Autogestió dels metges per reduir llistes d'espera
El pròxim congrés de la professió definirà els reptes del col·lectiu del segle XXI
Les llistes d'espera a la sanitat pública “no són només un problema de recursos, sinó de capacitat de resolució”, i, en aquesta darrera variable, hi tenen molt a dir els metges. Amb aquest argument va defensar ahir el president del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Jaume Padrós, la necessitat de dotar de més autonomia de gestió i capacitat de decisió els facultatius. Durant la presentació del Tercer Congrés de la Professió Mèdica –que tindrà lloc al novembre a Girona–, el també president del Consell General de Metges de Catalunya va interpel·lar el conseller de Salut, Antoni Comín, per reclamar-li accions que facilitin l'“apoderament” dels metges, sobretot a l'atenció primària.
Padrós va recordar la proposta d'ordenació de llistes d'espera que el CoMB va elaborar a final del 2014 seguint criteris clínics, amb la qual, va afirmar, “les llistes i les urgències baixarien de manera molt notable”. “Hi ha exemples al país d'experiències en aquest sentit”, va assegurar. Padrós també va demanar al col·lectiu mèdic voluntat per assumir aquest desafiament.
Durant l'acte, al qual també van assistir els presidents dels altres tres col·legis catalans, es va presentar el perfil del metge del segle XXI: una professional amb cara de dona, líder d'equips, empàtica i experta en noves tecnologies.
Segons va resumir Padrós, el metge que necessita la societat del segle XXI –tema central del congrés del novembre, al qual hi estan convidats 40.000 metges catalans– ha de parar més atenció a l'àmbit comunitari i tenir habilitats per tractar amb pacients cada cop més informats i coneixedors dels seus drets. Pacients que, fins i tot, plantegen cada cop més demandes que topen amb les estructures rígides del sistema sanitari.
L'ús de les noves tecnologies és un altre dels reptes que els nous metges han d'assumir i que, en territoris més extensos i amb menys densitat de població, com ara la demarcació de Lleida, tindran una rellevància cabdal, sovint per necessitat.
Els quatre representants col·legials van defensar la territorialització del sistema sanitari per impedir “l'efecte xuclador” de Barcelona quant a atracció de talent i d'inversions.