Ciència

JOSEP M. MATA-PERELLÓ

DOCTOR EN GEOLOGIA I PRESIDENT DEL COMITÈ CIENTÍFIC DEL GEOPARC A LA CATALUNYA CENTRAL

“Era l’hora de fer un congrés de geologia exclusiu a Catalunya”

Fins al 3 de juny s’explica la història de Catalunya a través de la geologia i la mineria al Solsonès, Manresa i Vilanova de Meià, en un congrés que homenatja Lluís Maria Vidal

Per què van decidir obrir aquest primer Congrés de Patrimoni i miner i història de la mineria i la geologia a Catalunya a tota la població i no només a científics?
Vam revisar la figura de Lluís Maria Vidal i vam decidir fer un congrés en homenatge seu, perquè va ser un geòleg i miner de finals del segle XIX i inicis del XX, que va aportar molt al coneixement de les diferents ciències geològiques de Catalunya: paleontologia, arqueologia, astrologia, fotografia científica, l’excursionisme científic. És una de les figures clau de la ciència d’aquella època. També era una demanda, ja que hem organitzat més de 30 congressos en el territori peninsular i era l’hora de fer-ne un exclusiu a Catalunya.
No se li ha fet prou reconeixement?
Crec que no. Quan jo vaig estudiar geològiques poc se’n parlava, potser perquè era enginyer, i en canvi és un dels grans pares de la geologia, conjuntament amb els capellans.
Amb els capellans?
Sí, perquè molta part de la formació de la geologia de Catalunya procedeix del seminari de Barcelona, on un grup de capellans com Jaume Almera o mossèn Bataller, van impulsar la geologia abans que existís la facultat. Tot va coincidir amb l’època del final del romanticisme, quan es redescobreix la natura i aquesta n’és una faceta. Els primers grans treballs són d’aquesta època. A l’últim gran mestre, Oriol Riba i Arderiu, que va morir el 2011, tampoc el país no li ha fet un reconeixement. Era fill de dos gran poetes del país, com Carles Riba i Clementina Arderiu, i una de les seves grans obres va ser el Dicciionari de la Geologia de Catalunya, ajuntant la faceta literària de la família i la docència.
Molts inscrits al congrés?
Al voltant d’unes cent persones, la meitat dels quals no són professionals.
I la gent que no és experta què hi trobarà?
Avui fem una sortida de camp pràctica a Sant Llorenç de Morunys per estudiar la geologia de la part nord del Solsonès i al mateix temps un altre grup visitarà la fàbrica i la pedrera de la Knauf. Després de dinar anirem a veure el museu de Sant Llorenç de Morunys. El segon dia és una sessió acadèmica al teatre de Solsona, amb deu xerrades sobre Lluís Maria Vidal des dels diferents punts de vista. L’1 i 2 de juny el congrés baixa a Manresa, on es fan les sessions centrals amb xerrades, presentacions i comunicacions sobre història de la geologia, de la mineria i patrimoni miner. Es clou amb un sopar a Cellers amb observació d’estrelles. I el dia 3 fem la visita a la pedrera de Meià, que va descobrir Vidal quan era estudiant i després en va ser l’enginyer. És un dels jaciments de fòssils més importants del món. Ara està cuidat, però durant molt temps venia gent d’arreu i se’ls emportaven.
Qui se’ls enduia?
La gent del poble recorda que durant molts anys venien furgonetes alemanyes, austríaques o suïsses i marxaven carregades de material que està escampat per molts llocs del món.
El congrés es fa amb voluntat de donar-li continuïtat?
Si, està en estudi si serà cada any o cada dos, però hi incorporarem el premi Lluís Maria Vidal. Es premiaran dues coses: la persona que s’hagi distingit a Catalunya en alguna de les coses que va estudiar Vidal i, d’altra banda, la institució catalana que hagi fet el mateix.
Quines característiques geològiques té Catalunya?
La geologia de Catalunya i Aragó és privilegiada perquè tenen tres unitats importants: els Pirineus, una gran depressió al mig i les serralades que estan a la vora. A Catalunya hi ha un conjunt d’indrets molt bons i el Solsonès és dels que en tenen més i també té molta importància la zona de Sant Llorenç de Morunys, la zona de Busa, de Port de Comte o de Cambrils.
En quin moment es troba la relació entre mineria i geologia?
La mineria es va aprofitar dels materials geològics sòlids, líquids i gasosos. Ara ja hi ha la consciència de restaurar i fer-ho bé des que va sortir la primera llei el 1981 a Catalunya... i un any després la treien a Espanya, que n’és la còpia. No sempre es restaura bé, però la societat té recursos per exigir-ho i si l’administració no ho fa és culpa seva. Ara a Catalunya hi ha una demanda tremenda emparada en dos fets: la normativa europea de materials privilegiats i l’aplicació del 155, perquè moltes coses les decideixen a fora i ens poden colar algun gol.
Com quins?
L’intent d’explotació de wolframi i tungstè al port de Salau, a la punta del Pallars Sobirà, i un intent d’explotació de cobalt a la zona sud, a Peramea, també del Pallars. Aquestes són les més avançades, però també probablement s’obrirà una gran explotació de guix al nord de la Segarra i es prospectarà or al Segre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Ciència i religió debaten sobre els trasplantaments

Barcelona
DR. JOSEP VERGÉS
PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ INTERNACIONAL DE L’ARTROSI (OAFI) I EXPERT EN SALUT ARTICULAR

“Hi ha qui diu que l’artrosi no mata, però aquesta afirmació és falsa”

BARCELONA

Atenció mèdica gratuïta a sensellar de Barcelona

Barcelona
Ciència

‘Ibiza is different’

barcelona

Creen un nou institut per la “sobreocupació” de primària, a Lloret de Mar

GIRONA / LLORET DE MAR

Tracten l’atròfia d’una nena abans que es presenti

Barcelona

La revolta de Thunberg pel clima s’escampa per Europa

París

Torna el tren de Manresa sense saber-se encara la causa del sinistre

barcelona

El Vaticà remarca que els religiosos han de “retre comptes” a la justícia

ROMA