Un Can Ruti de rècord

Les xifres rodones acostumen a ser sempre motiu de celebració, però si a sobre s'està parlant de salvar vides o de dignificar el dia a dia de les persones malaltes, les efemèrides no es poden passar per alt de cap de les maneres. Ahir, l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (conegut popularment com a Can Ruti) va viure una jornada festiva de les que destacaran en els llibres d'història de l'hospital. I és que ahir es va culminar una fita memorable: es van assolir els mil trasplantaments.

Curiosament, les xerrades previstes i el sopar d'anit al BCIN han coincidit en el temps, sense planificar-ho així, amb una jornada insigne, atès que dimecres, per primer cop en la història de Can Ruti, es van practicar tres trasplantaments d'òrgan en un sol dia. Tres persones que esperaven un ronyó van entrar a la sala d'operacions amb escasses hores de diferència, amb la particularitat que els nous òrgans provenien de tres donants diferents. Un fet que dóna a la jornada un caràcter més inèdit. Els tres ronyons provenien del mateix hospital badaloní, de la Vall d'Hebron i de Madrid.

“L'hospital ha fet un pas de gegant fent tres intervencions en un dia”, va analitzar ahir el cap de servei de nefrologia, el doctor Josep Bonet. La fita dels mil trasplantaments es va celebrar ahir, però es
va assolir a l'octubre. Actualment, el registre ja s'ha disparat fins als 1.200, aproximadament. En els darrers cinc anys, el nombre d'operacions d'aquestes característiques ha augmentat a Can Ruti de manera significativa, i el 2015 va ser
un any rècord, amb 74 òrgans trasplantats. L'any passat va coincidir precisament amb la commemoració dels 30 anys de la primera operació. “Aquest any esperem superar aquesta quantitat i arribar als vuitanta o noranta”, s'atreveix a vaticinar el doctor Bonet.

Actualment, a Can Ruti es fan trasplantaments renals, de pàncrees i de diversos teixits com ara les còrnies. Ahir, durant les xerrades del matí, diversos beneficiaris d'un nou òrgan es van aplegar a l'hospital. L'Elsa Molera només tenia 27 anys quan li van practicar un trasplantament de ronyó. Ara en té 36 i encara s'emociona quan recorda aquella trucada. Eren les dotze de la nit i la seva mare va agafar el telèfon. “Et truquen de Can Ruti –em va dir–, i al moment sortíem disparats cap a l'hospital perquè hi havia un ronyó per a mi.” La barreja de sensacions és indescriptible: “Ganes de plorar, de riure, molta emoció, però també moltíssima por...”, rememora com si l'avís hagués estat instants abans.

Mentre l'Elsa atén els mitjans de comunicació, s'acosta en Jordi. “Som germans de ronyó. Ell té l'altre ronyó del mateix donant que jo”, indica. No pot estar més agraïda a
la família anònima del seu donant i a l'equip de l'hospital. Considera Can Ruti la seva “segona casa”.

La felicitat que mostren els rostres dels pacients és una de les grans recompenses de l'equip mèdic. “S'estableix una relació molt propera entre el metge i el pacient,
i és molt gratificant veure com aquestes persones se senten còmodes entre nosaltres”, va subratllar ahir el cap clínic de la unitat de trasplantaments, el doctor Ricardo Lauzurica. L'Estat espanyol –i, de retruc, Catalunya– és líder mundial en donació d'òrgans. A Can Ruti, el nombre de famílies que es decanten per aquesta opció, segons els dos doctors especialistes en la matèria, ja és del 85%. No ha deixat de créixer. El doctor Lauzurica ho resumeix en poques paraules: “Som un país generós i optimista i jo em sento molt orgullós de viure en un país així.” L'Elsa Molera, que el 2017 celebrarà que fa deu anys que va estrenar ronyó, assegura que l'experiència per la qual ha passat ha provocat fins i tot que la seva família es faci donant habitual de sang.