Poca vista al volant

Renovar-se el carnet de conduir és un tràmit feixuc però necessari, ja que permet controlar si les persones mantenen intacta la capacitat de posar-se al volant. Una altra cosa és que els exàmens mèdics siguin prou rigorosos, i és que, tal com destaca l'investigador de la UPC de Terrassa Jaume Escofet, “la conducció és considerada per la normativa com una necessitat social”. El cas és que, segons es desprèn d'un estudi desenvolupat per ell i Aurora Torrents –també membre de l'Escola Universitària d'Òptica i Optometria (EUOOT)–, convindria una mica més de severitat, atès l'alt percentatge de deficiències visuals que s'han detectat sobre un univers de 1.027 persones enquestades d'arreu de l'Estat.

El 24% dels conductors, el que seria equivalent a sis milions d'espanyols, presenten algun problema visual, i un 58,4% mostren símptomes de portar les ulleres amb una graduació inadequada. A més, el 62% tenen una baixa sensibilitat al contrast –poder distingir coses d'un fons, com ara un cotxe de color gris a la nit–, i el 36,9% de les persones d'edat avançada presenten problemes de percepció cromàtica. Precisament el daltonisme, atribuïble segons l'estudi al 6,4% de la població general, no és previst per la normativa, atesa la possibilitat de discernir els colors d'un semàfor per la posició. “A la nit, però, es pot perdre la referència”, apunta Escofet, que recomana que els senyals dels semàfors també puguin incorporar formes o mides diferents per evitar confusions.

En canvi, segons destaca Torrents, “el control del camp visual –que el 4% dels conductors enquestats tenen inferior a 85°– o el protocol d'enlluernament sí que són previstos per la llei”, per la qual cosa recomana que es faci més ús de les restriccions que es poden reflectir en el carnet de conduir: “Al marge de l'obligació de portar ulleres, també es pot tipificar que algú només pugui conduir de dia o que tingui la velocitat màxima limitada, com passa amb els 80 km/h dels conductors novells”. Fora de la normativa hi ha la percepció cromàtica i l'estereoagudesa –o percepció en tres dimensions–, que són camps que els investigadors creuen que, d'alguna manera, també s'haurien de tenir presents: “Un 6% dels enquestats, un milió i mig de conductors, tenen dificultats per calcular les distàncies, i això és un handicap en situacions dinàmiques”.

Segons Escofet, el més important és que “es controlin factors com ara la graduació de les ulleres, perquè és un problema fàcilment evitable”, i que els centres mèdics dedicats a les renovacions “disposin d'un aparell bàsic com és el campímetre”. D'aquesta manera, no descarta que s'endureixi la legislació, ja que l'estudi ha estat finançat per l'associació Visión y Vida, “que té com a objectiu vetllar per la visió de la població i farà pressió”. En la investigació també hi va col·laborar el RACC, que va cedir els seus estands perquè es fessin les proves en fires de Madrid i Barcelona i centres comercials de la capital catalana. “Els exàmens duraven dos o tres minuts i per a alguns ja es feien pesats”, subratlla Escofet, en el sentit que s'han de millorar les renovacions de carnet però intentat hipotecar al mínim la fluïdesa actual.