La diferència de preus a la universitat, “injustificada”
Un estudi constata que Catalunya és el territori amb les taxes més cares i més disparitat de costos dels estudis
Estudiants i rectors pressionen el govern perquè abarateixi graus i màsters
L'Observatori del Sistema Universitari (OSU) va presentar ahir un informe en què es constata que Catalunya té els preus més alts de l'Estat en els graus universitaris, una situació que es manté des que el cost de les taxes es va disparar, fins a un màxim del 66%, l'any 2012. Els autors de l'estudi, que han comparat els preus de graus i màsters de les diferents comunitats autònomes, no veuen “justificada” la diversitat actual, en què, per exemple, un grau de la branca d'humanitats pot costar 591 euros anuals a Galícia i 1. 516 euros a Catalunya.
“La disparitat actual no està justificada. No té relació amb el cost del servei, ja que els funcionaris dels diferents territoris cobren el mateix”, va explicar Oriol Arcas, un dels autors de l'estudi, que remarca que la divergència s'ha disparat des que es va instaurar l'Espai Europeu d'Educació Superior i des de l'aprovació del decret que flexibilitza la forquilla de preus. La disparitat de preus es reflecteix en carreres tan demanades com la de medicina, que a Andalusia costa 757 euros l'any, el mateix que la resta de graus, mentre que a Catalunya pot arribar a costar 2.371 euros. Pel que fa als preus dels màsters, Catalunya és a la franja dels que els tenen més cars i té el més elevat de l'Estat pel que fa als no habilitants (els que no són obligatoris per exercir una professió) amb 3.952 euros. Juntament amb Catalunya, les comunitats on els preus mínims de graus estan per sobre dels 1.000 euros són Madrid i Castella i Lleó. A l'altra banda, Galícia, Extremadura i Cantàbria tenen preus inferiors als 700 euros.
Coincidint amb l'augment del preu de les matrícules universitàries, la secretaria d'Universitats i Recerca va posar en marxa un sistema de tarifes per trams en què els estudiants paguen en funció de la renda familiar, així com les beques Equitat, que, segons el govern, impedeixen que ningú quedi fora de la universitat per motius econòmics. Els estudiants, els rectors i l'oposició, però, reclamen l'abaratiment dels preus tal com es va acordar en una resolució al Parlament l'abril passat.
El Consell de l'Estudiantat de les Universitats Catalanes (Ceucat) va aprofitar la nova iniciativa d'ahir del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot per rebaixar un 30% els preus públics universitaris per reiterar la reclamació. En el mateix sentit es va pronunciar l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), els rectors de la qual havien demanat una disminució dels preus d'almenys un 10%.
LES XIFRES
Els rectors reclamen 100 milions més en el pressupost
L'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) va demanar ahir un increment de 100 milions d'euros en la partida d'universitats del pressupost de l'any 2017 que s'està negociant ara. Tal com ja van reclamar en la declaració del 27 d'octubre passat, els rectors de les universitats públiques van reclamar un model de finançament estable per a les universitats que serveixi per reduir el preu dels màsters fins a igualar-lo amb el dels graus, i millorar la formació, la investigació i la transferència del coneixement. L'ACUP veu aquest increment com una demanda de mínims, atesa la situació precària de les finances de la Generalitat, i recorda que l'eventual augment no s'acostaria a l'1,22% del PIB que tenen de finançament de mitjana els països de l'OCDE (a Catalunya és un 0,8%). El pressupost del 2017 preveia, inicialment, un increment de 46,5 milions d'euros respecte al del 2015 i el prorrogat del 2016 per finançar les universitats públiques. Aquesta xifra queda lluny dels 100 milions que demana l'ACUP per poder garantir els mínims per començar a treure el cap després de les retallades.
