La Laia encara enamora

La Laia, un petit mico que va viure fa més d'onze milions d'anys al que ara és Catalunya, continua enamorant els científics. Aquesta femella de Pliobates cataloniae, que feia uns 43 centímetres, pesava gairebé cinc quilos i grimpava pels arbres menjant fruites abans que els llinatges dels humans i els grans simis es distanciessin del dels gibons, ha estat inclosa com una de les deu espècies més espectaculars de les descobertes durant el 2015. Cada any taxonomistes i científics de tot el planeta descobreixen prop de vint mil espècies i un comitè internacional d'investigadors, liderat pel doctor Quentin D. Wheeler, de l'Institut Internacional d'Exploració d'Espècies de Nova York, en destaca les deu millors, sense especificar la posició en el rànquing final.

El primat, descobert als Hostalets de Pierola per investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, figura en aquest grup selecte tot i haver desaparegut fa milions d'anys gràcies a les implicacions de la seva descoberta. Segons plantejaven els científics catalans en l'article de presentació a la revista Science, l'existència de la Laia planteja la possibilitat que els primers humans estiguessin molt més estretament relacionats amb els gibons que no pas amb els grans simis, com es creia fins ara.

En qualsevol cas, la Laia no està del tot sola en aquest top-10. També hi ha un altre homínid extint, l'Homo naledi, una barreja d'Australopithecus amb altres espècies d'Homo descobert a Sud-àfrica, on va viure fa entre dos i quatre milions d'anys. Les altres vuit espècies destacades es poden trobar encara al nostre planeta, però en condicions o ecosistemes molt determinats i poc freqüents.

És el cas de la Drosera magnifica, la planta carnívora més gran del continent americà, que havia passat inadvertida fins al moment perquè només es troba al cim del Padre Angelo, al Brasil, a 1.530 metres. Gràcies a unes imatges publicades a Facebook, els científics van tenir coneixement d'aquesta dròsera, que segrega una mucositat amb aspecte de rosada per atraure els insectes i capturar-los. Tot i ser molt abundant localment, ha estat declarada en perill crític d'extinció, en tenir un hàbitat tan petit. El mateix li succeeix a un crustaci mil·limètric que només s'ha trobat a una cova brasilera que s'omple d'aigua en l'època de pluges. Es tracta del Luiuniscus iuiuensis, una cotxinilla amfíbia i cega que, quan ha de mudar el seu exoesquelet despigmentat, construeix un peculiar refugi circular al fang.

A la llista també hi figura el Lasiognathus dinema, una mena de rap d'aspecte temible que viu a un quilòmetre de fondària i que té un òrgan bioluminiscent que es projecta per damunt del seu cap i que, segons sospiten els biòlegs, utilitza per atraure les seves preses. També hi ha una tortuga gegant de les Galápagos, la Chelonoidis donfaustoi, de la qual només n'hi ha uns 250 exemplars i que s'ha detectat gràcies a les anàlisis genètiques, ja que fins ara es creia que es tractava d'unes lleus diferències entre la població oriental i l'occidental de l'illa de Santa Cruz d'aquell arxipèlag.