“Els humans som crèduls per naturalesa”

Els científics intenten sempre esbrinar coses de les quals no sabíem res prèviament a les seves investigacions. En filosofia, en canvi, investiguem qüestions de les quals tenim un coneixement intuïtiu previ. És el mateix que ens passa amb la música, podem fàcilment distingir si els sons són harmònics o no intuïtivament. Però si volem fer teories sobre la música llavors ja necessitem pentagrames, notes, intervals...; en filosofia fem una cosa semblant.

Per exemple quan investiguem sobre la veritat i les opinions. Tenim la intuïció que ens diu que una cosa és saber i l'altra opinar, o quina diferència hi ha entre el què és veritat i el que no ho és, però això s'ha de teoritzar, buscar fórmules que permetin entendre-ho millor. Ara el Ministeri de Ciència ha donat dos milions d'euros a tres grups de diverses universitats catalanes per fer investigació sobre la importància de la perspectiva per al coneixement. Quan una persona és en un despatx i no veu el que passa a casa seva, no vol dir que les coses no passin. La posició a l'espai no afecta la veracitat ni els fets.

Sí, però no és tan clar que el temps no afecti de la mateixa manera la veritat. Puc saber que la meva filla és ara a casa menjant, però si dic el mateix per demà a aquesta hora la incertesa és més radical. No és clar si és ara veritable un fet com per exemple que el Barça eliminarà l'Arsenal, fins i tot si és això el que passarà; potser el que passa en el temps no és independent de la perspectiva temporal des de la qual es contempla.

Els judicis de valors o els morals, saber si una cosa està bé o no, depenen molt del temps. Hi ha una sèrie que es diu Mad men que està ambientada en una agència de publicitat de principis dels anys seixanta. El tracte que es dóna a les dones i que era normal als anys seixanta ara ens sembla escandalós. Aquesta disparitat també suscita qüestions sobre la influència de la perspectiva de la veritat.

Si dic que m'agraden les llenties jo puc dir la veritat, però per a un altre pot ser tot el contrari perquè té una perspectiva diferent del gust. Ens plantegem qüestions com per exemple si tractar les dones de determinada manera depenent també de la perspectiva que ens donen els valors suposats en un cert moment, o és més aviat una qüestió objectiva.

Eines de lògica per a l'estudi de llenguatges formals, que apliquem primer a saber com funciona el llenguatge quan parlem d'aquestes coses. Els filòsofs analítics emfatitzem els vincles amb la ciència. Per exemple investigar sobre temes lingüístics per saber com funciona el llenguatge. O, més fàcil, no podem parlar de si existeix un futur, sense saber què en pensen els científics.

M'interessa molt el tema de la veritat i la mentida en la ficció. Quan un autor escriu no ho fa en funció de termes de veritat o mentida sinó per estimular la imaginació. Però si el lector detecta coses falses s'enfada.

Perquè els humans som crèduls per naturalesa. Tendim a creure el que ens diuen els altres perquè és la font més important de coneixement que tenim com a espècie. I perquè generalment aquesta informació és certa.