“Faig una cosa ben petita que ajudarà”

Se’n va fer, de voluntari del Banc dels Aliments, quan el van prejubilar de la seva feina al sector de la banca i l’any 2003 va decidir compartir part del seu temps lliure amb una entitat sense ànim de lucre, fundada l’any 1987, de la qual ja tenia coneixement. En Santi Latorre, que ha complert els 68 anys, va començar al Banc dels Aliments acompanyant els dos voluntaris que, a principis dels 2000, feien la tasca d’anar a explicar el projecte a les escoles i instituts. Ara en són vora una dotzena i, des de fa tres anys, Latorre ocupa una nova responsabilitat al departament de logística de l’entitat.

“Molta gent em pregunta quant em paguen i se sorprenen que siguem voluntaris, que no cobrem”, explica. De fet, a Latorre no li pesa la tasca, tot i que ara, amb la seva dona també jubilada, ha demanat que se l’alliberi una mica de la responsabilitat dels últims anys. “A les escoles hi havíem d’anar dos cops per setmana i ara ajudo quan em necessiten i en temporades puntuals”, explica.

Durant aquests quinze anys de voluntari al Banc dels Aliments, Latorre ha viscut mil i una anècdotes i també ha vist créixer exponencialment el nombre de receptors que reben els lots d’aliments a través de les entitats (300 i escaig) amb què treballen. En els pitjors temps, explica, s’ha arribat a ajudar entre 150.000 i 200.000 receptors. “Soc conscient que estic donant unes hores de treball per una cosa que sé que és positiva, però de la qual no veig el resultat”, reflexiona Latorre. Amb tot, reconeix que se li faria més difícil si pogués posar rostre i noms i cognoms a les famílies que se’n beneficien. “Amb la crisi, per exemple, moltes vídues, a qui se’ls ha reduït la paga un 50% amb la mort del marit, malviuen, i l’ajut del Banc dels Aliments és cabdal”, explica. “Faig alguna cosa molt senzilla i molt petita però que acabarà ajudant algú que ho necessita”, resumeix.

Malgrat tot, el problema és gran i les provisions del Gran Recapte, explica Latorre, amb prou feines arribaran per a tres mesos. Queda, doncs, molt per fer.