Una cooperativa com a assignatura

Dos cops per setmana, una aula de l'institut Pla de l'Estany de Banyoles es converteix en les oficines, la sala de reunions i el magatzem d'una cooperativa formada per nois i noies de tercer d'ESO. Són 21 propietaris treballadors de 14 o 15 anys. Cadascun d'ells ha posat 10 euros de capital inicial i es reparteixen les feines: uns són l'equip directiu, d'altres porten la tresoreria i la secretaria, un grup es cuida del disseny i la innovació, un altre té cura de les operacions de compravenda... Comercialitzen productes del territori (nous, mel, alls, te, embotits, xocolata, joguines...) amb la complicitat dels proveïdors, però no pas perquè els facin un tracte econòmic preferent sinó perquè els dediquen hores a explicar-los el seu projecte i el dia a dia del negoci. També posen a la venda peces d'artesania que es fabriquen ells mateixos, com ara bijuteria, espelmes i sabons. Han fet un estudi de mercat, han buscat proveïdors, han pensat en els punts de venda, han calculat els preus de venda per obtenir benefici i han previst el destí solidari que donaran a un percentatge dels guanys: la recerca sobre la leucèmia infantil que fan a l'hospital de Sant Joan de Déu. La resta servirà per finançar sortides i el viatge de fi de curs de quart, o per reinvertir en el negoci.

Per cinquè curs consecutiu, la cooperativa és la matèria de l'assignatura optativa d'emprenedoria, però –i aquí rau el seu atractiu– està plantejada com si es moguessin en la selva del lliure mercat. Un cop fins i tot van anar a demanar un crèdit a un banc (van sortir-ne més aviat espantats per les condicions que els exigien i no se n'ha parlat més). Sempre acaben l'exercici amb beneficis; el curs passat, 1.000 euros.

Als cooperatives de Give me five! (“Xoca'n cinc!” és el nom que li han donat aquest any), els professors Quim Farrés, Gràcia Adroher i Puri Hermoso els donen les pautes i els assessoren, però miren de no anar més enllà. “Les decisions les prenen ells. No estem formant economistes sinó que fomentem l'observació, que siguin gent llesta, emprenedora, que vegin oportunitats on els altres veuen un problema”, expliquen els docents. Les decisions les prenen en assemblees en què cada cooperativista té un vot, un sistema que resulta un bon aprenentatge de la cultura del diàleg i el consens. Els professors asseguren que no ha suspès mai ningú perquè el control a què se sotmeten entre ells fa molt difícil que algú quedi al marge del procés.

Les vendes les fan a l'interior de l'institut mateix, i de clients tenen la resta de la comunitat educativa. Al maig seran a Girona en una trobada mercat amb la resta de cooperatives nascudes en centres educatius. De tant en tant reben un encàrrec, com ara fer uns rètols per a l'Ajuntament de Porqueres.