Caminant damunt la lluna

El 20 de juliol se celebrarà el 50è aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna i –avançant-se a l’allau de reportatges, documentals i programes commemoratius que es preparen– CosmoCaixa ha inaugurat una exposició que aprofundeix en la històrica gesta. Ho fa a través de Tintín, que es va avançar i va passejar per la superfície lunar més d’una dècada abans que Neil Armstrong i Buzz Aldrin. Justament, fer com ells tres i comprovar com ens desplaçaríem damunt la Lluna amb una gravetat sis cops menor és un dels al·licients que més atrauran el públic infantil. També podran comprovar que, al contrari que el personatge de Georges Remi, Hergé, i el seu icònic coet, els astronautes nord-americans hi van arribar gràcies a dos mòduls de dimensions molt reduïdes.

Per a la mostra Tintín i la Lluna, 50 anys de la primera missió tripulada, que estarà oberta fins al 26 de maig, s’ha construït una rèplica a escala real del mòdul de comandament de la nau Apollo 11 i també de la posició de control de la fase d’aterratge lunar, que en fan evidents l’estretor. De fet, per estalviar pes en aquesta darrera, no hi havia ni seients. Els dos astronautes anaven drets i tenien unes peces per recolzar-s’hi i accionar els comandaments. Entre les rengleres de botons perfectament alineats, sorprèn l’asimetria de dos indicadors amb una llum blava a banda i banda de la nau. Té una explicació: les potes de la nau tenien unes extensions en forma de vareta amb uns sensors a la punta per detectar el primer contacte amb la Lluna. Els llums blaus indicaven la imminència de l’allunatge i l’obligació d’aturar els motors. “La ubicació diferent té raó de ser. El d’Armstrong és al costat de la finestreta esquerra perquè ell pilotava i havia d’estar mirant per allà, mentre que l’altre és molt més baix, a la dreta i al costat de la pantalla que estava seguint Aldrin”, explica Rafael Clemente, assessor científic de l’exposició.

Menjar liofilitzat per a les missions espacials, eines de treball dels cosmonautes, bosses per recollir orina i femtes, revestiment del coet original i ginys per exercitar-se sense gravetat són alguns dels objectes relacionats amb la cursa espacial que es poden admirar a l’exposició, que inclou rèpliques com la del primer telescopi de Galileu o d’un vestit escafandre que l’expresident a l’exili de la República espanyola Emilio Herrera, també aviador i enginyer aeronàutic, havia dissenyat i volia provar en viatges a l’estratosfera en globus aerostàtic. La guerra civil va frustrar l’experiment, però els seus estudis els aprofitaria la NASA com a base per desenvolupar els seus equipaments.

El visitant també trobarà en la mostra un fragment d’un meteorit lunar caigut a Àfrica fa tres anys, però sobretot podrà recordar amb tota mena de documents gràfics la passejada damunt de la Lluna i les històriques paraules d’Armstrong, molt més grandiloqüents i escaients que les que havia dit Tintín en el seu moment: “Ja soc aquí! He fet uns quants passos...! Per primera vegada, segurament, en la història de la humanitat, hem caminat sobre la Lluna!”