Colau vol reduir el pes de les empreses privades en la xarxa sanitària pública
El pressupost en salut a Barcelona destina, cada any, 200 milions a societats amb ànim de lucre
El govern prepara un pla per ampliar la xarxa assistencial
La voluntat, asseguren, no és obrir una batalla “ideològica” entre el model públic i el privat, sinó garantir que el que és un dret bàsic, l'accés a la sanitat, es regirà per principis com ara l'equitat i la qualitat en el servei, i no per l'ànim de fer caixa. Amb aquesta premissa, el govern d'Ada Colau s'ha plantejat, com un de tants objectius de mandat, anar introduint canvis progressius perquè les empreses mercantils, les que per principi busquen el guany econòmic, tinguin un paper cada cop més subsidiari en la xarxa de salut pública local. “No és acceptable que es reparteixin beneficis a accionistes a partir de la prestació d'un servei tan essencial que es finança amb diners de tots”, va afirmar ahir, sobre aquesta qüestió, l'alcaldessa de Barcelona.
Abans, però, de fixar canvis concrets, calia una fotografia exacta de com està el sector. Per això s'ha encarregat un estudi que mostra quin és el model de contractació i gestió en l'atenció sanitària a la capital catalana. “Hi ha una mena de mantra que assegura que el nostre model sanitari no està privatitzat i és el més eficient, i hem volgut desmuntar aquesta visió”, va explicar ahir la comissionada municipal de Salut, Gemma Tarafa, en la presentació de les conclusions del treball. La primera, i més reveladora, és que el 10% del pressupost global –uns 200 milions – que les administracions destinen cada any a la xarxa de Barcelona va a parar a societats mercantils amb afany de lucre. Aquesta penetració és especialment profunda en l'atenció sociosanitària, on aquestes empreses acaparen un 47,5% del total dels recursos (48,1 milions). En salut mental suposen un 20,1% (18 milions) i en primària, un 11,8% (22,5 milions).
En l'àmbit hospitalari només hi ha corporació privada finançada, el Sagrat Cor, amb 58,9 milions, que representen un 4% del pressupost d'aquest. Ara bé, aquest apartat és l'únic on l'estudi ha pogut aconseguir xifres evolutives, que demostren que entre el 2009 i el 2014 s'ha incrementat un 25,5% els fons abocats a empreses privades del sector hospitalari. Per contra, els destinats a l'Institut Català de Salut –un ens 100% públic– han baixat un 8,5%. Aquests resultats alimenten la tesi, segons el govern de Colau, que en un context de retallades a la sanitat, els cabals s'han canalitzat cap a l'esfera mercantil. Per completar el quadre, l'informe exposa que hi ha altres serveis com ara l'atenció a la insuficiència renal (35 milions), el transport sanitari no urgent (21 milions) i l'oxigenoteràpia (7 milions) que es proveeixen, al 100%, a privats lucratius.
Com que té competències en la matèria reconegudes per la Carta Municipal, l'Ajuntament barceloní es planteja com revertir aquesta situació. Haurà de ser pas a pas, ja que en àmbits com ara l'atenció sociosanitària i la salut mental la xarxa 100% pública local no pot absorbir, ara mateix, la quota assistencial que cobreixen les societats mercantils. Per això es redactarà un pla de construcció de nous equipaments assistencials fins al 2023, amb la intenció de pal·liar aquests dèficits. I, mentrestant, s'aplicaran pegots, com ara obrir els 150 llits del centre sociosanitari del Fòrum.
El conseller prepara una auditoria
Arran de les demandes expressades ahir pel govern de Colau, el conseller de Salut, Toni Comín, va explicar que el seu departament té previst fer una auditoria “molt profunda i rigorosa per tenir un mapa complet de les derivacions de tot el país”. Fins que aquesta prospecció, doncs, no estigui enllestida, no es prendrà cap decisió sobre els operadors privats que presten servei a la xarxa assistencial de Barcelona. Tot i aquesta actitud de prudència, el mateix Comín ja s'ha vist amb la comissionada municipal de Salut, Gemma Tarafa, amb qui han tractat, entre altres temes, del cas del Sagrat Cor, del qual es demana revertir la seva privatització. Tarafa ja hi està d'acord, però ahir ja va demanar que la decisió s'estengui a més centres.