Ensenyament
El Consell Escolar dissenya una escola dels 2 als 18 anys
Les ponències del programa ‘Ara és demà' proposen eixamplar l'escolarització obligatòria i aposten pel col·legi institut
Per ser mestre caldria fer un grau, un màster i un any de pràctiques
El Consell Escolar de Catalunya (CEC), òrgan consultiu de l'ensenyament, va fer públiques ahir les cinc ponències del projecte Ara és demà amb les quals es pretén obrir el debat sobre com ha de ser el futur sistema educatiu de Catalunya. Els cinc ponents, que tenien el mandat explícit de pensar sense imposar-se limitacions legals ni pressupostàries, plantegen una veritable revolució educativa amb propostes com ara l'escolarització obligatòria fins als divuit anys, l'avançament de l'entrada a l'escola als dos, la permanència en un mateix centre fins als quinze anys i la necessitat que tots els estudiants hagin de fer un màster per exercir la docència en qualsevol etapa.
Les propostes més innovadores provenen de la ponència 2 L'arquitectura del sistema educatiu. Reflexions i propostes, a càrrec de Joan Mateo, president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu i catedràtic de mètodes d'investigació i diagnòstic en educació a la Universitat de Barcelona (UB). Mateo planteja repensar, de dalt a baix, el disseny de les etapes educatives.
Segons la seva proposta, l'educació infantil s'avançaria fins als dos anys, una mesura que serviria per “iniciar tots els processos d'aprenentatge i estimulació personal de manera sistemàtica i precoç” i per fomentar “l'equitat, ja que garantiria la formació universal per a les famílies més desafavorides”. Aquesta etapa aniria fins al que actualment es coneix com a P4.
Als cinc anys començaria l'etapa de l'educació primària, que es dividiria en tres cicles de dos cursos cadascun, i després vindria l'educació secundària de primer grau, fins als catorze anys, que seria una etapa d'adquisició de coneixements generals amb un segon curs amb un fort caràcter orientador de cara a l'educació secundària de segon grau, on l'alumne hauria de cursar formació professional (FP) o batxillerat, etapes amb una durada prevista de tres anys.
Des dels cinc fins als divuit anys, per tant, l'ensenyament seria obligatori. D'aquesta manera, segons Mateo, es podria “ampliar substancialment la base formativa dels ciutadans si volem evitar-ne la precarització del desenvolupament vital”, i es tancaria “el buit moral que tenim ara, en què bàsicament els joves més vulnerables són la majoria dels que abandonen la formació als setze anys”. “Ens hem de preparar per crear les condicions metodològiques i materials perquè això sigui possible”, adverteix el ponent.
Un cop superada l'etapa de l'ensenyament obligatori, els estudiants podrien accedir al mercat laboral o bé continuar l'itinerari acadèmic per fer estudis superiors: formació professional superior o ensenyaments universitaris. Per accedir-hi caldria superar una prova com la selectivitat i l'oferta de places d'aquesta etapa es determinaria en funció de les necessitats de la societat d'aquell moment.
Un altre aspecte clau en la sacsejada al sistema educatiu seria la millora del nivell dels docents, que per exercir haurien de tenir un grau i un màster, el contingut del qual variaria en funció de l'etapa en què el docent vulgui exercir: educació infantil i primària, educació secundària obligatòria, batxillerat, formació professional de grau mitjà i educació de persones adultes. L'aspirant a docent, a més, haurà de fer almenys un any de pràctiques remunerades, a l'estil del MIR que fan els metges, per completar la seva formació.
A aquestes dues ponències, que seran debatudes per una representació àmplia de la comunitat educativa, se'n sumen tres més: Els pilars del sistema educatiu, El centre educatiu, i L'alumnat. Tota aquesta feina es traduirà, al juny, en dos documents: una ponència de màxims que reculli el més destacat de totes les aportacions i un document de consens, que seran lliurats a la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz. Tot plegat hauria de servir de base per dissenyar el futur del sistema educatiu de Catalunya.
LES XIFRES
Feina amb criteri i a l'abast de tothom
El debat sobre els deures escolars ha estat també objecte de reflexió per les ponències del Consell Escolar, que no es pronuncia sobre una eventual prohibició. Sí que es remarca, però, que es tingui en compte “la càrrega i el ritme de treball possibles i desitjables a cada edat”. La ponència recorda que no tots els alumnes “tenen les condicions d'entorn apropiades per fer-los com cal” i proposa plantejar una col·laboració més estreta entre el sistema educatiu i els serveis socials per “compensar les deficiències socioeducatives”.
Convivència de l'FP i el batxillerat al mateix institut
Joan Mateo es planteja, en la seva ponència, que els estudis secundaris de segon grau “es considerin tots del mateix nivell i fins a cert punt intercanviables”, i proposa que tinguin una durada de tres anys. Aquests estudis, a més, no haurien d'estar encotillats i caldria introduir noves passarel·les d'uns estudis als altres. El marc ideal serien instituts en els quals es poguessin cursar especialitats de FP i de batxillerat i es fomentés la transversalitat entre aquests ensenyaments de segon grau d'educació secundària. Els alumnes podrien compartir aula en les matèries o activitats en què s'ensenyin competències comunes i també en matèries optatives en què els alumnes d'una especialitat optessin per disciplines d'altres especialitats.
Innovació educativa com a cultura de tot el sistema
En un moment en què Catalunya viu una eclosió de projectes educatius innovadors, tant als centres públics com als privats i concertats, els ponents proposen que la innovació es converteixi en la “cultura de funcionament” de tot el sistema i no només d'alguns centres. Neus Sanmartí, catedràtica emèrita de didàctica de les ciències a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i autora de la ponència L'alumnat, recorda que les “metodologies d'ensenyament que anomenem tradicionals, molt centrades en l'explicació dels professors, en la lectura dels llibres de text i en la memorització d'informacions, no promouen l'aprenentatge de la majoria de la població escolar” i fa una crida a “diversificar les maneres d'ensenyar”.
Convocatòria única que agrupi totes les beques
Les beques escolars, especialment les de menjador, són sempre objecte de polèmica per la seva quantia, els criteris de concessió i la gestió. Per Lluís Font, president del Consell Escolar de Catalunya i autor de la ponència Els pilars del sistema educatiu, cada curs hi hauria d'haver una convocatòria única de beques que les agrupi totes i en simplifiqui els procediments de sol·licitud. La comunicació de la concessió s'hauria de fer abans de l'inici del curs i la dotació econòmica anual ha de resultar suficient per atendre les necessitats.
Aprofitar el gran nombre d'idiomes del país
El Consell Escolar planteja aprofitar la gran quantitat de llengües que es parlen a Catalunya per facilitar l'ensenyament d'idiomes d'abast mundial, com ara el xinès i l'àrab, però també per “impulsar estratègies de reconeixement i valoració de les altres llengües presents als centres educatius, i de les cultures associades”. La feina a les escoles i els instituts hauria de ser complementada per altres accions, com ara que les llengües estrangeres estiguin més presents als mitjans de comunicació amb versions originals i subtítols, per exemple.