Olot i Hanga Roa: agermanades per un àngel de basalt i un moai
La capital garrotxina respon amb una escultura a l’ofrena que va rebre de l’illa de Pasqua fa 34 anys
És una peça de Joan Sala inspirada en els monuments funeraris de la imatgeria religiosa olotina
Pujador va arribar a ser membre del Consell de Caps de Rapa Nui
Un àngel inspirat en els de l’escultor olotí Celestí Devesa, d’estètica romàntica, i esculpit en basalt pel també escultor Joan Sala, de Sant Joan les Fonts, és la resposta al moai que l’illa de Pasqua va regalar a la ciutat d’Olot el 1984 i que ara presideix la plaça que du el nom d’aquesta illa del Pacífic agermanada amb Olot. Els moais són escultures funeràries i molts dels àngels de Devesa, també. A més, són un referent de la imatgeria religiosa, que és una activitat característica de la capital garrotxina. El promotor del regal ha estat Raül Núñez, que continua els contactes amb l’illa de Pasqua que va iniciar l’olotí Antoni Pujador, mort el 1993, un entusiasta de la cultura d’aquesta illa, que va arribar a ser membre del Consell de Caps de Rapa Nui i que va promoure l’agermanament entre Olot i Hanga Roa, capital de l’illa.
Raül Núñez ha comandat l’expedició que ha servit per inaugurar l’escultura. Ell mateix explica que l’han hagut d’instal·lar en uns terrenys de l’escola catòlica d’Hanga Roa, en una zona que es considera terra de ningú, perquè la resta del territori és terreny sagrat segons les creences de la cultura rapanui. El promotor de l’escultura diu que l’alcalde de l’illa de Pasqua, Pedro Edmunds Paoa, l’ha informat que durant els pròxims mesos habilitaran un espai verd a l’entorn de l’escultura que certifica l’agermanament.
Núñez explica que no ha estat fàcil aconseguir l’escultura, i menys encara traslladar-la. L’olotí promotor del projecte detalla que ha tingut l’ajuda econòmica de l’Ajuntament d’Olot, sobretot per assumir la despesa que ha comportat el viatge entre Olot i Valparaíso, a la costa xilena. El trasllat des d’aquest port fins a l’illa de Pasqua ha anat a càrrec del govern illenc. Núñez assenyala que Joan Sala ha fet l’escultura de manera totalment desinteressada. Ha trigat un any i mig a enllestir-la, perquè el material utilitzat és el basalt, que té molta duresa i que s’ha de treballar amb eines especials, i tot plegat és un procés molt lent. L’àngel esculpit fa més de tres metres d’alçada i pesa 2.600 quilos.
Futur
El regal de l’escultura olotina a l’illa de Pasqua tanca el cercle iniciat l’any 1984 amb la donació d’un moai a Olot. Raül Núñez, no obstant això, assegura que és important continuar treballant per mantenir la relació amb l’illa de Pasqua i evitar que l’agermanament es converteixi en un fet merament testimonial. Núñez creu que, si es promocionés bé, es podria convertir en una bona eina per atraure turisme a la capital garrotxina. Així mateix, avança que una agència de viatges d’Olot està preparant un viatge a l’illa de Pasqua amb el material documental que ell ha facilitat. Aquest viatge hauria de servir per celebrar la inauguració oficial del monument.
El mateix Núñez hi afegeix que també està treballant perquè, de cara a l’any vinent, un grup folklòric i cultural rapanui pugui fer una estada a Olot i dur a terme una actuació. Núñez assenyala, no obstant això, que seria interessant que aquest agermanament s’estengués a altres àmbits i, per ell, un dels més importants seria l’educació i la formació. “Entenc que la distància entre la ciutat d’Olot i l’illa de Pasqua és una dificultat, però seria interessant promoure estades de formació, intercanvis d’estudiants, etc.”, proposa. I conclou: “Reconec que tot plegat és una mica quixotesc.” També ho era el somni de Pujador i es va fer realitat.
LES XIFRES
Enamorat de la cultura rapanui
Antoni Pujador es va enamorar de la cultura rapanui, de l’illa de Pasqua i dels seus habitants. Aquesta passió es va iniciar quan ell tenia 15 anys en una classe en què el mestre va explicar una expedició a aquesta illa del Pacífic. Va ser un divulgador d’aquesta cultura, i la seva vinculació amb l’illa va ser molt estreta. Va fer, entre altres coses, de portaveu del Consell de Caps de Rapa Nui. A l’illa de Pasqua, el seu nom era Manuheuroroa (‘au que ve de lluny’). Pujador va ser, doncs, portaveu i divulgador oficial d’aquesta cultura i de tot el que feia referència a l’illa. El lligam amb l’illa de Pasqua es va gestar durant l’estada hospitalària que hi va haver de fer el 1987 per un accident. Allà va fer molta amistat amb els habitants, sobretot amb el president del Consell de Caps de Rapa Nui. Pujador era pilot d’aviació comercial i, més endavant, director d’exportació de diverses firmes internacionals. Va fundar Taina Rapa Nui (‘amics de Rapa Nui’) i va ser un dels membres fundadors de l’Associació Espanyola d’Estudis del Pacífic.
El dia que el moai va començar a protegir la capital garrotxina
J.C
El moai d’Olot es va esculpir el 1984 amb basalt de Castellfollit de la Roca. Els treballs els va dur a terme Raül Ortiz a la seva pedrera i els va dirigir l’escultor de l’illa de Pasqua Manuel Tuki. No va ser fins a l’any 2012, però, que es va donar vida al moai amb una cerimònia pròpia de la cultura rapanui. Entremig, l’any 2007, se li va començar a donar vida esculpint-li una mena de barret típic (el pukao) amb pedra de l’illa del Pacífic, i dos ulls (mata), que representa que serveixen per despertar-lo. El moai és una escultura funerària que recorda una persona i que conté el seu esperit.
La cerimònia Umu Tahu, ara fa sis anys, va anar a càrrec d’un sacerdot rapanui i del grup Haka Ara Henua. Va consistir a cuinar aliments en un forat a terra fet al davant del moai, amb la finalitat de donar gràcies i demanar la protecció dels ancestres. Els membres del grup, caracteritzats amb pintura corporal i amb la vestimenta pròpia de la cultura de l’illa, van interpretar diverses danses i cançons de la tradició rapanui. En la cerimònia, hi van ser presents les dues filles d’Antoni Pujador, Tiare i Rosa, i la seva mare, Florentina.
Moai estressat
L’actual alcalde de l’illa de Pasqua, Pedro Edmunds Paoa, va aixecar una gran polèmica l’any 2000. Coincidint amb la seva participació en un congrés internacional de vulcanologia que es feia a Olot, va assegurar que el moai estava estressat perquè estava situat en una de les avingudes més transitades de la ciutat, la de Santa Coloma. Va demanar a l’Ajuntament que el canviés de lloc amb l’amenaçava d’endur-se’l. Fins i tot va dir que, si calia, duria el tema als tribunals. La polèmica va ser molt agra, fins que l’Ajuntament va decidir estudiar una ubicació més adient. Va proposar l’exterior del parc Nou, però el moai no es va arribar a traslladar mai. La polèmica la va tancar l’any 2007 l’escultor que va dirigir la creació del moai, Manuel Tuki, que va beneir la ubicació de sempre i va recordar que havia estat escollida per unanimitat entre l’Ajuntament i el consell de l’illa de Pasqua.