Arrenca la batalla del currículum escolar
Les diverses disciplines pressionen per guanyar terreny en els plans d’estudis
L’administració mira de conciliar la pugna entre ciències i lletres i altres matèries
El curs escolar comença dimarts amb nous reptes com ara la incertesa sobre la situació política, els nous mètodes d’avaluació i fenòmens de tota la vida com la clàssica lluita per ocupar la major part possible del currículum entre les anomenades “ciències” i les “lletres” i totes les altres disciplines.
En els darrers mesos, representants de les diverses matèries curriculars han pres posició per defensar el seu àmbit en el camp de batalla de l’horari escolar. Ho van fer, al febrer, els filòsofs per reclamar, en un manifest, més presència de la filosofia a l’ESO, el batxillerat i la formació professional. Accions similars va emprendre el Col·lectiu Pere Quart, que va alertar de la “residualització” de la literatura catalana als instituts. I, més recentment, al desembre, se signava el Manifest per la cultura científica i tecnològica, que lamentava que “la majoria deixi de tenir una formació científica i tècnica a partir del quart curs d’ESO”.
En el mateix sentit s’han pronunciat en els darrers temps els mestres i professors d’arts plàstiques i de música, a qui la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe) deixava en una posició gairebé residual i als quals el govern català va poder salvar de la seva pràctica desaparició fent ús de les seves competències. Paral·lelament, plataformes ciutadanes i virtuals com ara Change.org s’han omplert en els últims anys de peticions per incloure en el currículum escolar tota mena d’assignatures: des de l’educació emocional, passant pels escacs, fins a l’educació viària, l’alimentació sana i la meditació.
“Rebem moltíssimes peticions i convidem alguns dels sol·licitants al Departament d’Ensenyament”, explica Joan Mateo, secretari de Polítiques Educatives. “La major part –hi afegeix– són grups de pressió de secundària i la majoria de demandes venen de les assignatures clàssiques.”
Mateo cita els casos de la filosofia, una disciplina que estava amenaçada en la selectivitat i que, finalment, s’ha mantingut com a assignatura obligatòria en la branca d’humanitats; la literatura catalana, matèria comuna a primer i segon de batxillerat, i les matèries de l’àmbit científic i tècnic, conegudes per la sigla anglesa STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). Aquestes, afirma Mateo, “estan molt ben tractades, especialment les matemàtiques”, que han incrementat el nombre d’hores en el currículum a l’ESO en els darrers anys.
Aquest curs, a més, el Departament d’Ensenyament posarà en marxa el programa STEMCat de foment de les vocacions científiques i tecnològiques, amb especial atenció a les noies. Pel que fa als ensenyaments artístics, explica el secretari de Polítiques Educatives, “voldrien un tractament similar a les STEM” i, tot i que ho tenen en estudi, “ara mateix no hi ha cap iniciativa” en aquest sentit.
“Tothom es pensa que la seva àrea és la més important, però si incorporéssim tots els elements en el currículum, petaria. Hauríem de fer 25 hores de classe”, avisa Mateo, que posa com a exemple l’educació emocional, que “no pot ser cap assignatura, sinó una matèria transversal”. Recorda també que els centres poden fer ús de la seva autonomia per “fer més matèries o incorporar coses noves”.
Matemàtiques
Iolanda Guevara, vicepresidenta de la junta de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), admet que s’estan fent esforços per potenciar les vocacions científiques i tècniques, dins del marge que deixen els currículums que venen de l’Estat, però avisa que “al batxillerat la formació científica és mínima” i que els alumnes es poden “acabar deslliurant” de gairebé totes les matèries d’aquest àmbit tret de les matemàtiques.
Guevara defensa les disciplines científiques perquè “els alumnes se situïn en el món actual, tinguin criteri i s’adonin que les coses no passen de manera màgica” i rebat la fama de les matemàtiques d’assignatura difícil i espessa. “Cal fer veure que les matemàtiques no són només fer càlculs i operacions; això ja ho fa la calculadora. La geometria i el raonament, en canvi, estan poc explotats. Hi ha molts tipus de matemàtiques, de la mateixa manera que a classe de música se’n pot fer molta i no només la clàssica.”
Tecnologia
Pitjor perspectiva té l’assignatura de tecnologia. Amenaçada per la llei Wert a l’ESO, al batxillerat s’ha perdut la tecnologia mecànica i només queden, com a matèries de modalitat i específiques, electrotècnia i tecnologia industrial, explica Jordi Regalés, professor de tecnologia i membre del Centre de Recursos Pedagògics Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa (Cesire) de l’àmbit tecnològic. “Cada cop que hi ha una reforma educativa, la tecnologia està a la corda fluixa. La consideren una matèria de segona”, critica Regalés, que lamenta el “desconeixement de docents i pares”. “Molts es pensen que fem treballs manuals sense sentit i no hi ha res més lluny de la realitat. Els alumnes emulen la tasca dels enginyers: detecten un problema, com es pot resoldre, i quins materials i quin disseny calen per dur a terme la idea, aplicar-la i verificar-ho tot.”
Filosofia i humanitats
La filosofia és una de les assignatures que més han batallat per no perdre terreny en el currículum. “La seva presència a secundària és residual. Segueix la mateixa tendència que la majoria de disciplines humanístiques”, denuncia Àngel Castiñeira, professor de ciències socials i doctor en filosofia i ciències de l’educació d’Esade, que posa en relleu que “la interrogació filosòfica és fonamental per desenvolupar el pensament crític i l’autoconeixement. Castiñeira demana que la matèria tingui “entitat pròpia i sigui aplicada després en mòduls integradors de matèries i grans temàtiques transversals”.
Ensenyaments artístics
També se senten menystinguts els ensenyaments artístics com la música. Cristina Pérez, mestra de música, creu que la seva assignatura està “molt maltractada” a la majoria d’escoles. “És com un bolet i se sol fer de manera molt clàssica i poc competencial”, lamenta. I, precisament, l’aprenentatge per competències, més que no pas per disciplines, és la solució que assenyala el secretari de Polítiques Educatives perquè “hi càpiguen” totes les matèries”, un redós de pau enmig de la batalla.
