Ensenyament acorda amb els municipis els criteris de la programació escolar

El govern i les dues grans associacions de municipis van firmar ahir un acord per fixar, de manera conjunta, els criteris generals de la programació escolar amb vista al curs 2017/2018 i millorar, d'aquesta manera, l'equitat i la cohesió social. Després d'uns últims anys amb una davallada notable d'alumnes a P3 i un augment a primer d'ESO en què la programació escolar ha estat objecte de tensió, sobretot pel tancament de grups, el Departament d'Ensenyament estrenyerà la col·laboració amb els ajuntaments per atendre millor les necessitats dels alumnes en la línia de les recomanacions fetes pes Síndic de Greuges per combatre la segregació escolar. “Per primer cop des de l'aprovació de la LEC [llei d'educació de Catalunya] s'ha arribat a un consens amb la l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya per fer-se corresponsables de les polítiques educatives. N'estem molt orgullosos”, va remarcar la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, després de la signatura de l'acord.

Entre els criteris acordats de manera conjunta, que començaran a aplicar-se a partir del curs que ve, hi ha la possibilitat que els instituts de secundària d'alta complexitat limitin a 27 (en lloc dels 30 actuals) el nombre màxim d'alumnes per grup en la línia del que ja es fa en les escoles de primària amb aquestes característiques, que limiten a 22 alumnes la ràtio en lloc dels 25 de la resta. El secretari de Polítiques Educatives, Antoni Llobet, va explicar que aquesta ràtio no es limitarà només a P3, sinó que es mantindrà fins a l'últim curs de primària. La mesura no satisfà la Federació d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya (Fapac), que ha engegat una campanya perquè el nombre d'alumnes per grup es limiti a 20 amb caràcter general per evitar tancaments de línies i millorar l'atenció als alumnes.

A banda de la reducció de les ràtios en alguns casos, l'acord també preveu que es vetlli per “la continuïtat de tots els projectes educatius”, de manera que s'evitarà el tancament de centres. Si no hi ha prou demanda, es reduiran línies i, si cal, es valorarà la possibilitat de fusionar escoles. D'aquesta manera, s'haurien de poder eliminar barracons.

Pel que fa a la secundària, on per qüestions demogràfiques aquests anys hi ha un increment notable del nombre d'alumnes, es crearan nous instituts, especialment als municipis que no tenen ESO i en municipis grans amb centres de secundària amb una sobredimensió d'alumnes. En els casos en què es prevegi que el creixement de la secundària serà limitat a només cinc cursos, l'augment de la demanda es resoldrà habilitant espais als centres existents, fent petites ampliacions, en espais d'escoles de primària i en mòduls sempre que els alumnes no s'hi hagin d'estar més de quatre anys.

L'acord preveu també la construcció d'instituts escola, que es faran en entorns socialment desafavorits “per garantir la continuïtat formativa” i en municipis petits, amb dues línies de primària en un sol centre i que no es disposi de secundària. En cap cas es faran servir per donar resposta a una escolarització temporal.

En tots els casos, la programació escolar la decidiran les comissions mixtes entre els municipis i la Generalitat, que són les que coneixen millor les necessitats dels alumnes.