Els primers ordinadors catalans

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Mnactec) va presentar ahir una àmplia representació dels primers ordinadors de l'empresa catalana Telesincro, que van arribar a competir internacionalment en el mercat a finals dels anys 60 i a principis de la dècada dels 70. El conjunt, que inclou quatre models del Factor –que era el nom dels aparells, destinats bàsicament a fer les tasques de facturació de les oficines–, serà un dels elements més destacats de la mostra que s'estrenarà l'any que ve, i que porta per títol L'enigma de l'ordinador. De l'àbac a internet. L'exposició oferirà altres al·licients, com ara un exemplar d'Enigma, la màquina de codificació de missatges més important de la Segona Guerra Mundial, i que també es considera un precedent de la informàtica. Tot i això, els Factor tenen el valor afegit de la proximitat, atès que el model ‘P' està considerat el primer ordinador creat a Catalunya –i també a Espanya– amb programari i tecnologia propis.

“Per nosaltres són uns models molt estimats perquè es van fabricar en una època en què era molt complicat competir amb les grans multinacionals. Les empreses dels altres països tenien el suport dels seus estats, mentre que aquí se solien fer subhastes que solien guanyar els productes de fora”. Eusebi Casanelles, el director del Mnactec, considera els Factor un exemple de la capacitat d'emprenedoria que hi ha a Catalunya, fins i tot en un moment en què “el país no estava tecnològicament preparat”. El cas, però, és que Telesincro, que s'havia fundat el 1963, nou anys més tard ocupava el tercer lloc de vendes en el mercat espanyol de petits ordinadors per a treballs d'oficina, només per darrere de Philips i NCR, i per davant de Nixdorf. Tot i això, el 1975, la quota de mercat va acabar descendint a la meitat, i aquest fet va acabar derivant en la venda de la firma a la japonesa Fujitsu.

“Vam fer bastants milers de màquines, i al final es pot dir que teníem ben bé treballant unes 500 persones”, va destacar Joan Majó, el fundador de Telesincro, que també creu, amb el pas del temps, que el més sorprenent és que tot es va fer “amb recursos de país pobre”. L'empresa, en els seus inicis, es dedicava als automatismes industrials, fins al punt que va instal·lar “el primer ascensor de Barcelona amb memòria, al carrer Tuset”. La revolució, però, va arribar amb la visita d'un comercial de Phillips, que va acabar amb Majó viatjant a Eindhoven. “Sense el suport i la idea dels holandesos no hauríem pogut fer el primer model, el Factor-P. Més endavant, però, vam canviar de proveïdors i vam fer les facturadores amb el nostre propi criteri, ja que disposàvem del talent d'un gran enginyer, en Jordi Vidal”. Els models que aquest últim va desenvolupar, precisament, són els que es poden veure al Mnactec: el Factor-Q, el Factor-R, el Castor Factor i el Factor-S.