Ciència

L'energia del futur arriba del desert

“En sis hores els deserts reben del Sol més energia de la que consumeixen en un any totes les persones que habiten el planeta”. Aquesta és una de les frases més utilitzades pels representants de la Fundació Desertec, des de la creació d'aquesta entitat, l'any 2008.

Els promotors de Desertec –membres de l'Associació Alemanya del Club de Roma i del grup Cooperació per a l'Energia Renovable Transmediterrània– asseguren que la proposta és conceptualment molt senzilla: captar energia solar i eòlica a les zones desèrtiques i distribuir-la a les àrees habitades.

Posar en pràctica aquesta idea és més complicat. Els tècnics consideren que la tecnologia solar i eòlica està prou desenvolupada per pensar en grans instal·lacions situades al desert; per contra, caldria trobar sistemes molt eficients per fer arribar l'electricitat produïda al desert fins als centres de consum.

Sense pensar en els problemes de seguretat, el gran repte d'una iniciativa com aquesta és el cost econòmic. Els estudis preliminars indiquen, per exemple, que construir les vint xarxes d'alta tensió que serien necessàries per transportar l'electricitat des del nord d'Àfrica i el Pròxim Orient fins a Europa tindria un cost de 45.000 milions d'euros. La inversió necessària per construir les plantes solars i eòliques seria molt superior.

Per avançar en la definició tècnica i financera del projecte Desertec a la zona d'Europa, nord d'Àfrica i Pròxim Orient (Desertec-Eumena, per l'acrònim en anglès), l'octubre del 2009 es va fundar a Munic (Alemanya) el consorci industrial Desertec Industrial Initiative (DII), en què actualment participen una vintena de grups empresarials i institucions, entre els quals s'inclouen Abengoa Solar i Red Eléctrica de España.

Primers contactes

La primera conferència i exposició tècnica del DII es va fer dimarts i dimecres d'aquesta setmana al Palau de Congressos de Catalunya (a Barcelona) amb el títol genèric d'Energia des del desert. Van participar en la trobada representants d'empreses i institucions d'Algèria, el Marroc, Tunísia, Líbia, la Lliga Àrab, Itàlia, Alemanya, França i Espanya. En la sessió inaugural hi va participar el comissari europeu d'Energia, Günther Oettinger, que no va defugir una de les primeres crítiques que ha rebut la iniciativa Desertec. El comissari va explicar a Barcelona que si Europa compra des de fa anys productes energètics procedents del nord d'Àfrica i el Pròxim Orient com el petroli i el gas, per què ara hauria de posar problemes en l'explotació de fonts d'energia renovables.

Com a representant de l'executiu comunitari, Oettinger va donar suport als projectes d'ampliació de la interconnexió elèctrica entre la Unió Europea (UE) i els països àrabs, amb un èmfasi especial en el nord d'Àfrica, així com la implantació de plantes de producció d'energies al sud del Mediterrani.

El comissari europeu va recordar que el repte de l'energia d'Europa s'ha de solucionar amb la creació de múltiples fonts, “moltes petites dependències”, que ajudin a superar l'actual dependència dels combustibles fòssils. Paul van Son, conseller delegat de DII, va aprofundir en les paraules del comissari europeu apuntant que l'objectiu és que el desert aporti l'any 2050 un 15% de l'energia elèctrica que consumeix Europa.

Primers resultats

Els primers estudis tècnics amb els detalls del projecte Desertec-Eumena es podrien donar a conèixer al 2012 però el repte inicial és aconseguir resultats d'aquí a deu anys. De moment, els tècnics aposten, com a principals infraestructures, per la construcció de centrals termosolars en zones desèrtiques i xarxes de transport de l'energia en corrent continu.

Existeixen al mercat diverses tecnologies d'energia termosolar, però de forma genèrica aquestes plantes es basen en la concentració de la llum del Sol per aconseguir escalfar un líquid a altes temperatures, per després produir electricitat a través de turbines. Aquesta mateixa setmana, el govern dels Estats Units ha donat suport a la construcció al desert de Mojave, a Califòrnia, d'una central termosolar de 1.000 megawatts de potència instal·lada (valorada en més de 4.300 milions d'euros).

Per al transport de l'electricitat, els tècnics estudien la viabilitat de les noves xarxes d'alta tensió en corrent continu (HVDC), com ara la que es construirà en la interconnexió entre l'Estat espanyol i França.

Les temperatures del desert i les llargues distàncies que separen el desert i els punts de consum a Europa fan pràcticament inviable la construcció per a aquest projecte de les xarxes d'alta tensió aèries i en corrent altern que es fan servir habitualment. Les xarxes HVDC són molt més cares i difícils de mantenir que les xarxes convencionals però permeten reduir les pèrdues d'electricitat per transport per sota del 3% cada 1.000 quilòmetres, segons els càlculs del DII.

Els promotors d'aquesta iniciativa gairebé faraònica no amaguen que, a banda d'inversions multimilionàries, caldrà tenir molta cura de la resposta ciutadana i de l'impacte en el medi ambient.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Pau Bosch
Nou president d’Amics de la Rambla

“Ara el nostre objectiu és obrir la Rambla al mar”

Barcelona
SOCIETAT

La síndica posa el focus a l’alberg de Badalona

Badalona
societat

L’esclavitud dels segles XV i XIX, a debat al Museu de l’Escala

l’escala
administracions

La Casa del Mar promocionarà el patrimoni pesquer de Llançà

llançà
sequera

La nova fase d’excepcionalitat dona més marge per omplir les piscines

barcelona
Societat

Mor Miquel Massana, fundador de l’empresa Centre Tèxtil Massana

SERVEIS

La Paeria atura la supressió de la recollida porta a porta a Pardinyes i Balàfia

LLEIDA
GIRONA

Puente preveu aviat la licitació del projecte d’enllaç del TAV i l’aeroport

GIRONA
estats units

TikTok demanda als EUA per una llei que amenaça de vetar el seu ús al país

barcelona