Ciència

Ciència

Mossegada històrica

Divuit dents descobertes al Pallars Jussà permeten a científics de l’Institut Català de Paleontologia descriure la dentició més completa d’un titanosaure a Europa

Podrien pertànyer a una espècie encara per descriure

La troballa permet establir un mètode nou per classificar en el futur les dents que apareguin soles

Diversos jaciments localitzats als Pirineus no deixen d’aportar evidències i novetats relacionades amb els dinosaures que van viure fa milions d’anys al que ara és Europa. L’excepcional registre fòssil sobre la presència a Catalunya d’aquests animals tan colossals com atractius s’ha ampliat recentment amb la descoberta d’un conjunt de dents fossilitzades trobades al jaciment dels Nerets (Pallars Jussà), que ha permès descriure la dentició més completa d’un titanosaure al nostre continent. La troballa, a càrrec d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, del Museu de la Conca Dellà i de la Fundación Dinópolis, té l’interès afegit que correspon a un dels darrers titanosaures dels quals es té registre. Va viure als Pirineus poc abans que desapareguessin de la faç de la Terra i, per tant, aporta molta informació sobre els ecosistemes existents poc abans de l’extinció massiva del final del cretaci, ara fa uns 66 milions d’anys.

Els titanosaures són un grup de dinosaures sauròpodes, que es caracteritzen perquè tenen un cap petit, un coll i una cua molt llargs i potes columnars similars a les d’un elefant. (Si algú es vol fer una idea de com podien arribar a ser d’ingents aquestes bèsties, res millor que passar aquests dies pel Cosmocaixa i admirar l’esquelet a mida real d’un Patagotitan mayorum –l’animal terrestre més gran que ha existit mai– recuperat a l’Argentina.)

Al jaciment dels Nerets, ubicat a la localitat pallaresa de Vilamitjana i un dels més importants de la Conca de Tremp, van aparèixer fa uns mesos un conjunt de divuit dents que no estaven en posició anatòmica, sinó desarticulades al voltant d’un crani de titanosaure, motiu pel qual els investigadors creuen que pertanyien a aquest animal.

Es tracta d’una col·lecció de peces amb corones còniques i esveltes, amb un marcat desenvolupament de les crestes en punta que recorren el lateral de la dent, com si fos la fulla d’una llança. Tot i estar dissenyades per tallar la matèria vegetal com si fossin unes tisores de podar, es tracta de dents més romes que les dels dinosaures carnívors. Les característiques i la forma de les dents s’ajusten a les que defineixen les dents dels titanosaures trobats fins ara a Europa, però a la vegada no encaixen completament amb cap de les conegudes, motiu pel qual els científics creuen que es podria tractar d’una nova espècie encara per definir. Amb tot, la certesa definitiva no es podrà tenir fins més endavant, quan els investigadors hagin estudiat el crani i altres elements de l’esquelet que han aparegut en el mateix jaciment.

En comparar les dents entre si, els científics han descobert quelcom inusual. Si bé generalment les dents de la boca d’un mateix dinosaure es veuen força iguals –a diferència del que passa amb les dels humans–, en aquest cas sí que han observat diferències en la forma. “Com que corresponen totes al mateix individu, pensem que les diferències són degudes a la posició que ocupaven a la boca, tal com passa amb els mamífers, però en aquest cas les diferències no són tan extremes, ja que totes les dents tenen la mateixa funció”, explica Bernat Vázquez, paleontòleg del Grup de Recerca en Ecosistemes dels Dinosaures de l’ICP i líder de la recerca.

Gràcies a la diversitat de peces, els investigadors han pogut elaborar un mètode per saber quina és la posició a la boca de qualsevol dent de titanosaure que es pugui trobar aïllada al camp. Això suposa un avenç significatiu, ja que fins ara es considerava que les dents soltes eren molt poc informatives i sovint no es tenien en compte més enllà d’aspectes merament descriptius. Aplicant aquest mètode, els investigadors han pogut reconstruir la posició de les dents trobades i obtenir així gran part de la configuració dental original de l’animal de cara a futurs estudis.

La investigació ha estat publicada a la revista internacional Cretaceous Research i, a banda de Bernat Vázquez, també hi han pres part Bernat Vila (igualment paleontòleg de l’ICP i del Museu de la Conca Dellà) i Diego Castanera, investigador de la Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel-Dinópolis.

Nova espècie descoberta

El descobriment de restes de sauròpodes al Pirineu català no és nou, com tampoc la identificació de noves espècies de dinosaures. El darrer estiu, sense anar més lluny, Albert Prieto-Márquez i Albert Sellés, paleontòlegs també de l’Institut Català de Paleontologia i del Museu de la Conca Dellà, van descriure una nova espècie de dinosaure anomenat Calvarius rapidus a partir d’un os del peu trobat a Figuerola d’Orcau, també al Pallars Jussà. Es tracta, igualment, d’un dels darrers dinosaures que van existir abans que s’extingissin. Segons explicaven en una publicació al Journal of Vertebrate Paleontology, el Calvarius rapidus era un ornitòpode, un dels grups de dinosaures herbívors més diversos, longeus i estesos arreu del planeta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

municipal

Reus distingeix Carme Saldaña i la Confraria Jesús de l’Amargura

REUS
medi ambient

Solsona consumeix massa aigua i també tanca dutxes esportives

SOLSONA
EDUCACIÓ

Projecte innovador europeu amb l’escola Carme Auguet i la UdG

girona
medi ambient

Neixen quatre noves gaseles dorcas al Zoo de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Ciutat Vella inicia un canvi de contenidors per augmentar la capacitat de selecció de paper i plàstic

BARCELONA
Joan Ramon Laporte
Catedràtic de farmacologia

“Cal rigor en l’avaluació dels medicaments, ara és un frau”

Barcelona
BADALONA

“Si tanquen, tornarem a viure al carrer”

BADALONA

Una vila suspesa en el temps

Roses
La monarquia

Felip VI ‘el covard’?