L'abandonament universitari recula

L'abandonament dels estudis a mitja carrera ha estat una de les qüestions que tradicionalment més han amoïnat els responsables de l'educació superior. Hi ha en joc la pèrdua de talent i de competitivitat en un món globalitzat, i el malbaratament de recursos que això suposa en un moment d'estretors financeres per a la universitat i en què el preu de les taxes està al centre del debat. Els últims anys, però, s'ha produït una dràstica davallada de l'abandonament, tal com demostren les dades de la secretaria d'Universitats i Recerca i les de les mateixes universitats recollides per aquest diari.

Així, per exemple, la taxa d'abandonament en el primer curs dels estudis d'enginyeria i arquitectura, històricament conflictius en aquest aspecte, ha passat del 23,13% del curs 2010/11 al 16,28% del 2014/15, i la de ciències, del 16,22% al 5,89% en aquest mateix període. Pel que fa als percentatges de tots els cursos, no hi ha dades recents que incloguin totes les universitats, però les que proporciona cadascuna confirmen la tendència a la baixa. N'és un bon exemple la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha passat d'una taxa d'abandonament general del 33% el curs 2010/11 al 16% del 2014/15.

Tot i l'evident millora, el combat contra l'abandonament continua sent una de les prioritats dels responsables de l'educació superior. “L'abandonament universitari és un problema que cal afrontar. En primer lloc, perquè és una pèrdua per a la persona. En segon lloc, per a la societat, que perd talent. I, en tercer lloc, per al sistema públic, que hi destina recursos que no s'aprofiten”, avisa el president de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), Josep Joan Moreso. En aquesta línia està treballant la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha posat en marxa un pla per reduir encara més l'abandonament dels estudis.

“L'Autònoma està preparant un reglament nou que explicita la necessitat de fer avaluació continuada”, que és una de les claus en la lluita contra l'abandonament, anuncia Josep Ros, vicerector de programació acadèmica i qualitat de la UAB. Ros explica que actualment, a la seva universitat, “es compten les hores que l'alumne ha d'estudiar, els treballs que ha de fer...”. “L'avaluació continuada és més intensa en alguns casos que en d'altres, però és clar que el canvi de metodologia docent que hi ha hagut des de la implantació del pla de Bolonya [la posada en marxa de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES)] ha comportat menys abandonament. Abans tot eren classes magistrals i la nota principal era la de l'últim examen. Ara, en canvi, l'alumne sap en tot moment quin és el seu nivell”, afirma Ros.

En la mateixa línia, el president de l'AQU fa “dues conjectures sobre el perquè de la millora en les taxes d'abandonament”. “D'una banda –diu Moreso–, amb l'EEES hi ha més rendiment acadèmic gràcies al fet que es dona més atenció als estudiants. Es fan més seminaris i hi ha un seguiment més continuat de l'alumne, quan abans tot es basava en els exàmens. De l'altra, amb l'augment dels preus públics, els estudiants són més conscients i responsables i es matriculen de menys crèdits, la qual cosa fa que siguin més eficients.”

Malgrat la baixada de l'abandonament, encara és alt en algunes branques com ara les enginyeries, que presenten una taxa del 40,67% en el cas dels estudis d'enginyeria i arquitectura a la Universitat Rovira i Virgili (URV) el curs 2015/16, i del 63,51% en el cas excepcional del grau en enginyeria de telemàtica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Les arts i humanitats tampoc presenten unes xifres gaire positives en relació amb les altres –un 21,9% en el curs 2014/15 a la Universitat de Girona (UdG) contra un 6,56% de les ciències de la salut–, mentre que en alguns graus concrets, com ara el de turisme i el de fisioteràpia de la Universitat de Lleida, l'abandonament és pràcticament inexistent (un 1,55% i uun 1,80%, respectivament).

“En les diferències per branques, hi pesen molt les tradicions del coneixement”, assenyala Moreso. “Tradicionalment, les enginyeries feien una selecció d'estudiants a primer curs” i ara n'hem heretat la inèrcia, raona el president de l'AQU. A medicina, en canvi, l'abandonament és molt baix (un 7,58% el curs 2015/16 a la UPF), “perquè els estudiants són molt bons” i venen del batxillerat amb molt bones notes.

El vicerector de la UAB hi afegeix la “motivació” extra que tenen aquests alumnes, que han hagut de treballar molt per entrar a una carrera amb molta més demanda que oferta. Per contra, en les enginyeries –explica Ros– “els estudiants trien les carreres amb una percepció equivocada del que són i hi accedeixen alguns alumnes que no tenen bones notes en matemàtiques i física”. Per compensar-ho, aquesta universitat està “adaptant les metodologies d'ensenyament de les enginyeries”.

La primera mesura contra l'abandonament, però, que se sol produir els primers cursos, és l'orientació. A la UAB –diu Ros– es fan diverses accions de promoció als instituts de secundària i activitats com ara els Dissabtes de les matemàtiques, els Divendres del dret, el Dia de les famílies i les jornades de portes obertes. L'Autònoma, com la resta d'universitats, és present, a més, en fires com ara el Saló de l'Ensenyament, que sempre està ple a vessar, però l'abandonament universitari té encara molts fronts per atacar. “Ens preocupa el preu de les matrícules”, comenta Ros, que busca noves maneres d'“ajustar les taxes de rendiment i èxit” i admet que queda molta feina per fer.