Educar en valors i il·lusió per deixar-los ser feliços

El mestre saragossà César Bona, que l'any 2014 va ser nominat entre els 50 millors mestres del món al Global Teacher Prize, va ser ahir a Girona per fer la conferència inicial del cicle Camins. Un projecte de l'Ajuntament de Girona per donar eines als joves per ajudar-los a triar els seus itineraris formatius. La conferència de Bona, que portava per títol Els nous reptes de l'educació, es va fer al capvespre a l'auditori de l'EspaiCaixa de la ciutat davant d'unes tres-centes persones –moltes d'elles, docents o que volen ser-ho en el futur–. El conferenciant va avisar d'entrada que no diria res d'extraordinari, però sí que pretenia convidar els assistents a la reflexió sobre quin tipus d'educació volem donar als infants i joves. Va deixar clar, també, que li sembla “una discussió absurda” el dilema entre educació tradicional o innovadora: “Hi ha coses tradicionals que funcionaven bé, que funcionen i que continuaran funcionant; i la innovació hem de saber per què la volem fer.” No va ser, però, el seu discurs, una invitació a la tradicionalitat, sinó més aviat al contrari. Va fer una resumida exposició de diverses experiències educatives innovadores que ha anat trobant en els dos anys que fa que recorre l'Estat visitant centres escolars i fent xerrades. El nen de set anys que estudiava l'Alzheimer perquè el seu avi en tenia quan va morir, i que vol ajudar d'altres ja que no va poder ajudar-lo a ell. L'escola que aprova assembleàriament amb els nens les normes que regeixen el centre. Centres on els nens fan propostes a mà alçada i es duen a terme, o d'altres en què els grans tutoritzen els petits o els nouvinguts en el seu aprenentatge o integració... Segons va dir, aquests joves sortiran de l'escola “més preparats, amb més eines i essent éssers més socials”. Des del seu punt de vista, “educar en valors hauria de ser una redundància”, i hi va afegir, per reforçar la valoració, que no li sembla tan important que els joves acumulin carreres i coneixements com que aprenguin a respectar les persones. Als mestres, els va convidar a mantenir la il·lusió en la seva feina per encomanar-la als joves: “Només podem exigir allò que puguem donar.” I va donar la mesura per saber si estan fent bé aquesta feina o no: “El repte és que els nens tinguin ganes d'aprendre més l'endemà.” Acompanyar-los, doncs, en el seu aprenentatge, ser-ne models, ajudar-los a adquirir eines de responsabilitat social i donar-los, així, espai per ser feliços.