són competència dels ajuntaments. Però haurien de saber que el sentit comú i un judici encertat indiquen que els dos hospitals han d'estar junts i que cal crear una àrea potent. Si en tenim dos, n'hi ha un que està caient, com és el Trueta, i n'hem de fer un de nou, posem-los de costat. Els 28 caps de servei del Trueta van fer una carta per demanar això mateix. Bé, de fet, deien clarament que es construís a Salt, i crec que tenen tota la raó. Ho veuen des de dins i saben la importància que té aconseguir una massa crítica. De moment hi haurà el pla funcional i, quan hi hagi els diners, es decidirà on s'ha de fer.

La conselleria de Salut va introduir recentment uns canvis en la gestió de les llistes d'espera perquè la priorització segueixi uns criteris mèdics, i això hi ajuda. Però hi ha llistes d'espera, sens dubte, i aquest ha estat un dels factors que han fet disminuir la qualitat del sistema. Quan la llista d'espera és molt i molt llarga, genera un problema d'iniquitat gravíssim. També s'han suprimit els programes per operar a les tardes, i això ha fet augmentar algunes llistes d'espera. I, sense una suficiència financera, és impossible tornar-los a obrir. Perquè justament un dels problemes que hem tingut és que, dels 10.000 milions d'euros que tenia pressupostada la sanitat catalana, s'ha baixat a 8.000 milions. I l'any vinent el límit del deute encara és més baix que el d'aquest any. No es preveu, per tant, cap canvi.