Problema matemàtic, o cromàtic?

Aproximadament un 8% dels homes i un 0,4% de les dones tenen daltonisme, una anomalia visual hereditària que els impedeix distingir els colors vermells, verds i algunes tonalitats de groc. No els provoca problemes greus, tot i que es troben que la societat no està dissenyada per a ells –com sovint també els passa als esquerrans–: per exemple, quan arriben conduint a un semàfor dedueixen que és vermell si s'encén el llum de dalt, però a la nit, quan de lluny només es veu que hi ha un llum encès, el problema és més feixuc.

En el cas de l'aprenentatge, l'investigador Francesc Bofill i la professora Aurora Torrents, de l'Escola Universitària d'Òptica i Optometria (EUOOT) de la UPC a Terrassa, han alertat que els nens daltonians es poden trobar amb dificultats per resoldre exercicis escolars –sobretot els relacionats amb problemes matemàtics i lògics–. Els llibres de text, especialment els de primària, recorren a l'ús dels colors per fer més entenedores les explicacions i els exercicis però, si es tracta de separar les pomes vermelles de les verdes o de distingir conjunts matemàtics d'aquests colors, els daltonians difícilment se'n sortiran.

Un cop analitzats més de 70 llibres de text publicats per 12 editorials catalanes i estatals, Bofill hi ha detectat entre un 11% i un 8% de pàgines conflictives per a alumnes amb daltonisme. Tres editorials –Cruïlla, Edebé i Santillana– ja s'han compromès a corregir les mancances en les seves pròximes edicions. I els responsables de l'estudi celebren que s'elimini una barrera per a l'aprenentatge dels alumnes daltonians a les escoles: “Ens hem trobat que alguns nens catalogats com a escolars amb un rendiment baix simplement tenien el problema que no podien distingir els colors”, hi va afegir la professora.

Torrents fa més d'una dècada ja va estudiar la possibilitat que els estudiants amb l'anomalia apliquessin filtres òptics per discriminar els colors, però ara han optat per solucions més simples: fer servir altres colors que no generin confusió entre els daltonians, com els blaus o els ataronjats, o bé recórrer a l'ús de formes geomètriques senzilles perquè la identificació no depengui només de la gamma cromàtica. Això sí, la professora aclareix que “els colors hi han de ser, però ben triats, perquè està provat que són un recurs molt bo per a l'aprenentatge”.

En l'estudi es conclou que els conflictes de colors són poc habituals en altres llibres, com ara en els de llengua. Centenars d'escoles han col·laborat en la recerca, i la feina ha permès constatar que molts daltonians no són conscients de la seva anomalia. En una escola de Terrassa van trobar tres nens amb el problema, i els pares de dos d'ells no se n'havien assabentat. Una altra possibilitat, en lloc de canviar els colors dels exercicis, seria avisar que són conflictius per a persones amb daltonisme i els mestres en farien la prediagnosi.