La Via Làctia està absorbint dues galàxies
Ho demostra la missió Gaia, que té la implicació d’investigadors catalans des del començament
La tercera entrega de dades de la missió Gaia de l’Agència Espacial Europea demostra que la Via Làctia està absorbint dues galàxies veïnes dins el seu procés d’expansió. Aquest telescopi espacial va ser llançat el 2013 i hi participa l’equip de l’ICCUB (UB-IEEC) de Barcelona, dirigit per la catedràtica Carme Jordi i pels professors Xavier Luri i Francesca Figueras, del departament de física quàntica i astrofísica.
El telescopi espacial Gaia ha estat enviant informació diària des d’una distancia d’un milió i mig de quilòmetres darrere la Terra, en direcció contrària al Sol, que és on el camp visual és més clar perquè hi ha menys pols còsmica. Els científics han batejat aquest punt extrem de la galàxia com a “anticentre”. En aquest punt, gràcies al moviment de les estrelles i la seva interacció, han descobert que el disc de la Via Làctia està absorbint per un extrem la petita galàxia de Sagitari i, per l’altre, un conjunt de dos anomenades Núvols de Magallanes. “No parlem de destrucció, sinó de l’assemblatge d’una galàxia amb l’altra”, va explicar un dels responsables de la missió Gaia a l’Estat espanyol, José Hernández. De fet, el 2018 es va poder determinar que la Via Làctia ja es va fusionar amb una altra galàxia fa uns 10.000 milions d’anys. Amb les imatges rebudes ahir es va revelar que hi ha més de 1.800 milions de cossos celestes a la galàxia i que mai havien estat observats amb tanta precisió.
Gaia també ha permès de medir l’acceleració del sistema solar respecte al marc en repòs de l’univers. Així, s’ha determinat que el sistema solar augmenta 0,23 nm/s cada segon. Per aquesta minúscula acceleració, la trajectòria del sistema solar es desvia uns 115 quilòmetres anuals.
La Via Làctia, engolida
La propera divulgació de dades està prevista per al 2022 i el telescopi espacial Gaia continuarà enviant informació fins al 2025, quan es preveu el final d’aquesta missió. Ara els científics tenen en el punt de mira Andròmeda, una galàxia pròxima que és de dimensions superiors a la nostra i que es preveu que a llarg termini –bilions d’anys– absorbirà la Via Làctia.
