JOSEP ENRIC LLEBOT
COORDINADOR DEL 'SEGON INFORME SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC A CATALUNYA'
“El canvi climàtic no és una cosa del futur sinó del present”
estudi · “En la redacció del ‘Segon informe sobre el canvi climàtic a Catalunya' hi han treballat més de 50 científics” futur · “L'increment de temperatures serà significativament més gran a l'estiu”
A finals de segle la temperatura a l'àrea central i als Pirineus serà de 4,5 a 5 graus més alta que ara
El Museu M.Colet de Barcelona va ser el marc ahir de l'acte de presentació del Segon informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (editat per la Generalitat i l'Institut d'Estudis Catalans), un treball que ha coordinat el professor Josep Enric Llebot. L'intens fred que afecta Catalunya aquesta setmana és una circumstància meteorològica local que no pot amagar la realitat del canvi del clima global.
Quin és el motiu d'aquest segon informe sobre el canvi del clima a Catalunya?
El primer estudi del Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya es va tancar el 2003 i ara en presentem un de nou amb dades del 2008-2009. Semblava raonable fer un seguiment i una revisió perquè en aquest període la comunitat científica ha après moltes coses, ara hi ha més científics que treballen en aquest tema i s'hi poden dir moltes més coses. Aquests tipus de treball tenen importància per si mateixos i perquè permeten donar una diagnosi del moment concret en què ens trobem. Crec que seria molt convenient seguir fent aquest tipus d'estudis de forma periòdica.
Quants investigadors hi han treballat, en aquest estudi?
L'estudi té 25 capítols i en total han treballat més de 50 científics en la redacció dels textos i mig centenar més d'experts han participat en la revisió.
Quina és la principal conclusió de l'estudi?
Aquest treball constata que el canvi climàtic no és una cosa del futur sinó del present, que estem vivint. L'estudi mostra l'augment continuat de les temperatures durant les últimes dècades a Catalunya, per exemple.
En l'estudi es mostren dos escenaris en el temps, un del 2011 al 2040 i l'altre del 2071 al 2100, i d'altra banda es divideix Catalunya en tres zones: litoral, centre i àrea pirinenca. Fins al 2040, a la zona centre i els Pirineus es preveu un augment de la temperatura d'entre 0,7 i 1,8 graus, per sobre de la mitjana actual, mentre que a la costa la temperatura s'incrementaria entre 0,2 i 1,3 graus. Aquesta diferència és lògica perquè la proximitat del mar actua com un amortidor de l'augment de les temperatures.
I per a finals de segle?
En aquest cas, fins al 2100, la temperatura s'incrementarà entre 4,5 i 5 graus a la zona central i als Pirineus, mentre que a la franja litoral l'augment serà d'entre 3,5 i 5 graus.
L'augment de les temperatures serà molt diferent en cada estació de l'any?
L'increment de temperatures serà significativament més gran als estius. Per exemple, a finals d'aquest segle, a l'interior de Catalunya i als Pirineus es registraran unes temperatures estiuenques entre 6 i 7,5 graus més altes que les actuals. I això és amb l'escenari mitjà del canvi climàtic...
Cal preveure una reducció important de les pluges?
En aquest cas, la previsió és que es pot alterar el règim de precipitacions, però de forma global els canvis no són tan grans com en el cas de la temperatura. Així, per al 2040, al litoral hi podria haver una reducció del 10% del total de precipitacions; a l'interior el balanç seria similar a l'actual, i al Pirineu es podria produir un augment de les precipitacions de fins al 10%.
El nivell del mar està variant a Catalunya?
L'estudi mostra que les dades recollides per Josep Pascual a l'Estartit indiquen un augment del nivell del mar de 3 mil·límetres per dècada en aquella zona. D'altra banda, en part a causa de les aportacions de sediments, a la zona del delta de l'Ebre, per exemple, el nivell del mar és ara més baix que unes dècades enrere. En un altre apartat, els experts alerten dels canvis que s'estan produint al litoral a conseqüència del desplaçament de la direcció de l'onatge, i això comporta que l'augment dels temporals de llevant provoqui una erosió més gran de les platges.
El turisme de la neu serà afectat pel canvi climàtic?
La situació de les estacions d'esquí ha canviat respecte a uns anys enrere, però no tant perquè s'hagin modificat les previsions del canvi climàtic sinó pel canvi d'estratègia de les estacions d'esquí. L'augment de la innivació artificial i la diversificació de les activitats en aquestes estacions fan preveure que el conjunt del sector no sigui tan afectat pel canvi climàtic com s'havia apuntat en el primer informe.
I a la costa, a banda de l'erosió de les platges, quin és el futur?
Per al turisme de sol i platja, el canvi climàtic potser provocarà problemes perquè les temperatures seran excessivament altes al pic de l'estiu, però també s'obre la possibilitat de desestacionalitzar el turisme, és a dir, evitar que tot es concentri el mes d'agost. Els experts també indiquen en el nou informe que el sector turístic a Catalunya podria trobar una sortida al problema perquè probablement les àrees turístiques competidores tindrien un augment de les temperatures encara més gran.
És cert que la cimera de Cancún es pot considerar un èxit perquè ha permès recuperar el paper de l'ONU en les negociacions sobre el canvi climàtic, però, en la meva opinió, el balanç és poc positiu. A banda de qüestions metodològiques, a Cancún no s'ha aconseguit cap concreció efectiva en la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. A la conferència de Cancún s'ha vist que estem molt lluny d'arribar a un acord internacional efectiu per fer front a la causa principal del problema. Estem en un procés de canvi climàtic i el que calen són accions concretes.
