Educació

L'escola posa el rumb cap al canvi educatiu en el nou curs

Els centres aposten per innovar tot i l'escassedat de recursos

L'atzucac polític atia el debat educatiu de futur

El nou curs va començar ahir a les escoles i els instituts de Catalunya amb més alumnes que mai (un total d'1.570.011, 7.822 més que el curs passat) i la mateixa actitud combativa dels mestres dels últims anys contra les retallades, tal com es va poder veure en forma de pancartes i samarretes grogues el primer dia de classe. La diferència respecte d'altres anys és que les estretors conviuen amb la voluntat de tots els actors de la comunitat educativa de mirar endavant i afrontar el canvi educatiu que, segons els pedagogs, el país necessita.

El canvi es produeix en diversos fronts. El més vistós i cridaner, el dels projectes d'innovació a què s'han apuntat desenes d'escoles públiques i privades: les del projecte Escola Nova 21, els Jesuïtes, les Escoles Pies i, més recentment, les Dominiques. Les propostes han seduït molts pares i ja es parla d'una nova modalitat de desigualtat en funció del projecte educatiu de centre. En moltes escoles s'han incorporat conceptes nous com la gamificació (aprendre a través del joc), cada cop hi ha més aules on el mòbil o la tauleta és una eina més de la classe i el treball per projectes, on es fan servir conceptes de totes les assignatures, s'estén arreu. També ho fa l'ús de l'anglès en assignatures no lingüístiques, una pràctica que ja duen a terme més de la meitat dels centres de primària i secundària.

A banda de les qüestions de contingut pedagògic, els darrers dies ha revifat el debat sobre el calendari escolar, una qüestió que havia quedat aparcada després de l'intent fallit de l'exconseller d'Ensenyament Ernest Maragall, que va implantar una Setmana Blanca de vacances a l'hivern que va topar amb la incompatibilitat de la jornada laboral dels pares i que només va durar un any. La consellera Meritxell Ruiz s'ha mostrat aquests dies oberta a parlar-ne, però ho ha condicionat a una redefinició dels horaris més àmplia, que impliqui tota la societat, com la que proposa la reforma horària que s'està impulsant des del Parlament.

Les ànsies de canvi contrasten amb la implantació, ja a tots els cursos de primària i secundària, de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe), una norma que recupera pràctiques del passat com les revàlides que, en teoria, faran al juny els alumnes de quart d'ESO i de segon de batxillerat. Segons va reiterar ahir Ruiz, a Catalunya no es faran, entre altres coses perquè aquest any no tindran efectes acadèmics. De fet, els professors no hi compten i mantenen la programació d'acord amb el projecte educatiu del seu centre. Les seves preocupacions se centren aquests dies a veure si tenen prou recursos per atendre la diversitat i quantitat d'alumnes que tenen, i a posar al dia els substituts, que aquest curs han arribat a l'institut dos dies hàbils abans del començament de les classes.

Pel que fa al sistema educatiu, el país comença a plantejar-se com ha de ser l'escola de l'eventual Catalunya independent o, si més no, de l'etapa posterior a la Lomqe si la reforma educativa del ministre Wert acaba caient. Junts pel Sí i el PP van tombar el maig passat al Parlament la iniciativa legislativa
popular per una educació pública, que havia recollit més de 96.000 firmes i que no es va arribar a debatre, i l'escola concertada reclama també més atenció i més recursos al govern.

LES XIFRES

7.822
alumnes més
que el curs passat hi ha a les escoles i instituts per l'augment del nombre a secundària.
28
per cent
és la taxa d'alumnes que aconsegueixen el graduat en educació secundària obligatòria (ESO).
140
mestres
més hi ha aquest curs per a l'escola inclusiva. Els centres d'alta complexitat tenen 400 docents més.

Més estudiants en l'ESO i menys en educació infantil

El curs arrenca amb un nombre rècord d'alumnes gràcies a l'augment en l'ESO, en què hi ha 310.454 estudiants, 6.949 més que el curs passat. El Departament d'Ensenyament avisa, però, que els pròxims cursos la tendència s'invertirà, ja que està baixant el nombre de nous alumnes en l'educació infantil.

Augment d'alumnes en la postobligatòria

Els ensenyaments postobligatoris són els que han experimentat un increment del nombre d'alumnes més destacat els últims anys, especialment la formació professional. La major part d'aquest augment ha anat als centres públics, que han passat d'acollir el 63,9% dels alumnes a arribar fins al 71,9%. Aquest curs s'oferiran diversos itineraris formatius diferents, amb cicles nous en la formació professional, en les arts plàstiques i disseny, amb nous títols esportius i amb el nou nivell C-1 d'italià de l'Escola Oficial d'Idiomes. Fins ara, aquest nivell s'impartia només d'anglès, francès i alemany.

Canvi de barem en les beques de menjador

El Departament d'Ensenyament té prevista una partida de 12,5 milions d'euros més que el curs passat per a beques de menjador. Es tracta, però, d'una partida oberta que es pot ampliar perquè tots els nens que compleixin els requisits per disposar de l'ajut el tinguin. Aquest curs, les beques es concedeixen en funció del risc de pobresa de l'infant en lloc de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), la qual cosa ha de beneficiar més infants. Tot i això, el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) considera insuficient el nombre de beques atesa la greu crisi econòmica dels últims anys.

Nou edificis nous, 5 rehabilitacions i 1.010 barracons

El nou curs començarà amb nou edificis de nova construcció, cinc rehabilitacions o ampliacions i 383 actuacions de millora, segons les dades del Departament d'Ensenyament. Pel que fa a als barracons, el curs comença amb un total de 1.010 mòduls prefabricats, quinze més que l'any passat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Dimecres és manté l’estabilitat

Barcelona

La fiscalia veu un tracte de favor a Oriol Pujol per la concessió d’un règim de semillibertat

Barcelona
EL Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda de cel serè

Barcelona

El Síndic detecta mancances en la detecció del maltractament del nadó de Pineda de Mar mort al gener

Pineda de Mar

Relacionen l’amplificació d’una regió cromosòmica amb la resistència a un medicament quimioteràpic en càncer de mama

Barcelona

Bellvitge implanta per primera vegada un cor artificial total

L’Hospitalet de Llobregat

Els Mossos investiguen com un homicidi la mort de la nena de Mataró

mataró

El primer i majestuós BMW X7 protagonista a Olot Oliva Motor

Retiren les restes d’una avioneta que fa mig segle va aterrar “forçosament” en un espai natural de Guils de Cerdanya

guils de cerdanya