Demà, eclipsi de superlluna

Si demà la nit electoral és tan llarga com solen dir els tòpics, res millor per relaxar-se que sortir a la fresca i mirar el cel. Qui ho faci, gaudirà –si els núvols ho permeten– d'un espectacle astronòmic doble: un fantàstic eclipsi total de superlluna. Es tracta d'un fenomen mai observat per tota una generació, ja que fa 33 anys que no es donava una confluència com aquesta.

L'eclipsi de la matinada de dilluns serà un punt final espectacular a la tètrada de superllunes que va començar l'abril de l'any passat i que sol succeir cada deu anys, aproximadament. Aquest fenomen té lloc quan el satèl·lit, que té una òrbita el·líptica al voltant de la Terra, es troba en fase de lluna plena al seu pas pel perigeu; és a dir, el punt més pròxim a nosaltres. La concurrència d'aquests dos elements fa que la Lluna es vegi una mica més gran i especialment més brillant en relació amb les condicions normals d'observació.

Les pròximes superllunes no arribaran fins al 2023, però encara caldrà esperar deu anys més perquè coincideixin amb un eclipsi. De fet, des de l'any 1900, la conjunció dels dos elements només s'ha donat en cinc ocasions.

Pel que fa a l'eclipsi, té lloc quan hi ha una alineació perfecta entre el Sol, la Terra i la Lluna, de manera que el planeta fa ombra a la Lluna, la qual, com que no rep l'impacte dels rajos solars, desapareix al cel. No serà, però, de manera sobtada: hi haurà una fase de penombra en què, previsiblement, es tornarà vermella. El grau d'intensitat, però, és difícil de predir, ja que l'atmosfera terrestre actua com una lent, desvia la llum i en filtra els components blaus, mentre que deixa passar només la llum vermella, que es refractarà sobre la Lluna. “La coloració variarà en funció de les condicions atmosfèriques; és a dir, no hi ha dos eclipsis de Lluna iguals”, explica l'investigador d'astrofísica del CSIC José Luis Ortiz.

Si la Lluna es veu força vermella, voldrà dir que l'atmosfera està relativament neta, ja que és justament la presència de partícules en suspensió la responsable de desviar o ocultar també la llum vermella. En diverses cultures i durant molt de temps, aquest fenomen s'ha anomenat “lluna de sang”, i era un mal auguri perquè s'associava a catàstrofes.

Els científics fa temps que n'han descobert el perquè, però tot i això continuen utilitzant els eclipsis –tot i ser molt coneguts– per fer algunes investigacions. Demà, per exemple, aprofitaran per estudiar la freqüència i la magnitud dels impactes d'asteroides i cometes contra la superfície lunar.