El groc arriba a taula

A principis d’any, el restaurant Semproniana, de la cuinera Ada Parellada, obria les portes per fer un sopar en solidaritat amb els presos. Era el primer sopar groc que portava a pensar davant dels fogons menús i ingredients d’aquest color, que s’ha convertit en símbol de llibertat i democràcia. “No oblidaré mai aquell dia, ni tampoc les trucades que vaig rebre per demanar-me menús i suggerir-ne de nous, que la gent feia a casa seva”, explica la cuinera del Semproniana, que uns mesos després s’engrescava a coordinar el Receptari groc, impulsat per Òmnium i Viena Edicions, amb la col·laboració d’altres cuiners i particulars.

La iniciativa dels menús grocs, que durant mesos s’han anat replicant pel territori, han permès contribuir a omplir la caixa de solidaritat. En diversos municipis s’han impulsat en els últims mesos tastets, tallers i aperitius sediciosos per recaptar fons. “Potser se’n fan menys ara, perquè costa fer coses a l’aire lliure i perquè estem molt preocupats amb la vaga de fam que estan fent a la presó”, deia la cuinera, que tampoc amaga el malestar pel boicot que rep al restaurant dels que no veuen bé l’alliberament dels presos. “No se’n cansen, però nosaltres seguirem, perquè és una injustícia el que està passant”, assegura Parellada, que no deixa d’innovar i ja té nou encàrrec per organitzar al febrer un sopar groc a Girona, coincidint amb la inauguració de l’exposició itinerant 55 urnes per la llibertat.

En aquesta ocasió, tindrà la col·laboració del cuiner Toni Vallory, que també participa en el receptari elaborant plats amb el groc com a protagonista. Un repte que a priori no ha de ser complicat amb tota la gamma de fruites i verdures de què disposem i, sobretot, amb l’ajuda d’espècies com la cúrcuma i la mostassa per donar color a les salses que acompanyen el peix i la carn. “Fer un menú groc complet sense fer servir colorants és un exercici intel·lectual molt engrescador i no ha de ser complicat amb tot el que trobem de fruita i verdura”, indica la coordinadora del receptari.

Entre la trentena de receptes del llibre, elaborades per Àngels Guitart, Maria Rosa Pons, Carme Esquerda, Rosa Ibáñez i Montserrat Esquerda, Toni Vallory, Santi Carda i Fèlix Aranda i Ada Parellada, hi ha primers, segons i postres. Ingredients com ara la polenta, l’arròs, el blat de moro, la llimona, el flam, la vainilla, la pinya i l’ou ferrat s’inclouen en els menús.

Les vendes del receptari fins a l’agost han permès a l’editorial ingressar prop de 7.000 euros a la caixa de solidaritat. El pròleg del llibre és una carta de Jordi Cuixart que va escriure a l’abril des de la presó de Soto del Real i en què es pot llegir: “Aquest receptari [...] és una nova mostra de la resposta serena davant les adversitats; com hem fet sempre, respondrem amb tendresa, unitat i coratge.” L’escrit, reproduït amb la seva lletra, s’acomiada dels lectors amb un “Que res ens prengui el somriure, bon profit i sempre endavant”.