Ciència

Catalunya entra en la carrera genòmica

Fa una dècada, quan Bill Clinton i Tony Blair es van apuntar a la foto pública de presentació de la seqüenciació del genoma humà, recollir la informació genètica d'una única cèl·lula requeria un mínim de cinc anys de feina i la participació de centenars d'experts. Ara, des de Barcelona es pot seqüenciar el genoma sencer d'una cèl·lula humana en dos dies i de forma gairebé automàtica. A principis d'any aquesta tasca es podrà fer en només mitja jornada. Aquest és el primer resultat de la recent entrada en funcionament del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNRG), ubicat al Parc Científic de Barcelona.

El CNRG va ser creat ara fa just un any per un acord de la Generalitat (departaments de Salut i Innovació) i el govern central, que es comprometien a finançar a parts iguals una inversió de 30 milions d'euros en tres anys, una quantitat gairebé ridícula si es recorda que aquest centre permet afegir Catalunya i el conjunt de l'Estat a una carrera d'importància transcendental en la ciència moderna.

Els dos elements principals del CNRG són un grup d'especialistes d'alta qualificació, que actualment està format per poc més d'una vintena de científics de 10 nacionalitats, i un sofisticat equip de 10 màquines de seqüenciació d'ADN, que va començar a funcionar a ple rendiment al mes de març.

El primer gran projecte de recerca del CNRG, que ja està en marxa i que ara ocupa el 90% de la capacitat de seqüenciació d'aquest centre, és la seqüenciació del genoma de la leucèmia limfàtica crònica, un projecte que lidera el doctor Elías Campo (hospital Clínic de Barcelona) i que és la contribució de l'Estat espanyol al Consorci Internacional del Genoma del Càncer.

De la leucèmia al càncer de ronyó

El segon projecte del centre, que es posarà en marxa de manera paral·lela amb la instal·lació de les noves màquines de seqüenciació, se centrarà en el genoma del càncer de ronyó, una recerca finançada per la UE, segons ha explicat a aquest diari el director del CNRG, Ivo Gut.

Sembla sorprenent que un centre tan jove estigui preparant la renovació dels seus equips, però aquest canvi s'entén per la ràpida evolució de la tecnologia de la seqüenciació d'ADN. Els plans actuals són que a principis del 2011 el CNRG podria tenir en marxa un grup de 10 seqüenciadors amb 200 Gbases de capacitat, quatre vegades més que les actuals. “Si volem comparar-ho amb el genoma humà, amb les noves màquines, el nostre centre podria aconseguir un genoma sencer en només mig dia de feina, o potser menys”, explica Gut.

La capacitat d'anàlisi dels nous equips permetrà ampliar la llista de projectes del nou centre, des de la seqüenciació de genomes d'espècies que serveixen de model en el treball de laboratori fins a projectes relacionats amb l'agroalimentació, com ara el genoma de la taronja.

“La potencialitat del nostre camp de treball és fantàstica. Podem treballar i fer coses increïbles en camps que tindran un impacte social transcendental: crear medicaments i millorar tractaments mèdics, millorar la resistència de plantes davant les infeccions o les sequeres”, detalla amb entusiasme el director del CNRG.

El cas de la leucèmia limfàtica crònica és força il·lustratiu. Quan es completi la seqüenciació d'aquest genoma, es podran comparar les seves característiques amb les de cèl·lules sanes amb l'objectiu d'entendre la malaltia, facilitar-ne el tractament i dissenyar nous medicaments. “Ara alguns malalts de càncer s'han de sotmetre a diferents tractaments fins que es troba quin és el més apropiat per al subtitups de càncer que els afecta. Quan tinguem el genoma de tots els tipus de càncer, podrem saber quin subtipus afecta una persona en concret i, si existeix, aplicar el tractament apropiat des del primer moment”, explica Ivo Gut. “En només una dècada, la seqüenciació genòmica ha obert esperances molt importants per a la qualitat de vida de les persones. El potencial que tenim en les nostres mans es farà realitat d'aquí molt poc temps”, indica Gut.

El director del CNRG es mostra satisfet de poder treballar en aquest camp a Barcelona, amb un grup de nova creació i en un ambient emprenedor. “Catalunya té bones universitats, excel·lents centres de recerca i grans especialistes, també en el camp de la genòmica i la bioinformàtica”, explica Ivo Gut.

PERFIL:
Ivo Gut es va doctorar en química física a la Universitat de Basilea (Suïssa) i va fer l'estada postdoctoral a l'Escola de Medicina de Harvard (EUA). Abans d'arribar a Barcelona era director associat i cap de desenvolupament al Centre Nacional de Genotipat de França.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern espanyol distribueix més de 3,8 milions de mascaretes per facilitar una reserva “estratègica” a les comunitats

La mort de George Floyd va ser un homicidi, segons les dues autòpsies

Minneapolis / Brussel·les

SATSE reclama un servei d’infermeria als aeroports i incorporar professionals en vols llargs

Barcelona

Cau un llamp a la gespa de la piscina de les Preses i destrossa els vestidors i el teulat

Les Preses

Bargalló assegura que la reobertura està sent “com estava prevista”

Barcelona

Infermeres de Catalunya demana continuar amb el seguiment de pacients amb covid-19 sense cap mena de supervisió mèdica

Barcelona

Trilla veu “lamentable” la reunió convocada per Pàmies a Lleida i demana a les autoritats que actuïn

Barcelona
Societat

Mosses pioneres

barcelona

Retorn descafeïnat a les aules

tarragona