Catalunya, costa propícia per a l'arribada de meduses
Les condicions de l'hivern fan pensar en un estiu amb molta activitat
Dissenyen una eina de predicció a curt termini
Amb l'ampliació del canal de Suez, entraran espècies més urticants
Nedar entre borms i observar la bellesa dels seus moviments a escassos centímetres és una experiència màgica, en part pel respecte que imposen les propietats urticants d'alguns d'aquests éssers. Aquest estiu és probable que a la costa catalana es pugui gaudir de la seva presència –o, en molts casos, patir-la– de manera recurrent, segons les previsions dels experts en meduses que, procedents de tot el món, es reuneixen a Barcelona per posar en comú els darrers descobriments i mirar d'aclarir els nombrosos misteris que encara amaguen aquests invertebrats.
Com ara per què tenen lloc les invasions de meduses i com es poden predir. Els especialistes encara no ho tenen clar, però sí que han constatat que, per la regeneració dels fons marins a causa de l'activitat industrial, la contaminació i la sobrepesca, la costa catalana reuneix les característiques propícies per acollir aquests individus gelatinosos. A més, les condicions ambientals de l'últim any a Catalunya –un estiu molt càlid i un hivern poc plujós– “afavoreixen
la reproducció d'espècies com la Pelagia noctiluca i els mecanismes de transport perquè arribin amb més facilitat a les costes”, segons explicava ahir Antonio Canepa, un dels conferenciants del V Simposi Internacional sobre Proliferacions de Meduses.
Aquest borm és de distribució atlàntica i mediterrània i la seva picada no és mortal, però el contacte amb els seus tentacles pot ser “altament urticant”, segons l'investigador de la Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso (Xile). Els vents, els corrents marítims, la temperatura del mar i l'atmosfèrica són condicions ambientals que poden afavorir la proliferació d'aquesta medusa. Té un cicle de reproducció (bloom) de dotze anys, però en punts com l'Adriàtic ja se n'ha constatat un augment en la freqüència.
En tot cas, les previsions a llarg termini són força complicades de fer, segons admeten els especialistes, que no poden precisar la quantitat de meduses que acabaran arribant a les platges. De moment, l'Institut de Ciències del Mar ha desenvolupat un sistema predictiu que s'ha demostrat fiable amb un marge de 24 a 48 hores. “Si anéssim més enllà, les prediccions no serien reals”, explica Verónica Fuentes, investigadora de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC.
Noves amenaces
Tot i ser famoses per les reaccions cutànies que provoquen, no tot en les meduses és negatiu. Algunes espècies són profitoses per a la indústria farmacològica i cosmètica, ja que se n'extreu col·lagen
i també se'n fan servir components en investigacions biomèdiques, si bé alguns dels seus possibles usos encara estan en fase d'investigació. A més, en cultures com la xinesa i la japonesa existeix una notable demanda de determinades espècies per a usos gastronòmics, de manera que també genera beneficis socioeconòmics.
Sigui com sigui, a Catalunya es perceben com una nosa o una amenaça per als banyistes, que podria anar a l'alça en un futur. Així com l'obertura del canal de Suez va provocar l'entrada d'espècies noves i més urticants, procedents del mar Roig i detectades a les costes turques i d'Israel, en breu podria tornar a passar el mateix. La inauguració, prevista per al juliol, de l'eixamplament d'aquest epicentre de la navegació mundial obrirà la porta, segons alerten els entesos, a encara més espècies procedents de l'Índic, previsiblement amb un poder urticant superior al que coneixem fins ara. En tot cas, els protocols i la divulgació a Catalunya per tractar les picades dels borms són els correctes, segons els especialistes.
Austràlia pateix per la mort de la barrera de corall
Científics australians han alertat de la mort de prop del 35% del corall de les zones nord i centre de la Gran Barrera de Corall, la reserva més gran del món d'aquest animal d'esquelet calcari que viu en grans colònies. Els investigadors ja feia setmanes que informaven d'un blanqueig generalitzat del corall de la zona, un fenomen que ja s'ha donat en tres ocasions durant els últims divuit anys i que es genera per situacions d'estrès associat a les altes temperatures de les aigües d'una zona que reporta grans beneficis turístics.
L'estudi de l'ARC Centre of Excellence for Coral Reef Studies suposa la primera confirmació dels danys causats a la barrera de corall, que ha registrat un debilitament dràstic des de principis d'any. Estudis previs havien indicat que el 93% de la Gran Barrera de Corall havia viscut algun tipus de blanqueig i hi afegien que una part es podria recuperar, depenent de la gravetat dels danys. Aquest informe enterboleix el futur de la Gran Barrera de Corall en un entorn de canvi climàtic, un fet que els científics confien que porti la Unesco a reconsiderar la seva decisió de no situar aquest patrimoni de la humanitat en la llista d'espècies en perill d'extinció.
