El niu més gran d'Europa
Experts de l'Institut Català de Paleontologia (ICP) i de la Universitat Estatal de Montana (Estats Units) han analitzat amb detall per primera vegada els nius de dinosaure trobats des del 2005 al jaciment de Pinyes, a Coll de Nargó (Alt Urgell). L'estudi ha permès plantejar una nova hipòtesi sobre l'estructura i les dimensions de les postes dels sauròpodes de fa 65 milions d'anys. “Fins ara es creia que aquest grup de dinosaures feien postes petites, d'entre 5 i 8 ous, però el treball realitzat a Coll de Nargó, on s'han trobat nius amb una mitjana de 25 ous, fa creure que els nius estudiats anteriorment eren només fragments mal conservats de postes més grans”, ha explicat a aquest diari Àngel Galobart, cap del grup d'investigació del Mesozoic de l'ICP i líder de la recerca.
Els experts han estudiat durant els últims cinc anys diversos nius de la zona, amb un total de 140 ous. Els dos nius més ben estudiats són el 17EOA, amb 20 ous, i el 18E02, amb 28 ous, que a la pràctica seria el niu de sauròpode més gran trobat fins ara a Europa, segons explica en un article publicat a la revista científica PLOS One (en l'edició del 5 de maig passat) l'equip format per Bernat Vila, Frankie Jackson, Josep Fortuny, Albert G.Sellés i Àngel Gallobart. L'abast d'aquesta recerca va ser presentada ahir en un acte celebrat al Palau de la Generalitat i presidit pel conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el director general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Jordi Roca.
La història del niu d'ous de dinosaure més gran d'Europa comença l'any 2005 quan un equip de l'ICP realitza una primera campanya d'excavació en col·laboració amb el grup Amics dels Dinosaures de l'Alt Urgell (ADAU), que va permetre recuperar algunes postes de petites dimensions. L'any 2007, en una segona campanya d'excavacions al mateix jaciment, els experts van valorar la importància d'algunes de les postes encara no recuperades i van preparar l'operació per extreure les postes de dimensions més grans. L'any 2008 es va delimitar l'extensió del niu més gran i es va iniciar l'operació de separar el bloc del niu de la resta de la roca. Per aconseguir-ho, els experts van cobrir el niu amb una capa de guix protector i al seu voltant es van perforar un conjunt de forats per on es va injectar ciment expansiu.
El treball per separar el fòssil de la roca es va completar l'any 2009, amb el trasllat de la peça fins al taller de preparació de l'ICP a la Universitat Autònoma de Barcelona.
“Fa anys que es coneixen i s'estudien els ous de dinosaure a molts punts del món. La recerca de Coll de Nargó, però, ha fet servir noves tecnologies com l'estació total topogràfica i la tomografia computada per obtenir dades tridimensionals i fer possible una interpretació acurada de les postes”, explica Àngel Galobart.
Les dades finals indiquen que els nius tenen una forma allargada, asimètrica i en forma de bol, i que els ous estan en tres nivells sobreposats. Els estudis tomogràfics donen suport a la hipòtesi que l'eclosió de les cries tenia lloc dins dels substrat; és a dir, els dinosaures enterraven els ous, en una operació que es podria comparar amb les postes d'ous de les tortugues.
Excavació i enterrament
“El que podem deduir és que les femelles feien un forat a terra amb les potes posteriors i després de fer la posta, cobrien els ous amb terra”, indica l'expert de l'ICP.
Els ous localitzats tenen uns 20 centímetres de diàmetre i una forma relativament el·lipsoïdal. La forma actual dels fòssils d'ous de dinosaure és relativament aplanada per l'efecte de la pressió que va fer la roca on hi ha el fòssil.
De moment, les dades recollides només permeten apuntar que es tracta d'ous d'alguna de les espècies del grup dels sauròpodes, “però no es pot concretar l'espècie exacta”. La mida dels ous tampoc no ajuda gaire a determinar les dimensions dels seus progenitors. “A finals del Cretaci hi havia espècies de dinosaures molt grans, però en llocs concrets també n'hi havia de molt més petites, per l'efecte de nanisme que es produeix en poblacions aïllades que viuen en zones amb recursos limitats”, explica Àngel Galobart. En qualsevol cas, i per molt grans que fossin els dinosaures adults, els ous no podien ser gaire més grans de 20 centímetres de diàmetre, que és la mida màxima que facilita l'intercanvi de gasos que fa viables els ous de qualsevol espècie, segons explica l'experts de l'ICP.
Les restes recuperades i restaurades s'exposen des d'aquesta setmana al nou Espai Miquel Crusafont de Sabadell. D'aquí a uns anys, però, els fòssils s'ubicaran definitivament en el centre Dinosfera, a Coll de Nargó. Aquesta instal·lació s'integra en la proposta Terra de Dinosaures, que engloba també els museus de la Conca Dellà, el centre d'interpretació de Fumanya i el museu comarcal de Tremp.
