Societat

ÀLVARO BAYONA

ESPORTISTA D’ÈLIT PARAPLÈGIC

“Disfruto amb els esports on pots controlar moltes sensacions”

Continua practicant els esports de mar i muntanya que feia abans del 2010, quan li va caure una allau al damunt. Competeix a nivell internacional i ensenya el surf de rem adaptat

Surt a navegar cada dia?
Ho intento, perquè ara em torno a entrenar i això vol dir anar a nedar a la piscina a Mataró. Miro de trobar un moment per sortir. La resta del temps el dedico a hores d’oficina per gestionar les activitats per ensenyar els esports d’aigua adaptats.
A la platja de Cabrera hi està com a casa?
És un bon lloc. L’Ajuntament fa anys que dedica recursos per millorar les instal·lacions adaptades. Aquest estiu s’ha aconseguit allargar les passeres i és un luxe poder arribar a tocar amb els peus l’aigua. Si tenim un bon accés podem ser més independents per moure’ns amb les cadires.
I per això us visiten pacients de la Guttmann?
Sí, fem sortides amb grups. Primer ens ajuntem al Malamar Wakepark que hi ha a Montgat, on aprofitem que no hi ha onades per ensenyar el wake, el paddle [surf de rem] i el surf. Les instal·lacions permeten amb una taula agafar-se al cable per estirar-se i lliscar sobre una taula. Ens va molt bé per fer les iniciacions i en un futur si volen fer surf els pujo al País Basc, on treballo amb algunes escoles.
Vol promocionar i difondre els esports d’aigua. Per què?
Perquè busques millorar la salut de les persones, i el mar és vida per la sal, el sol i l’aire lliure. A la platja no veus les cares tristes de la gent que passa fred per esquiar. Aquí el sol ens dona energia.
No hi ha por a l’aigua?
La situació de l’activitat està controlada. L’advertiment de seguretat és la prioritat. No pots tenir por per les condicions, potser són els nervis i l’adrenalina que s’han de saber gestionar i que es disparen sempre abans de fer una activitat.
Aquesta adrenalina enganxa?
Els que hem practicat esports de risc tenim clar que enganxa i no deixa de ser una droga natural. Vaig començar a fer natació per entrenar-me, però disfruto amb esports on pots controlar moltes sensacions. Segueixo practicant els mateixos que abans.
El documental ‘Camí a Alaska’ explica la seva història...
No va passar ni un any de l’accident que tornava a esquiar. Un esportista no es retira mai, sempre hi torna. Aprenem a fer maniobres i trucs, caiem i sabem que ens podem lesionar. Vaig tenir un accident conscient que podia passar. Amb la cadira segueixo combinant esports de mar i de muntanya.
És un exemple de superació. Li agrada que li diguin?
No gaire, però sí que em poso a l’altre costat i veig les cares de sorpresa a les xerrades quan explico el que em va passar fa vuit anys. No conec ningú amb cadira de rodes que vagi voltant pel món sol, retrobant-se amb amics o adaptant un cotxe de lloguer per conduir com he fet ara a Costa Rica...
Aquí ha adaptat una cadira a la taula de surf. Com li va?
Fa cinc anys que la fabrico adaptant-la als diferents esports aquàtics. És un sistema de triangle de forces d’alumini amb el seient de fibra. A França un amic meu fa més de vint anys que va fer la primera cadira adaptada. L’invent que havia de servir per ajudar a la rehabilitació funciona i és vàlid també en esports i en competició.
Competeix fent surf de rem o surf de vela?
A Cantàbria i amb la lliga catalana he competit en el paddle, però la meva competició internacional és amb la taula de surf. Amb el wake també vaig a competicions mundials i europees estirat amb una altra taula.
Compagina el dia a dia amb la competició?
Em serveix per viatjar i evolucionar com a esportista, que és el que m’agrada. El repte és compaginar-ho amb la feina d’una fundació que faci les activitats d’esports aquàtics adaptats. Als campionats on vaig em demanen que porti les cadires adaptades i em facilitaria molt els tràmits i el transport gestionar-ho des de la fundació.
Va fer un micromecenatge per impulsar-la. Va endavant?
Creixem a poc a poc, al meu estil, però no es para. No som una empresa d’esport d’aventura adaptat i fer una fundació és complicat. Les activitats necessiten una logística i uns monitors.
La societat avança en la inclusió del discapacitat?
Viatjant compares i veus que aquí anem enrere. En països com ara Costa Rica els tracten com a superherois, mentre que aquí la societat et compadeix. Tenen més ajudes i infraestructures. La mateixa federació veu el surf adaptat com una ridiculesa, amb unes onades petites on no crida l’atenció. I no sempre és així, perquè n’hi ha que anem a competir a Indonèsia i s’hauria de valorar més el que fem. Cal canviar la mentalitat i que les marques també promocionin gent amb cadira de rodes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

turisme

Els paradors de Ponent, l’Alt Pirineu i Aran rebran una inversió de 18 milions durant els pròxims tres anys

LLEIDA
MEDI AMBIENT

Stop Creuers demana un compromís “ferm” a l’Ajuntament de Barcelona per reduir els creueristes

barcelona
MEDI AMBIENT

Santa Coloma de Gramenet acumula 400 patinets elèctrics trucats al dipòsit municipal de vehicles

Santa Coloma de Gramenet
MEDI AMBIENT

El fiscal demana presó per a tres directius de Dictesa per l’incendi de la planta de Montornès

BARCELONA
educació

Niubó promet abordar l’“infrafinançament” de la pública però també de la concertada

barcelona
societat

Martínez promet 6.000 noves places a centres de dia

barcelona
llengua

Recurs al TC de les famílies de l’escola de Canet reclamant que se’ls garanteixi l’immersió

barcelona
salut

Salut incorpora la prova de detecció del virus del papil·loma humà al Barcelonès Nord i Maresme i al Vallès Oriental

BARCELONA
infraestructures

L’estació del Nord de Barcelona es remodela i queda tota a planta baixa

barcelona