Ciència

Societat

Quan les coves parlen

Una nova tècnica permet detectar ADN d'homínids en els sediments de grutes, fins i tot encara que no s'hi hagin trobat restes fòssils

“Té unes possibilitats enormes”, diu l'investigador català que hi ha contribuït

Fins ara, per conèixer els nostres avantpassats ens calia trobar-ne restes, bé en forma de cossos fossilitzats o de senyals evidents de la seva activitat. Ara, una nova tècnica presentada ahir a la revista Science ajuda els paleontòlegs detectant l'ADN d'homínids que van viure fa 250.000 anys a partir del sediment de les coves, fins i tot en jaciments on no se n'han trobat ossos.

Fa una dècada, investigadors del CSIC ja van estudiar aquesta possibilitat a la cova del Sidrón (Astúries), però les proves no van ser del tot concloents. Ara, amb una tecnologia molt més avançada, l'extensió de la recerca a vuit coves europees –entre aquestes la de la Cauna de l'Aragó, a Talteüll (Rosselló)– i el lideratge de l'Institut Max Planck s'ha posat fil a l'agulla. “És una tecnologia que té unes possibilitats enormes per saber com eren els nostres avantpassats i la seva variació genètica, ja que ens permetrà conèixer quina espècie d'homínid va ocupar cada cova o estrat encara que no hi hagi restes”, afirma Carles Lalueza-Fox, que hi ha col·laborat des de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC).

El sistema aprofita els sediments del sòl, que normalment es desestima, i es fa una extracció per obtenir l'àcid nucleic de tots els organismes. “Bàsicament són bacteris, però amb tècniques de computació i seqüenciació massiva aconseguim seqüències d'ADN i descobrim a qui corresponen”, hi afegeix el biòleg especialista en paleogenètica. Així doncs, en sediments d'entre 550.000 i 14.000 anys s'han detectat neandertals i denisovans, però també animals extingits (com ara mamuts i rinoceronts llanuts) i molts altres mamífers (ossos, cérvols, hienes, cànids, etc.).

Les restes d'ADN trobades ja han permès, per exemple, determinar amb exactitud que denisovans i neandertals es van alternar en una cova de Croàcia, i s'ha assignat a cada estrat la seva espècie corresponent. En canvi, a la cova de la Catalunya del Nord no hi va haver sort. “No hi vam trobar res, però no sabem si és perquè les mostres eren massa antigues, pel tipus de terra o per les condicions de la cova”, diu Lalueza-Fox. L'ADN localitzat pot correspondre tant a la desintegració dels cossos com a restes de sang o d'excrements de les espècies que van habitar unes coves que, mil·lennis després, ens parlen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Madrid prohibeix celebrar les campanades en places públiques i limitarà l’aforament de “vies d’alta densitat”

madrid

Un 55% dels ciutadans preferiria esperar a conèixer els efectes de la vacuna abans de posar-se-la, segons el CIS

Madrid

Salut diu que el pla de Nadal s’aplicarà si no es desboca la pandèmia

Barcelona

L’Rt puja a 0,95 mentre que el risc de rebrot baixa fins a 212 punts

Barcelona

L’Associació de Centres Comercials de Catalunya calcula pèrdues de 500 milions pel tancament

Barcelona

Pugen a 827 els grups escolars confinats (+35), amb 4 centres tancats

barcelona

Pugen un 5% les sortides de l’àrea metropolitana en comparació a dijous de la setmana passada

barcelona

Impuls metropolità a l’habitatge protegit

barcelona

“Canvi brusc”: es manté la fase 1

barcelonaO