JORDI MONÉS “El Barça transfereix innovació i tecnologia per ser un ‘hub' europeu”

El Barça ha d'estar sempre en posició de guanyar, estar al dia en tot, no només en esport, rendiment, màrqueting... Hem de buscar proactivament el coneixement que no tenim. Per exemple, si es dona el cas d'una lesió que es podria curar amb cèl·lules mare i això s'està fent a Suècia, hem d'anar a veure com ho fan i portar-ho. D'altra banda, aquest coneixement el compartim i, en simbiosi amb universitats o altres entitats, l'exportem, ja sigui presencialment o en línia. I també intentem fer transferència del coneixement i innovació perquè, per exemple, un producte o una tècnica que serveixi per als nostres esportistes passi a ser útil per a la població en general. És a dir, si nosaltres curem millor el genoll d'un jugador, es curaran millor els genolls de la gent perquè els tractaments mèdics generals poden agafar com a referència els que s'utilitzen per als esportistes d'alt rendiment. Fàcilment podrem esdevenir un hub tecnològic europeu.

Sí, podem individualitzar la manera que tenen els jugadors de suar, de consumir hidrats o greixos segons l'esport –hi ha persones que cremen més hidrats i d'altres que cremen més greixos–. Si sabem que demà hi haurà un determinat grau d'humitat a Barcelona, si sabem quin tipus d'entrenament farem, quina intensitat d'entrenament tindrà cada jugador, quanta estona, podem anticipar que hauran de menjar i beure. Això vol dir que es pot programar tot perquè els entrenaments es preparin en funció del dia de partit. O sigui, que està tot molt parametritzat.

Els jugadors són màquines de guanyar, i quan a una màquina de guanyar li dius que si fa això guanyarà més, doncs ho fa. Aleshores l'esforç quin ha de ser? Convèncer un jugador de les coses que li seran útils. Temes de menjar, d'alimentació, de suplements, d'hidratació, de pes, de força, de gimnàs... Quan el jugador entén que tot és en benefici seu ho té molt en compte.

Hem participat molt proactivament i hem contribuït perquè s'acabi adoptant i legalitzant l'ús de GPS en els partits. Amb aquests dispositius podem saber totes les dades d'un jugador: com corre, com accelera, com frena, com salta... Obtenim 150 dades després de cada partit. De vegades fins i tot s'ha hagut de dir a algun jugador que s'havia entrenat amb massa intensitat quan aquell dia no en tocava tanta, i això ho determina molt bé el GPS.

Fet des de casa, expressament per tècnics molt bons que tenim d'acord amb les nostres necessitats.

En temes de futbol ens hem de reinventar perquè els altres equips coneixen la manera de jugar, i això vol dir que ens hem d'estar reinventant i fer innovació del sistema propi de jugar i de parametritzar-lo. Ens hem d'emmirallar amb el que fan als Estats Units. Els conec bé perquè hi vaig estar molts anys fent recerca.

Sí, una de les altres potes del projecte és organitzar màsters juntament amb altres universitats. El Barça pot afegir, per exemple, un 20% de contingut específic a un màster.

El Cruyff Institute fa anys que ja està fent aquests projectes de gestió. És gent experimentada, amb seu a Holanda, a Barcelona, i imparteixen cursos virtuals arreu del món. Era un col·laborador ideal perquè ells tenen una gran experiència i hi sumen el coneixement concret que el Barça pot aportar, ja que el Barça no podria fer tot el màster sencer perquè no és la nostra dedicació, no som una escola. Estem a punt de començar-lo.

A més a més, però vull deixar-ho clar: no ho fem perquè es diguin Cruyff. La marca és brutal: Barça i Cruyff és una unió indissoluble, però ho fem perquè són bons, perquè ho fan molt bé.

A la Xina tindrem un projecte conjunt amb l'Escola de Negocis de Guanghua, de la Universitat de Pequín. A la Xina funcionen diferent i el govern considera el futbol com un factor estratègic. Per aquest motiu hi ha tants xinesos que compren equips de futbol i que s'involucren amb el futbol europeu. Vol dir que a ells els interessa el futbol, el que es mou al voltant i a nosaltres ens interessa moltíssim la Xina perquè d'allà en podem aprendre a part que després puguem fer-hi negoci, que no són dues coses incompatibles, però al meu departament el que volem fer és coneixement i proves de concepte.

No. Primer perquè sóc molt disciplinat i com a professional especialista em dedico a les meves coses. El que està claríssim és que és molt prioritari per al club. Vol dir que jo no m'hi preocuparia gaire!

És una pregunta trampa! Si et dic, per exemple, que era un gran fan de Ronaldinho em diràs: “M'estàs dient que Ronaldinho és millor que Messi?” No. No ho diré mai, això. Parlaríem de Romário, de Rivaldo... No acabaríem mai. Koeman, Guardiola... La llista és infinita. Em deixaria jugadors i oblidaria referents! Fer una llista és un tema delicat.

Els primers efectes sobre una persona amb degeneració macular és el desalineament de les línies. Si ens tapem un ull i mirem una quadrícula i fa aigües o es deforma, potser tenim un principi de degeneració macular.

Hi ha defectes genètics que no es manifesten fins que passen els anys. Hi ha dos subgrups de degeneració macular: la humida, que era una catàstrofe fins fa deu anys i ara amb els tractaments, que han avançat moltíssim, la podem domesticar i parar si es detecta amb temps, i l'atròfica, en què la retina es va morint. Aquesta encara no la podem tractar, i afecta una de cada quatre persones de vuitanta anys... Vol dir que un de cada quatre ho patirem, si tenim la sort de viure molts anys.

Estem fent recerca de moltes maneres: teràpia gènica i cel·lular. La setmana passada vam tenir un petit èxit amb un model animal de degeneració macular en un porc al qual vam implantar unes cèl·lules mare i això ens estimula molt. La ciència avança brutalment, en tots els camps: nanotecnologia, genètica, cèl·lules mare... i tenim la gran sort que a Catalunya tenim molta gent amb molt talent, disposem de centres d'excel·lència en totes aquestes àrees de la ciència.

Hi ha estudis científics en què es pregunta: “Què canviaries en la teva vida per no tenir aquesta malaltia?” Hi ha algunes malalties que són les que generen més sensibilitat, el càncer, per exemple, i la ceguesa està entre les principals. L' angoixa, la por, que les persones senten quan van comprovant que perden visió és enorme. Hem d'intentar ajudar al màxim tots aquests pacients.