“Els gossos poden ser increïbles però no són màgics”

[B.M.] Som com una petita família. Som sis professionals que eduquem els nostres animals per fer teràpia, programes educatius o d’oci. Sempre, però, respectant que el gos hi vulgui participar i coneixent-lo a la perfecció, perquè aquest és l’èxit de la intervenció.

[A.M.] No tots els animals serveixen per a les mateixes sessions. Hi ha gossos que amb nens es posen nerviosos i en canvi amb gent gran són magnífics. Si forces el gos a venir destrosses el vincle que tenim, la confiança.

[B.M.] Entre les sis professionals d’Itcan sumem una vintena de gossos. Tenim formació en educació canina i, segons el programa, som especialistes en psicologia, logopèdia, nutrició, educació infantil o ocupació.

Aquí ara té més ressò, però als Estats Units fa molts anys que fan acompanyament amb els gossos als hospitals i se’n reconeixen els beneficis. A Europa som pioners a fer la intervenció junt amb els professionals dins una sessió amb l’objectiu de valorar si la presència del gos motiva canvis en el pacient. Nosaltres som un suport a la teràpia.

[A.M.] És un animal que ha viscut molts anys amb l’home i és socialment molt acceptat. Fa companyia i si li agrada el contacte ens facilita molt la feina. Però, a més, un gos té de bo que mai et jutjarà. A les sessions de teràpia ells ens ajuden que l’ambient sigui més natural. Un exercici mecànic com ara llençar una pilota dins una cistella pot tenir una motivació diferent quan el gos et convida al joc. Veus com s’aconsegueixen reaccions en els pacients que d’una altra manera no sortirien.

[B.M.] Els resultats són molt significatius perquè demostren que als grups que han estat amb els gossos se’ls redueix la tensió arterial i la freqüència cardíaca perquè estan més relaxats amb la seva companyia. L’estudi es va fer a l’àrea de salut mental de l’hospital de Mataró i ara participem en un altre estudi per veure si els pacients redueixen l’ansietat quan estan amb els gossos. Part de la teràpia ha d’apostar per la investigació per demostrar els beneficis.

[A.M.] Cada dia. Hi ha a qui no li agraden els gossos, però un dia li portes un que el fa reaccionar. O els professionals queden parats quan hi ha pacients que no parlen mai i en canvi a nosaltres ens venen a demanar pels animals. Cada vegada que surts d’una sessió no et creus el que s’ha fet. [B.M.] Ens n’enduem la part més gratificant, d’aquesta estoneta que estem amb ells. Ens passen coses que et fan posar la pell de gallina. Hi ha qui no recorda el dia que és però sap que vindran els gossos i els guarda un tros de pa. Tot i la por, veus nens que acaben abraçats a les nostres mascotes. Altres et confessen que són adoptats quan els expliquem que molts dels gossos venen de la protectora.

[B.M.] Els gossos poden ser increïbles, però no són màgics, que ningú es confongui. A darrere hi ha un equip de professionals i uns objectius.

[B.M.] Nosaltres no creiem en una raça en concret per portar-los, però han de tenir caràcter. És cert que hi ha qui prefereix algunes races, però a nosaltres ens agrada tenir gossos adoptats. El gos ha de ser sociable i ha de gestionar bé anar a les sessions amb tu. No el portem a mostrar les seves habilitats, sinó a complir uns objectius. S’han de saber autocontrolar, perquè per a ells també hi ha estones d’espera i d’avorriment.

[B.M.] Per això hi som nosaltres com a tècnics vetllant pel seu benestar tant abans com durant i després de la sessió. Si no està fi, el deixem a casa i aquell dia no vindrà. L’èxit és triar bé per tenir un gos responsable.

[B.M.] A alguns nens amb tartamudesa els costa l’expressió oral. Quan llegeix davant el gos com a públic, les barreres es trenquen. A les biblioteques fem sessions on els nanos ni s’adonen que estan llegint quan s’encarreguen d’explicar els contes amb el gos davant seu, quiet i estirat.

Sobretot dins el camp social hi ha molt camí per recórrer, com ara l’acompanyament al dol als tanatoris o la companyia dins les presons. Als Estats Units els gossos també entren a l’aula en època d’exàmens...