Més lletres, menys colzes

Els tòpics sobre els estudiants del que tradicionalment s'ha anomenat lletres (ciències socials, arts i humanitats) i ciències (àrees científiques, enginyeries i arquitectura) continuen vigents i es confirmen, si més no, en l'apartat del temps que els alumnes dediquen als estudis. Així ho demostra l'enquesta Via universitària, que la Fundació Jaume Bofill i la Xarxa Vives d'Universitats van fer el 2015 a 20.512 estudiants de dinou universitats dels territoris de parla catalana. L'estudi sobre les característiques dels estudiants universitaris revelava que els de les àrees científiques i d'enginyeria i arquitectura es dediquen amb més intensitat a l'estudi que la resta (més de 40 hores setmanals el 42% dels alumnes), mentre que la majoria dels de les àrees de ciències socials i arts i humanitats se situen en la franja dels que hi dediquen entre 21 i 40 hores. De fet, aquesta àrea de coneixement és l'única en què el percentatge d'alumnes d'intensitat baixa d'estudi (menys de 21 hores) supera el d'intensitat alta (més de 40). Enmig d'aquests grups, hi ha els de ciències de la salut, dels quals, el 38% es dediquen als estudis amb intensitat.

La branca de coneixement, però, no és l'única variable que influeix en el temps que els universitaris dediquen a l'estudi. Les dades de l'enquesta mostren que és justament en les carreres de lletres que hi ha més estudiants que compaginen els estudis amb la feina i, fins i tot, que tenen càrregues familiars, mentre que en les de ciències aquest perfil és molt escàs. De fet, només el 41% del total d'universitaris es dediquen a la carrera a temps complet, mentre que un 24% compaginen l'estudi amb feines intermitents, un 19% treballen a temps parcial, i un 15% tenen com a activitat principal la feina a temps complet, que compatibilitzen com poden amb l'estudi.

La posada en marxa de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), més conegut com el procés de Bolonya, ha afavorit la dedicació exclusiva a l'estudi i el rendiment dels estudiants. Tot i això, cada cop hi ha més treballs que alerten de la necessitat de trobar mecanismes més flexibles de seguiment dels estudis que permetin fer front a l'abandonament universitari i a la formació contínua de tota la població. L'estudi a temps parcial d'acord amb les necessitats de cada estudiant és una de les claus.

L'altra modalitat que cada cop pren més força és l'educació en línia totalment virtual o semipresencial. En aquest sentit, l'enquesta Via universitària revela que, entre els que opten per aquesta fórmula, el percentatge d'alumnes que dediquen menys de 21 hores setmanals a l'estudi s'eleva fins al 62,7%, molt superior al 17,8% dels que assisteixen físicament a la universitat. Entre els primers, només un 7,8% dels estudiants superen les 40 hores.