Catalunya treballa en el molí gegant
L'aprofitament de l'energia eòlica ha augmentat durant els últims anys de forma espectacular. L'any 1995, tots els aerogeneradors en funcionament arreu del planeta sumaven una potència instal·lada de poc més de sis megawatts, una xifra que ara es pot aconseguir amb un únic aerogenerador d'última generació. L'any 2000, l'energia eòlica instal·lada mundial sumava una potència de 17.400 megawatts mentre que aquest any se superarà el rècord de 180.000 megawatts.
Un dels reptes a mig termini en aquest sector és el disseny i construcció de grans aerogeneradors que aprofitin el vent a alta mar, els denominats parcs eòlics offshore.
L'Institut de Recerca en Energia a Catalunya (IREC) s'ha convertit en poc temps en un dels centres de referència en energia eòlica offshore a l'Estat espanyol i a hores d'ara té plantejat l'únic projecte per a la instal·lació d'una plataforma de proves; l'estació Zèfir, que es podria fer realitat a finals del 2012 davant la costa de Tarragona.
L'IREC s'ha sumat recentment al projecte Azimut, una iniciativa en què participen 11 empreses i 22 centres d'investigació amb l'objectiu de generar el coneixement necessari per desenvolupar un aerogenerador marí de grans dimensions, possiblement 15 megawatts, segons ha explicat a aquest diari el director de l'IREC, Antoni Martínez. Entre els promotors privats que participen en l'Azimut destaquen els fabricants d'aerogeneradors Acciona, Alstom Wind i Gamesa; i els dos grans promotors de parcs eòlics estatals, Iberdrola i Acciona Energia. El projecte Azimut suposarà una inversió de 25 milions d'euros en els pròxims quatre anys, 11 dels quals seran aportats pel ministeri de Ciència i Innovació a través del programa Cenit, del CDTI.
Estudis fins a l'any 2013
L'objectiu és completar l'any 2013 un estudi amb “el coneixement i les bases tecnològiques pel desenvolupament posterior d'un aerogenerador offshore de grans dimensions”, que podria fer-se realitat l'any 2020, explica Antoni Martínez.
Els objectius preliminars apunten al disseny d'un aerogenerador d'una potència unitària de 15 megawatts, “així com superar les barreres tècniques i econòmiques que limiten en l'actualitat el desplegament de l'energia eòlica marina”. “Dissenyar una màquina d'aquestes característiques pot ser un salt endavant molt important en el camp de l'energia eòlica a nivell internacional, no només per a l'Estat espanyol”, explica el director de l'IREC. A banda de qüestions tècniques com el disseny de les pales i l'estructura de l'aerogenerador o el sistema d'evacuació de l'energia, el projecte Azimut presenta el gran compromís de fer treballar de forma conjunta un gran nombre d'empreses en un sector molt competitiu.
El projecte Azimut, evidentment, no és l'únic al món que treballa en el disseny de grans aerogeneradors offshore. Entre les iniciatives que competeixen en aquest sector de les energies renovables hi ha propostes com la britànica Nova i la danesa DeepWind.
Presentat oficialment l'octubre passat, el projecte DeepWind és una iniciativa del Laboratori Nacional d'Energia Sostenible de Dinamarca, Riso DTU, en col·laboració amb un consorci internacional encapçalat per 12 empreses i institucions. DeepWind ha aconseguit un ajut de 3 milions d'euros del setè programa marc de la Unió Europea i es planteja una fase inicial de recerca de quatre anys. Els promotors de DeepWind expliquen que fins ara els aerogeneradors instal·lats al mar es basen en el disseny i la tecnologia dels molins terrestres, amb simples modificacions de les estructures de subjecció al fons del mar o a plataformes flotants.
El projecte danès pretén revisar completament el concepte d'aerogeneradors offshore aplicant molt possiblement turbines del disseny Darrieus (vegeu foto de la dreta) amb una potència per unitat de fins a 20 megawatts.
Al Regne Unit, un dels projectes més innovadors en energia eòlica marina porta el nom de Nova i està sent desenvolupat per un grup de centres universitaris en col·laboració amb el grup industrial QinetiQ. Un dels líders del projecte és l'enginyer aeronàutic David Sharpe. En aquest cas, la proposta és extremadament atrevida, tant des del punt de vista del disseny, amb dos braços en forma de V de 120 metres d'alçada (vegeu foto esquerra), com de potència instal·lada. El primer prototipus de Nova es podria posar a prova en sis anys i el 2020 s'instal·laria un aerogenerador comercial amb una potència d'1 gigawatt (1.000 megawatts), afirmen els responsables del projecte britànic.