Tal dia com avui del 1997 el llegendari oceanògraf Jacques-Yves Cousteau, que es va fer famós mundialment com a comandant del Calypso, va morir a París als 87 anys a conseqüència d’un atac de cor. A França és una institució i a París, de fet, van posar el nom de “Commandant Cousteau”, com era conegut, al carrer on va néixer, però Catalunya va ser un país també transcendental en la seva trajectòria vital i en les seves investigacions i estudis al Mediterrani. El 1992 la Generalitat li va concedir el premi internacional Catalunya, el més rellevant de la institució.

La Fundació Philippe Cousteau, batejada en honor al seu fill –que va perdre la vida en un accident d’hidroavió– establirà la seu de l’entitat a l’Estartit, prop d’un dels seus racons favorits de la Costa Brava, les illes Medes. El director de projectes de la Fundació, Roger Figueras, que va tractar personalment Cousteau, parla de la vinculació del llegendari oceanògraf i cineasta amb Catalunya. “Totes les vacances les passava a Cadaqués. Allà es va fer amic, entre d’altres, d’Antoni Pitxot, va conèixer Dalí, i es trobava amb altres personalitats que estiuejaven al poble, com Manuel Gutiérrez Mellado o Antoni de Senillosa”, recorda Figueras. L’estima de la família per la Costa Brava ha facilitat que la seva fundació, que es va presentar el passat 28 de febrer, acabi a l’Estartit. “Per ell la mort del seu fill va ser un cop dur perquè el va acompanyar en tots els viatges i per això va posar el seu nom a la fundació.”

Un dels objectius de la fundació és treballar per a la conservació i la reintroducció d’espècies que estan en perill. “Ara s’han encès totes les alarmes però Cousteau va ser un dels primers que va advertir de la degradació dels oceans i també del Mediterrani. Va detectar la desaparició d’espècies i com s’anava trencant la cadena alimentària”, explica Figueras. La tecnologia actual i l’anàlisi de l’aigua amb satèl·lits podrà ampliar aquesta tasca, sobretot la detecció de plàstics i microplàstics.

La biografia de Cousteau, nascut el 1910 en un municipi prop de Marsella, ha estat objecte de grans biografies i documentals, l’últim Becoming Cousteau, que es pot veure a Disney Plus. De la seva rellevància històrica Figueras en remarca sobretot la importància que va tenir per al submarinisme el seu invent més important: l’escafandre autònom. “És això que tothom en diu, de forma incorrecta, la botella d’oxigen.” “Potser una de les coses que la gent no sap és que va fer dues expedicions per mirar de descobrir l’Atlàntida més enllà de l’estret de Gibraltar.”

Cousteau va convertir un antic dragamines de la Royal Navy en el famós vaixell de recerca Calypso. “La investigació no la feia amb cap submarí. Al vaixell hi havia vehicles de propulsió per a busseig que tenien entre tres i cinc places. No només es tractava d’investigar; va obrir moltes vies en la consciència ecològica, com la batalla per salvar les balenes.” Segons Figueras en aquells anys hi havia dues persones que eren els grans referents en l’estudi de la fauna al mar i a la terra. “L’altre era Félix Rodríguez de la Fuente. Aquí en tenim un gran record pels seus programes a TVE però era una institució a nivell mundial.”

Cousteau va obrir un camí en la investigació submarina que més endavant va portar els científics a explorar amb nous ginys submarins, entre d’altres punts, la fossa de les Mariannes, a onze mil metres sota el fons del Pacífic. “L’únic espanyol que hi ha anat és Héctor Salvador, un dels patrons de la fundació. Per entendre la immensitat dels oceans s’ha de dir que allà hi han arribat una vintena de persones i a l’Everest cada temporada n’hi ha centenars que fan el cim.” Cousteau, amb el suport de Jean Mollard, va aconseguir crear vehicles submarins que van assolir una profunditat d’uns 500 m.

La popularitat de Cousteau es va gestar sobretot en la sèrie televisiva El món submarí de Jacques Cousteau, que es va veure a TVE. Com a cineasta, amb tot, també es va endur una Palma d’Or a Canes amb El món del silenci i tres premis Oscar per documentals amb el mar de protagonista.

El Calypso es va enfonsar el 1996 al port de Singapur però va ser hissat i bombat en sec. Després de la mort del comandant va ser remolcat fins al Museu Marítim de La Rochelle el 1998, on s’havia d’exposar, però mai se’n va completar la restauració tot i els esforços de la família i d’inversors privats.

La Fundació Cousteau de l’Estartit serà una realitat completa el 2025. L’espai comptarà amb tres grans laboratoris: de biologia, control d’aigua i un de cultius així com grans aquaris; a més d’espais per a estudiants residents, una pèrgola de control bioclimàtic del recinte, una coberta fotovoltaica –amb l’objectiu de consum zero per a l’edifici–, uns jardins i un restaurant de cuina temàtica relacionada amb els oceans, entre d’altres. L’objectiu és combinar la divulgació i la recerca.