Verbalitzar l'assetjament a l'aula

Hi ha més casos d'assetjament entre infants i adolescents a les escoles o centres que promouen activitats juvenils que uns anys enrere? La resposta del pedagog Daniel Gabarró és que probablement no: “Hi ha les mateixes agressions que abans, però n'afloren més casos perquè hi ha més consciència social”, a banda dels casos dramàtics que de tant en tant arriben als mitjans de comunicació. Gabarró va ser dilluns el ponent d'una xerrada organitzada per l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro en el marc del protocol aprovat l'any passat per erradicar la violència, que vol centrar els esforços sobretot en la fase de prevenció i detecció de conflictes en un primer estadi. El document, aplaudit per Gabarró, pot tenir l'efecte que apareguin més casos que si no hi fos, un efecte que podria semblar alarmant, però que va fer mirar des del costat positiu: “Sense el protocol se'n veurien menys però hi serien igualment” latents.

Entre les preguntes que el pedagog va escoltar del públic, unes 150 persones entre les tres sessions que va protagonitzar per facilitar que cadascú assistís en l'horari més adient, la de com aconseguir retallar el temps que les famílies triguen a adonar-se que hi ha un problema. I Gabarró va apostar per trencar el silenci, en totes les seves facetes. En la bàsica, parlar de possibles violències amb naturalitat, perquè n'hi pot haver de latents, com ara en els abusos sexuals a infants massa petits que per desconeixement no hi donen importància. Però en els casos d'escarnis, insults o violència física, cal desfer el mite del “bocamoll” a les aules, perquè en cada grup, a més de l'assetjador i l'assetjat, hi sol haver sempre testimonis dels abusos i pot ser “l'única escletxa” perquè els professors en treguin l'aigua clara. Això sí, va alertar que “és de kamikazes pretendre abordar el problema davant de tota la classe”, cosa que tant pot fer tancar en banda les fonts com agreujar la intensitat de les agressions. En canvi, aposta per entrevistes o sondejos de manera discreta i individual.

Les xerrades, amb assistència de famílies, professorat i representants d'entitats que treballen amb joves, no va servir per aclarir qüestions espinoses, com ara el tracte que s'ha de donar a l'assetjat i l'assetjador perquè no torni a repetir la conducta, o als possibles alumnes neutrals, que, en certa manera, poden haver estat “còmplices” passius. La regidora de Serveis Socials, Pilar Ferrero, va indicar que entre les pròximes accions que tenen previstes hi ha crear un grup de treball per continuar avançant, i és que la col·laboració entre diversos actors, per exemple, ha permès detectar problemes en escoles a través d'informacions arribades des d'entitats esportives.