Ciència

NANDA REA

ASTROFÍSICA DE L’ICE, PREMI FUNDACIÓ BANC SABADELL A LES CIÈNCIES I L’ENGINYERIA

“Amb els magnetars podem trobar ones gravitacionals”

“Són estrelles de neutrons molt denses i magnètiques que es formen quan estrelles més grans que el Sol exploten i es concentren en un espai com Barcelona”

“També els podríem convertir en una xarxa de rellotges i GPS molt precisos per posicionar naus i satèl·lits”

“Cal que les nenes vegin que ser científica i mare és possible”

Experta en estrelles de neutrons
Nanda Rea (Roma, 1978) és doctora en astrofísica per la Universitat de Roma Tor Vergata. Des del 2016 investiga a l’Institut de Ciències de l’Espai de Barcelona com a científica del CSIC. Recentment, ha obtingut fons europeus per estudiar la població d’estrelles de neutrons a la nostra galàxia.

La doctora en astrofísica Nanda Rea va recollir ahir el premi Fundació Banc Sabadell a les Ciències i l’Enginyeria per les seves investigacions especialitzades en els magnetars, uns cossos amb camps magnètics extremament intensos. Actualment, és científica titular del CSIC a l’Institut de Ciències de l’Espai a Barcelona.

Què són els magnetars?
Quan estrelles molt grans, deu o vint vegades més grans que el Sol, arriben al final de la seva vida i exploten, el nucli es concentra fins a deixar un objecte compacte, que pot ser una estrella de neutrons o un forat negre. Aquestes estrelles de neutrons, també anomenades púlsars, tenen una densitat increïblement elevada: en una esfera d’uns deu quilòmetres, gran com Barcelona, s’hi concentra tota la massa del Sol. Són estrelles extremes, tant pel camp gravitacional com pel magnètic, que és 10
15
vegades més fort que el de la Terra. Els magnetars són el grup més especialment magnètic d’aquestes estrelles.

Tenen activitat?
Molt poderosa, tot i que no s’expressa en la franja visible de la llum: fan explosions i erupcions a la superfície. A més, tenen una velocitat de rotació molt alta i són objectes eterns.
Diu el jurat que són objectes poc explorats però amb una rellevància creixent. Per què?
Perquè si coneixem com es comporten podem fer moltes coses. Per exemple, els podem utilitzar com a laboratori per comprovar si els càlculs que fem sobre com es comportaria la matèria en condicions gravitacionals i magnètiques tan extremes són correctes. És l’únic entorn on ho podem observar en funció de com es comporten els rajos X o gamma.
També han vist altres aplicacions possibles en altres camps, oi?
El fet que els magnetars tinguin una rotació tan alta els converteix en una mena de rellotges ultraprecisos, al nivell dels rellotges atòmics. Això permet que puguin ser utilitzats com una xarxa de rellotges de l’Univers que podrien actuar també com un GPS. Podríem aprofitar aquests púlsars com a rellotges i GPS per saber on són les naus i els satèl·lits en cada moment.
Altres possibilitats?
També són detectors d’ones gravitacionals. Com que són rellotges precisos i les ones gravitacionals, d’alguna manera, interactuen amb el temps i el canvien per allà on passen, quan veiem tots els púlsars endarrerir-se a la vegada sabem que hi passa una ona gravitacional. Aquestes ones es classifiquen segons la longitud d’ona, que depèn del tipus de font que les ha originat. Amb els púlsars es poden detectar les que s’originen de la fusió de dos forats negres, però no d’altres fenòmens com ara el xoc de dues estrelles de neutrons o l’explosió d’una supernova. Potser quan la tecnologia evolucioni i sigui més potent també podrem detectar la resta d’ones.
Els avenços en el seu camp depenen més d’idees brillants, de la potència dels instruments d’observació o del poder computacional?
De tot plegat. Calen idees brillants i noves, però també saber construir i millorar els instruments per observar el cel. I els recursos computacionals també són un element molt important a mesura que augmenten les dades que tenim. Ara mateix, tot això avança molt ràpid i hi haurà més i més descobriments molt aviat.
Ja li deuen haver plantejat més d’un cop per què investiga coses tan llunyanes amb la quantitat de problemes que tenim a la Terra. Què hi respon?
Tinc dues respostes, que també em dono a mi mateixa. Hi ha qui estudia millorar la vida d’un dia per l’altre i qui estudia explicar coses que tindran repercussió d’aquí a vint o trenta anys. Jo estic clarament en aquest segon grup de científics. No guariré una malaltia d’aquí a un mes, però estudio efectes físics nous que d’aquí a unes dècades s’aplicaran a noves tecnologies. Els mòbils que tenim a la butxaca, per exemple, incorporen tecnologia desenvolupada per l’astronomia fa cinquanta anys.
I la segona?
Que, a curt termini, també hi ha la fam de coneixement. L’humà es distingeix per la voluntat de conèixer. On som? Qui som? Qui tenim al voltant? Hi ha més vida a l’Univers? Hi ha altres universos? Conèixer és important per a la nostra evolució en general.
Com ha afectat la pandèmia la seva recerca? I la ciència en general?
A nosaltres ens ha afectat, perquè l’eficiència del grup és diferent: no és el mateix parlar vuit hores al dia al laboratori que fer teleconferències. Tot s’alenteix i es complica una mica. En general, crec que hi ha hagut problemes de comunicació i d’eficiència de qui estudia aquestes coses. Tothom ha volgut dir-hi la seva, científics d’altres camps inclosos, i el missatge que arriba a la gent és d’una inseguretat total que ens ha jugat molt en contra. I hi ha coses que la població no pot comprendre, perquè si has estudiat virologia durant 25 anys no pots explicar-ho tot amb quatre paraules en un diari.
Enguany els premis han estat per a dues dones per primer cop a la història.
És molt important. Des que vaig estudiar la carrera fins avui, visc en un entorn prevalentment masculí que ens obliga a fer el doble de coses que els homes. Algunes dones creuen que a costa de treure temps a la família. Jo tinc la sort de tenir una parella que m’ajuda molt, tres fills i una posició estable molt aviat per la meva edat. Que hi hagi dones premiades demostra a la nova generació que es pot ser científica relativament jove i tenir una família normal. Calen aquests models.
El camp de la física és especialment masculí, oi? Per què?
Et diria que un 80% són homes. No sé per què, però suposo que hi té molt a veure l’educació, el pensament i els models que donem des de l’educació primària. Això passa a tot arreu. De fet, Espanya i Itàlia potser estan una mica més avançats en aquest sentit que altres estats que, en canvi, estan més avançats en altres camps com ara Alemanya i els Països Baixos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sanitat registra 8.532 nous positius per Covid-19 a Espanya des de divendres i 28.472 morts, 27 més

Madrid

Pere Casaldàliga, ingressat al Brasil amb greus problemes respiratoris

barcelona

Un jutge de Sabadell reobre el cas del crim d’Helena Jubany

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Menys calor i alguns ruixats

Barcelona

La Federació Espanyola de Municipis i Províncies aprova la proposta d’Hisenda per usar el superàvit dels ajuntaments

Madrid

Catalunya ja supera els 100.000 casos de covid-19

Barcelona

Catalunya va rebre 76.634 turistes internacionals al juny, un 96,5% menys

Barcelona

Els comuns presenten al PSOE una proposta per reformar el delicte de sedició i vincular-lo explícitament a la violència

Barcelona

L’executiu espanyol reforça el ministeri de Sanitat amb la creació d’una Secretaria d’Estat

Madrid