Menys vida al carrer, més miopia entre infants i joves
La llum natural i la mirada llunyana compensen l'excés de visió de prop propi dels hàbits urbans, la rutina acadèmica i l'ús de pantalles
L'alteració de la visió de lluny afecta un 25% dels catalans
L'ésser humà està dissenyat per viure a l'aire lliure i per veure-hi de lluny en un ambient de llum natural. Passar moltes hores en espais tancats estudiant, davant l'ordinador, el mòbil o la tauleta és, per tant, una activitat més aviat contrària a la naturalesa humana. Un dels efectes d'aquest desajustament és l'aparició de la miopia, una anomalia visual que altera la visió de lluny i que cada cop afecta més població i a edats més primerenques. Als països del sud-est asiàtic, amb més del 70% de la població miop, l'increment de casos ha adquirit tal dimensió que a la zona es parla d'epidèmia.
A Europa, aquest augment també s'ha accelerat en les darreres dècades, tot i que de manera més discreta. El fenomen fa anys que és objecte d'estudi, sobretot a països com la Xina i Corea del Sud, tal com recollia l'article The Myopia Boom, publicat a la revista Nature el març de l'any passat. Mentre que les investigacions als anys 80 i 90 van analitzar, bàsicament, la quantitat d'hores que nens i adolescents passaven estudiant i fent deures (i, més tard, utilitzant pantalles), treballs més recents han posat l'atenció en les hores que els infants fan vida a l'exterior. Els resultats han constatat que la reducció diària de l'exposició a llum natural ha estat decisiva en l'increment de casos de miopia entre les generacions més joves.
En població caucàsica (majoritària a Europa i a Catalunya), la prevalença de miopia ha passat de situar-se entre un 15% i un 20% als anys 80 a ser d'entre el 25% i el 30%, segons apunta Mireia Pacheco, especialista en visió infantil i professora de la Facultat d'Òptica i Optometria de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
“S'està produint una miopització de la societat –afirma l'oftalmòloga pediàtrica Anna Wert, de l'Institut de Microcirurgia Ocular (IMO)–, però tampoc n'hem de fer una alarma social.” El fenomen afecta, bàsicament, la població urbana. En la majoria dels casos, explica Wert, es tracta d'una miopia anomenada funcional, causada per un excés de visió propera, que progressa especialment durant el creixement.
Tant Wert com Pacheco insisteixen en un mateix missatge: no podem canviar la nostra forma de vida ni podem treure els nens de l'escola, però sí que tenim a l'abast aplicar mesures que en contrarestin l'efecte. “Podem fer que els infants facin més activitats a l'aire lliure, perquè mirin de lluny i amb llum natural”, afirma Pacheco. Potser no sempre evitarem l'aparició de la miopia, però sí que n'alentirem la progressió.
Les causes de les anomalies refractives, com la miopia, s'havien atribuït tradicionalment a problemes a la màcula, la part central de la retina encarregada de l'enfocament i la visió fina. Però, més recentment, s'ha descobert que la miopia no és només un problema d'enfocament i acomodació visual. En estudis amb gallines s'ha observat que la perifèria de la retina (encarregada de detectar el moviment o si hi ha foscor o claror, per exemple) també fa un paper molt important i cal que aquesta part estigui ben estimulada lumínicament per reduir el risc d'anomalies. “Per això, la vida a l'exterior és tan important: per la llum”, assegura Mireia Pacheco.
Actualment ja s'estan utilitzant tècniques que actuen sobre la refracció perifèrica en el disseny de lents i lentilles per corregir la miopia amb l'objectiu que progressi de manera més lenta.
L'epidèmia del sud-est asiàtic, objecte d'estudi
La miopia ha assolit dimensions epidèmiques als països del sud-est asiàtic, on, a banda d'incorporar els hàbits de la vida urbana moderna, la població també hi té predisposició genètica. Més del 90% dels adolescents i adults joves xinesos són miops. A Seül, un estudi va detectar miopia en el 96% dels nois joves de 19 anys. En aquests països, són habituals també els sistemes educatius altament exigents, en què els alumnes han d'invertir moltes hores en els estudis. A més, van ser pioners a fer un ús més intensiu de les pantalles. La causa de l'increment de la incidència de la miopia s'ha buscat durant anys en aquests hàbits, que afavoreixen l'excés de visió de prop, però darrerament la recerca ha canviat l'enfoc. Diferents estudis han fet el seguiment de desenes de nens i han constatat que aquells que passen més hores a l'exterior tenen menys miopia. No són nens que estudiïn o llegeixin menys. Tampoc fan més activitat física que la resta. Simplement, viuen més a l'aire lliure. Cada cop més treballs apunten que l'exposició dels ulls a la llum natural és altament beneficiosa (la principal hipòtesi és que estimula la dopamina a la retina).
A Taiwan, durant un estudi fet el 2009 amb nens de primària d'una escola, els mestres van animar els alumnes a sortir a l'exterior durant els 80 minuts que durava el descans diari. Un any després, el 8% tenien miopia. A l'escola del costat, la miopia afectava el 18% dels alumnes.
