Ciència

EUDALD CARBONELL

ARQUEÒLEG I CODIRECTOR DE L’EQUIP CIENTÍFIC DE LES EXCAVACIONS AL JACIMENT D’ARTAPUERCA

“A finals de segle hi tornarà a haver diverses espècies d’humans”

Quatre dècades d’excavacions a Atapuerca han revolucionat el coneixement de l’evolució. Ara sabem que som fruit de la integració social, biològica i cultural de les espècies anteriors

Aquest mes, 250 investigadors –90 de tarragonins de la URV i Iphes– excaven a Atapuerca, un dels jaciments del món amb més fòssils descoberts, que han ofert una nova visió sobre l’evolució dels humans. L’arqueòleg i codirector de l’equip científic Eudald Carbonell hi excava des dels inicis, el 1978. Recentment ha publicat ‘Atapuerca, 40 años en el pasado’, el seu “testament emocional, científic i cultural” del jaciment, assegura. Què fa únic Atapuerca?
Hi ha hagut un equip que hi ha treballat durant 40 anys, però, és clar, podria no haver-hi trobat res de remarcable. Atapuerca està situat a la vora nord-oriental de la Meseta i es connecta amb el vessant cantàbric i també les valls de l’Ebre amb la del Duero. És un encreuament de camins, format per diversos ecosistemes i gran varietat de fauna. I les coves, en les quals s’han conservat els materials sedimentats durant uns 1,2 milions d’anys. Tot això fa que Atapuerca, en aquests moments, sigui únic a Euràsia.
Quins resultats destacaria d’aquestes quatre dècades?
Primer, la descoberta d’una nova espècie, l’Homo antecessor, d’un milió d’anys d’antiguitat. En segon lloc, vam descobrir proves del canibalisme més antic de l’espècie humana en l’acumulació de cadàvers de fa mig milió d’anys; i s’ha seqüenciat l’ADN més antic, de 430.000 anys. Entre moltes altres coses, perquè també s’ha descobert l’existència de la compassió en aquells grups humans: s’ha inferit de l’existència del crani d’una nena amb una malformació congènita, però que van estar curant i acompanyant fins als 13 o 14 anys, quan va morir. La gran quantitat de descobriments han fet canviar la perspectiva de l’evolució humana, des del punt de vista social i biològic.
Què esperen trobar-hi a partir d’ara?
Encara ens falta localitzar el 99,9%. Ara estem excavant les coves grans. Aquest mes, la cova del Fantasma, on excavarem 500 metres quadrats i tenim més de 250 jaciments. Probablement hi trobarem tota l’evolució humana des de fa 1,5 o 1,8 milions d’anys. Estem excavant nou coves, però n’hi ha més de dues-centes... Així que sempre dic que els resultats seran més importants d’aquí a 200 o 300 anys, perquè aleshores coneixerem l’evolució humana, completa, a Europa i a Àsia.
La crisi econòmica també ha impactat a Atapuerca?
Ha fet desaparèixer molts equips científics. A Atapuerca hem pogut mantenir la recerca, però hi ha hagut un fenomen molt greu: els nostres millors científics han hagut de marxar tots a l’estranger. La falta de continuïtat és un problema secular a Espanya i crec que serà molt difícil solucionar-lo.
Més enllà de la ciència, què ha après la humanitat d’un jaciment tan excepcional?
Això és el més important. Ens ensenya com els humans ens hem d’adaptar. Quins són els conceptes fonamentals que permetran als humans seguir vivint al planeta: complementarietat, solidaritat, consciència d’espècie, de redistribució i increment de la sociabilitat. Jo he arribat a aquestes conclusions, a part de per la meva forma de pensar, pels registres que hem trobat al jaciment dels humans de fa 1,2 milions d’anys. El passat ens pot ensenyar com construir el futur, però el més important és què volem fer en el futur per reconeixe’ns en el passat.
La seva visió sobre el futur de l’espècie és força pessimista. Ara que vivim l’inici de la revolució robòtica, com s’hi projecta el passat d’Atapuerca?
Molt bona pregunta. Fa 40.000 anys hi havia cinc espècies d’humans al planeta i ara sols una, però probablement a finals del segle XXI tornarem a ser-ne quatre o cinc. La diferència és que la selecció serà tècnica en lloc de natural. Així, probablement hi haurà els que siguin editats genèticament, els modificats genèticament, els ciborgs i els no modificats.
Una de les espècies del passat, els neandertals, estan molt de moda. També n’han trobat, oi?
A Atapuerca se n’han descobert totes les espècies. Cadascuna té una forma d’adaptació i conviu amb altres. El que hem après és que som una fusió biològica, social, cultural i tecnològica de les espècies anteriors. Som una integració de la diversitat.
Què ens connecta amb els homínids de fa mig milió d’anys?
Els nostres gens provenen d’abans, perquè la sang està treta del ferro, de l’explosió estel·lar. Som una estructura evolutiva que integra els elements vegetals, animals i minerals, l’aigua i el carbó per a una funció: la consciència. La nostra forma de veure el món es manté.
I què hi trobaríem a Atapuerca en aquella època?
El mateix que ara: moments de compassió, de mala hòstia, de felicitat i d’angoixa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Els autocars turístics, sota terra

Barcelona
La monarquia

Bestiari il·lustrat

GIRONA

Busquen fons de l’Estat per pagar les sentències del personal

girona
La crònica

Els triangles que dibuixaria Maria Antònia Canals

BADALONA

Mig centenar d’usuaris de Can Bofí Vell de Badalona, condemnats a tornar al carrer

BADALONA

Èxit del concert de celebració dels 25 anys de Girona Centre Eix Comercial

girona

La justícia també tomba la superilla de Compte Borrell

Barcelona
salut

Anuncien que el nou hospital de Calella estarà fet el 2030

calella

Èxit de vendes el primer dia de l’Expocasió

fornells de la selva