Barcelona tindrà el primer ordinador quàntic del sud d’Europa

Barcelona allotjarà el primer ordinador quàntic del sud d’Europa. El Barcelona Supercomputing Center (BSC) coordinarà el projecte Quantum Spain per construir i posar en marxa un ordinador quàntic basat en circuits superconductors i fet amb tecnologia europea. El govern espanyol ha aprovat aquesta setmana destinar 22 milions d’euros al projecte.

Es tracta d’una iniciativa estratègica per a Europa, que no vol quedar enrere en la cursa de la computació quàntica que ja lideren Estats Units i la Xina. En la iniciativa hi participaran 25 universitats i centres d’infraestructures i de supercomputació de 14 comunitats autònomes, segons han explicat aquest divendres responsables del BSC en la presentació del projecte. L’objectiu és proporcionar un ecosistema sòlid de computació quàntica a Espanya, una tecnologia encara en els seus inicis però amb grans potencialitats en àmbits com la intel·ligència artificial, la química quàntica, les finances, la criptografia, la ciberseguretat o la logística.

La Unió Europea (UE) ha decidit competir en la cursa d’aquesta tecnologia per no haver de dependre de tercers i perquè, a més, aquests tercers no estan disposats a vendre els seus ordinadors quàntics.  Així ho ha explicat la coordinadora del projecte, Alba Cervera, que ha posat d’exemple que les empreses nord-americanes li permeten utilitzar els seus ordinadors quàntics per a les seves recerques, però en cap cas es plantegen vendre’ls.

La previsió és que a finals del 2022 ja hi hagi operatiu al BSC un ordinador quàntic i un primer xip amb dos cúbits, que és el sistema que marca la potència del superordinador. Aquest xip es canviarà a mesura que es produeixin xips de més rendiment.

En tot cas, la investigadora ha subratllat que posaran per davant la qualitat al creixement del número de cúbits, al contrari d’algunes gran marques internacionals. Aquests xips no els produirà el BSC sinó que es compraran a tercers, preferentment empreses espanyoles o, si no és possible, europees.

La computació quàntica processa la informació d’una manera totalment diferent al superordinador Marenostrum, ja que funciona mitjançant mecànica quàntica. Per aquest motiu, els dos sistemes són complementaris i un no substitueix l’altre. Per a aquelles aplicacions en què es pugui utilitzar tant una tecnologia com l’altra és preferible recórrer a l’ordinador quàntic perquè té una major eficiència energètica i processa les dades a una velocitat molt més gran.  “L’energia que necessita un ordinador quàntic, en comparació, és mínima”, ha indicat Cervera.

La computació quàntica “ajuda a explicar com funcionen les molècules. I en un futur, això ens portarà a entendre reaccions químiques” i saber més de “sistemes moleculars complexos”, ha explicat Cervera. En el mateix sentit, les capacitats de la computació quàntica també suposen un canvi de “les normes del joc” en matèria de seguretat digital en un futur. “Hi ha algoritmes quàntics que són capaços de trencar la criptografia d’avui en dia”, ha advertit la investigadora.

Un ordinador quàntic té unes dimensions reduïdes, res a veure amb la gran grandària del Marenostrum, i en el seu interior aconsegueix arribar a “la temperatura més freda de l’univers”.

Sobirania tecnològica europea
Els 22 milions d’euros aportats inicialment pel govern central poden arribar a ser 60 mitjançant el finançament de diferents projectes europeus. El projecte està emmarcat en l’estratègia Nacional d’Intel·ligència Artificial (ENIA) i va molt més allà de la construcció d’un ordinador físic, que serà una de les quatre potes del projecte, que també aspira a crear un ecosistema investigador i empresarial al voltant d’aquesta tecnologia.

De fet, un dels pilars de Quantum Spain és el treball conjunt a l’hora de fer algoritmes quàntics i estudiar quines aplicacions podran tenir. D’entrada, el projecte se centra especialment en la possible utilitat de l’ordinador quàntic en matèria d’intel·ligència artificial i llançar programes de formació en computació quàntica.

Segons ha explicat Cervera, un dels actuals dèficits de l’Estat és que hi ha “molt poca gent” dedicada a la computació quàntica i, per tant, “la gràcia del projecte també és generar una massa crítica que hagi estat educada aquí”.

Altres països europeus com Finlàndia o Alemanya han emprès iniciatives similars a l’espanyola en la recerca de la “sobirania tecnològica” d’Europa, no només respecte a tercers països sinó també en relació amb Google, IBM, Amazon o diverses empresa xineses, més avançades en la matèria que la gran majoria d’estats.

Amb el nou projecte amb seu a Barcelona, es vol reforçar la estratègia europea de teixir una xarxa sòlida capaç d’abastir-se de manera autònoma. “El que vol Europa és apostar per fer la seva tecnologia. Per tenir i fer nosaltres els xips. I és molt important, perquè serem els amos d’aquesta tecnologia”, ha afegit.

Aquesta tecnologia ha de servir per “resoldre els problemes des d’un altre punt de vista”, ja que la mecànica quàntica estudia sistemes atòmics i subatòmics, que són les partícules pràcticament més petites imaginables.