L’oposició obliga Berloso a comparèixer pels talls de llum
El ple de Girona aprova per unanimitat crear “immediatament” un consell de seguretat
Vistiplau per la mínima, i amb l’oposició del govern, a una moció de la CUP per ampliar el parc públic d’habitatge
El ple de l’Ajuntament de Girona va aprovar ahir per unanimitat la compareixença al ple que ve, el del febrer, del vicealcalde i regidor de Seguretat, Eduard Berloso, perquè doni explicacions sobre els talls de llum que hi ha des de fa mesos a diversos barris. La petició de compareixença va ser tramitada com a moció d’urgència conjunta de tota l’oposició. La majoria de grups van destacar justament l’excepcionalitat que suposa la unió de tota l’oposició de la ciutat com a argument de la importància d’aquesta qüestió, i van carregar contra la “inacció” del govern en un problema que es va subratllar que afecta zones tan diverses com Girona Est, Germans Sàbat, Sant Narcís, Pont Major i Torre Gironella (veïns d’aquest últim barri eren al públic del ple per exigir solucions). L’oposició també va criticar l’alcaldessa, Marta Madrenas, per haver “criminalitzat tot un barri” quan va culpar el frau elèctric de la problemàtica a la Font de la Pólvora. Madrenas va defensar les mesures que s’estan duent a terme, es va mostrar “encantada” que Berloso doni explicacions al febrer i va dir que espera que llavors la situació estigui “molt més solucionada”. A més, va subratllar que ella no parlava de tots els veïns de la Font de la Pólvora, sinó “de les persones concretes i poques” que fan frau.
Consell de seguretat
Tots els regidors del ple van votar ahir a favor de posar en marxa de manera “immediata” un consell municipal de seguretat i prevenció, un òrgan consultiu perquè associacions de veïns, comerciants i entitats puguin donar la seva visió a l’hora de redactar propostes i plans d’actuació en seguretat. També el govern va votar a favor d’aquesta moció del PP per reclamar que es compleixi una moció aprovada el febrer del 2016 també per unanimitat que reclamava la creació d’aquest ens. De fet, tota l’oposició va criticar el govern per no haver-ho dut a terme encara, especialment el PSC, que va explicar que quan eren al govern havien iniciat els tràmits i que després tot havia quedat aturat. Berloso va afirmar que havien “prioritzat” les taules de seguretat, que han donat “molt bon resultat”, i també la remodelació de la Policia Municipal arran de les baixes en el cos pel decret de prejubilacions del govern estatal, però que el seu “compromís” és tirar endavant també el consell.
Parc públic d’habitatge
També es va aprovar, en aquest cas per la mínima, una moció de la CUP per ampliar el parc públic d’habitatge de la ciutat a partir de tres mesures: destinar el 30% dels edificis de nova construcció a habitatges de protecció oficial, convertir edificis de titularitat pública en desús en habitatges de lloguer social i declarar certes zones de la ciutat com a “àrees de conservació i rehabilitació”. La proposta es va aprovar amb els vots a favor de la CUP, ERC-MES i el PSC, l’abstenció de Ciutadans, i el vot en contra del PP i de l’equip de govern de CiU. La regidora d’Habitatge, Eva Palau, va argumentar que Girona és “totalment diferent de Barcelona”, i va posar en dubte que la mesura del 30% “pugui ser aplicable a Girona”, seguint els criteris imposats per la Generalitat. L’oposició del govern a la moció va arrencar protestes entre membres de la PAH que eren al públic.
D’altra banda, l’aprovació del padró municipal del 2018, en què Girona va superar els 100.000 habitants, va servir perquè tant el PSC com la CUP critiquessin la campanya La força dels 100 mil engegada pel consistori, ja que consideren que el que cal és “repensar la ciutat” quant als serveis i equipaments necessaris pel creixement poblacional i no prioritzar campanyes “triomfalistes”.
Nous noms de carrers: 66% de dona
El ple de Girona va aprovar ahir també una modificació del reglament del nomenclàtor que inclou, entre altres canvis, que dues de cada tres propostes que es presentin com a nous noms per batejar carrers han de ser noms de dona per tal de corregir “el biaix actual”, segons va destacar el regidor de la UMAT, Narcís Sastre, que va recordar que actualment només un 7% d’espais tenen nom de dona, contra un 41% que tenen nom d’home. Tot i que la majoria de grups van votar-hi a favor –només el PP i Cs es van abstenir–, el govern va rebre crítiques pel fet d’haver-hi estat un any per modificar un reglament que encara no té dos anys amb “canvis poc substancials” en lloc d’avançar amb noves aprovacions de noms. De fet, van recordar que en el reglament original ja s’incloïa la priorització dels noms de dona per corregir la desproporció.
