VALENTÍ FUSTER
CARDIÒLEG
“Ara cal que la gent posi en pràctica la dieta mediterrània”
actual · “Amb la declaració de patrimoni de la humanitat que ha fet la Unesco no n'hi ha prou” recepta · “Cal alimentar-se amb equilibri”
La ciència és el combustible del futur d'un país; tremolo quan sento a parlar de retallades
El professor Valentí Fuster acabar de publicar –en companyia de Ferran Adrià i Josep Corbella– un altre llibre sobre l'alimentació sana (La ciència de la cuina, Ed. Planeta). De manera paral·lela, una recent enquesta de Talència indica que el doctor Fuster és el científic català que més coneixen els ciutadans.
Què li sembla que la Unesco hagi declarat la dieta mediterrània patrimoni immaterial de la humanitat?
La nutrició és un tema molt important i em sembla completament adequat que la Unesco hagi concedit aquest diploma. El problema és que això es quedi només en una declaració. Com la declaració dels drets humans, que estan molt bé sobre el paper però l'important és que s'apliquin a tot el món. El més important ara és canviar la realitat de la nostra alimentació diària. Ara cal que la gent posi en pràctica això que anomenem la dieta mediterrània.
Com podem fer realitat aquest canvi?
La dieta mediterrània és un concepte que es destaca perquè dóna molta importància a l'equilibri en l'alimentació. Quan parlem de dieta mediterrània hauríem de pensar en conductes com ara no menjar massa greixos, no menjar massa carbohidrats, fer menjars més primitius i naturals; amb més cereals i vegetals, amb peix i fruita. Aquest són els elements bàsics del concepte que hauríem de posar en pràctica.
Per mantenir aquest equilibri vostè considera que hauríem menjar menys carn...
Exactament. A Catalunya diem que tenim una dieta mediterrània però vagi vostè a un restaurant i veurà que no és del tot així. A la gent li agrada molt menjar greixos, i menjar molta carn... La realitat és que hem de canviar moltes coses per fer realment una dieta mediterrània.
El seu últim llibre destaca perquè té una sòlida base científica i molt sentit comú aplicat a l'alimentació...
En la societat de consum on vivim el sentit comú és el menys comú dels sentits. Ens deixem arrossegar per modes que no es basen en el sentit comú, ni en la ciència. Hi ha molta gent que per exemple està prenent moltes píndoles amb vitamines i complements sense que s'hagi comprovat que aquests productes tinguin un efecte beneficiós. Precisament per això vam crear la Fundació Ciència, Salut i Educació (Science, Health and Education, SHE). El sentit comú és promoure la salut, no tractar la malaltia.
Quina és la recepta de la salut?
Si en general em pregunta com fer un món més sa li diré tres coses: fer exercici físic, evitar el sobrepès i l'obesitat i, tercer, mantenir una pressió arterial adequada i no fumar. Això que li dic vostè creu que no ho sap la gent?
Potser només en teoria...
Si posem en pràctica aquesta recepta baixaria un 60% el nombre de malalts cardíacs. No estic proposant cap dieta extremadament complicada...
Li ha estat difícil treballar en l'elaboració d'aquest nou llibre amb Ferran Adrià, famós per la complexitat i sofisticació de la seva cuina?
Pot semblar una paradoxa que un investigador com jo parli de cuina i, al mateix temps, un cuiner com Ferran Adrià parli de recerca. En realitat, aquesta ha estat una evolució de dues persones que ens hem adonat que tenim l'obligació de sortir al carrer i explicar coses importants. Jo puc estudiar en un laboratori les molècules que poden provocar l'infart, però si no surto al carrer per explicar les formes naturals d'evitar un infart de cor no estic segur que estigui afrontant la meva responsabilitat social. Ferran Adrià s'ha trobat amb la mateixa paradoxa. Per molta qualitat i sofisticació que tingui la seva cuina, ha volgut sortir al carrer per explicar les coses bàsiques de la bona alimentació.
Hem d'incloure el vi en la recepta de la salut?
És un tema que cal plantejar amb molta precaució. Si veig una persona que no pren alcohol, no li diré mai que canviï els seus hàbits i per millorar la salut prengui vi. A una persona que té el costum de beure vi, li diré que no prengui més de dos gots al dia si és home i un got al dia si és dona; recordi que la dona metabolitza l'alcohol de forma diferent a l'home. Si sortim al carrer i comencem a dir que el vi va bé per a la salut, que en part és veritat, a la pràctica podem crear un problema. Quan m'ha preguntat per la dieta mediterrània no li he parlat del vi perquè aquesta és una arma de doble tall.
Li han sorprès els resultats de l'enquesta on es diu que només el 17% dels catalans coneixen algun científic destacat?
No m'ha sorprès en absolut. En el nostre país, la cultura científica no és una prioritat. Dissortadament, aquesta és la realitat. Confio que amb el temps podrem canviar aquesta situació perquè la ciència, la recerca i el desenvolupament tecnològic són els elements bàsics que fan avançar la societat.
A l'enquesta es diu que vostè és el científic més conegut...
Què vol que li digui. A tots els científics ens coneixen molt poc. Allò que és important és aconseguir que en el futur els ciutadans tinguin una cultura científica més gran, que la ciència sigui important.
Com podem millorar aquesta situació?
Els mitjans de comunicació tenen un paper molt important a jugar. Aquesta és la pregunta més important que m'ha fet vostè fins ara. Els periodistes han de apostar decididament per la investigació científica i el desenvolupament. On és la creativitat i l'aposta per una societat millor. On és l'ètica en els mitjans de comunicació. L'altra dia era en un avió i l'hostessa li va preguntar a una senyora si volia llegir algun diari. La dona li va preguntar amb ironia si tenia algun diari que portés bones notícies. Vostès, els periodistes, són la base per aconseguir que la societat entengui el valor de la ciència.
Els polítics també ho haurien d'entendre així... Què li sembla l'estadística de l'última setmana en què s'indica que les inversions en ciència a l'Estat espanyol es van reduir al 2009?
A Espanya i a tot el món, la recerca científica hauria de ser l'últim que s'hauria de retallar. La ciència és el combustible del futur d'un país. Els polítics creuen que és molt fàcil retallar la inversió en ciència, però no tenen ni idea de l'impacte que aquest tipus de decisions tindrà en el futur de la societat. Tremolo cada vegada que sento a parlar de retallades en les inversions científiques. Estan tallant el futur, estan desfent l'incentiu dels joves que s'haurien de dedicar a la recerca. No es tracta de retallar només el pressupost dels investigadors consolidats sinó que s'està tallant el futur de tota una generació.
A Catalunya, de moment, la retallada no ha afectat substancialment la recerca científica. En general, com veu la ciència al nostre país?
Li puc dir que a Catalunya la investigació científica funciona. Seria molt preocupant que també aquí es donés aquesta retallada que vostè abans mencionava per al conjunt de l'Estat. Catalunya és una de les regions europees on realment hi ha investigadors de gran qualitat i on es fa molt bona recerca científica. Si es retallessin els pressupostos en investigació científica, estaríem posant en perill el futur de Catalunya.
